Latifa Naji, símbol de la resistència palestina: li han enderrocat quatre cops la casa

Les demolicions formen part de la resposta de l'exèrcit israelià a les accions d'activistes palestins contra Israel
Latifa Naji, símbol de la resistència palestina: li han enderrocat quatre cops la casa

Latifa Naji, símbol de la resistència palestina: li han enderrocat quatre cops la casa

Les demolicions formen part de la resposta de l'exèrcit israelià a les accions d'activistes palestins contra Israel
Juli Rodés Almer Actualitzat
TEMA:
Pròxim Orient
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Al camp de refugiats d'al-Amari, a pocs quilòmetres de Jerusalem, una dona de 71 anys s'ha convertit, gairebé sense voler, en un símbol de la resistència palestina en els territoris ocupats.

Es diu Latifa Naji i ha perdut casa seva quatre vegades, l'última aquest octubre. Com? Per la política israeliana de demolició de cases de les famílies de palestins relacionats amb actes de violència contra l'ocupació.

Fills de Latifa han participat en alguns d'aquests atacs. En té deu. Sis fills són a la presó, i un altre és mort. Aquest últim, integrant de Hamas, el van matar als anys noranta, abans de destruir per primera vegada la casa familiar.

 

 

Naji, coneguda a al-Amari com Oum Youssef Abou Hamid, no s'explica que Israel pugui entrar en un camp de refugiats de l'ONU a enderrocar-li la casa. La represàlia, assegura, els fa més forts.

"Aquests càstigs col·lectius que ens infligeix Israel augmenten la força, la fermesa del poble que és amenaçat. Però les mares palestines hi estem avesades, tenim drets. Aquesta casa és en un camp de refugiats de l'ONU, ben endins del territori sota control de l'Autoritat Palestina. Què dona dret a Israel a confiscar-la i prohibir que es reconstrueixi?"

 

 

Ella, en qualsevol cas, té clar que tornarà a reconstruir casa seva. Ja ho ha fet altres vegades. Ho explica a les càmeres, en el lloc on viu provisionalment, envoltada de fotos dels seus fills:

"Les pedres que van ser enderrocades no són més precioses que la nostra joventut, la nostra terra o el nostre país. La casa pot ser reconstruïda cent vegades si ha estat demolida. No ploro per les pedres. El nostre jovent captiu, només s'ha sacrificat i ha mort dins de presons per unes quantes pedres?"

"Cap mare del món no vol veure els seus fills lluny d'ella, però és el seu camí, ells han triat. Cada casa [palestina] té un presoner, cada casa té un màrtir."


Dels fills que són a la presó, quatre estan condemnats a cadena perpètua des de principis de segle per haver reconegut atacs contra ciutadans israelians. Un altre està detingut sense que encara se l'hagi jutjat.

El sisè fill de Naji empresonat està condemnat per la mort d'un soldat israelià, el 2018, per l'impacte d'una pedra llançada des del dalt d'un edifici durant una incursió de l'exèrcit israelià.

 

 

Arran d'aquesta mort, la casa familiar va ser enderrocada, per tercera vegada, gairebé fa un any, el desembre de 2018.

De fet, quan la setmana passada els soldats israelians van arribar a casa de Latifa Naji per enderrocar-la, l'edifici, de dues plantes, encara estava en obres.

 

 

Aquesta vegada la demolició, que havia estat avisada amb uns dies d'antelació, no responia a cap nova acció dels seus fills, sinó al fet que Israel considera que, arran de l'anterior enderroc, "els drets sobre la casa i la propietat han estat transferits al comandament militar, que ha prohibit l'ús d'aquest terreny o que s'hi construeixi".

 

 

Hores després de la destrucció completa de l'edifici, el primer ministre palestí, Mohammed Shtayyeh, ha visitat el lloc i ha promès que tornarà a ser reconstruït.

Per al govern israelià, les reconstruccions d'edificis enderrocats evidencien el suport generalitzat dels palestins als atacs contra Israel.


Una "política sistemàtica" d'expulsió

Establert el 1949 amb deportats palestins d'Israel i superpoblat com tots, el camp de refugiats d'Al-Amari està situat als afores de Ramallah, a la Cisjordània ocupada.

Està administrat per l'ONU, però l'exèrcit israelià hi aplica lleis militars, algunes recuperades de l'època de l'imperi britànic, que va ocupar Palestina després de la Primera Guerra Mundial i fins al naixement d'Israel, el 1948.

 

 

La política de demolicions de cases de familiars de militants palestins ha estat defensada des de fa temps pel primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que la considera efectiva per evitar atemptats suïcides.

Les organitzacions de defensa dels drets humans, tanmateix, consideren que les demolicions no dissuadeixen ningú. Per a Tahsin Alian, de l'ONG palestina al-Haq, formen part d'una "política sistemàtica d'Israel" destinada a "forçar els palestins a marxar de casa seva i deixar el lloc als colons [israelians]".

ARXIVAT A:
Pròxim Orient Israel

VÍDEOS RELACIONATS