L'Arxiu Tarradellas de Poblet, al descobert: exposen el llegat documental de l'expresident

Es pot veure per primer cop la caixa que va contenir durant més de 40 anys el cor de Francesc Macià, que Tarradellas es va endur a l'exili

Avui dia les picabaralles que van protagonitzar Josep Tarradellas i Jordi Pujol ja només les recorden els historiadors. Una d'elles va ser al voltant del llegat documental del president a l'exili, del qual se'n van escriure llegendes sobre la seva vàlua.

El pas del temps ha posat a lloc la incontestable notorietat de l'arxiu que Tarradellas va acumular entre el 1939 i el seu retorn a Catalunya. De fet, el mateix Pujol havia volgut adquirir-lo, com explica l'historiador i biògraf de Tarradellas Joan Esculies.

"Jordi Pujol havia intentat comprar-ho, a començaments dels anys 70. Josep Tarradellas s'hi resisteix, perquè no vol que una fundació liderada per Pujol es faci càrrec d'aquest material. Ell pensa que, d'aquesta manera, quedaria supeditat a la política pujolista i no ho vol així."

El president a l'exili es va cartejar amb més de 18 mil persones, va recollir més de 140 mil cartes, 33 mil fotografies, 38 pel·lícules i 11 mil volums. Tot dipositat a l'arxiu Montserrat Tarradellas i Macià al Monestir de Poblet.

La Diputació de Barcelona –-institució que va presidir mentre va ser president provisional de la Generalitat restaurada-- n'ha extret una mostra significativa per donar a conèixer la trajectòria política del líder d'Esquerra Republicana.

L'exposició, titulada "Els fonaments de l'autogovern", que es pot veure al capdamunt de la Rambla, també mostra alguns dels objectes que utilitzava per treballar, com llibretes o magnetòfons. Fins i tot, i per primera vegada, ha sortit de l'arxiu la caixa de plom que va acollir l'urna amb el cor del president Francesc Macià durant més de 40 anys. 
 

La caixa amb el cor de Macià

Com els més dos mil documents de l'arxiu de Poblet, el cor del president Francesc Macià --extret a la seva mort el Nadal de 1933 i conservat en formol-- va fer un periple de milers de quilòmetres, des de la seva sortida, l'hivern del 1939 de Barcelona.

La primera parada va ser a la Costa Blava francesa, on es van establir alguns polítics catalans els primers anys de la Segona Guerra Mundial. Després va passar per París i finalment a la casa de Saint-Martin-Le-Beau, on Tarradellas va residir fins el 1978.

L'arxiu es va dipositar a Tours una temporada a l'espera del retorn definitiu l'agost de 1981. Les anècdotes que explicava el president sobre el periple del cor de Macià són ben conegudes pels especialistes. Que si el van fer passar per un formatge durant una inspecció de la policia alemanya a la França ocupada mentre viatjaven en tren; que si els responsables de la caixa forta del banc francès on va estar guardat un temps es van queixar que l'urna desprenia un líquid sospitós.
 

L'arxiu: de l'amagatall a la llum pública

Tarradellas també explicava, mentre ensenyava les vinyes de la finca a les nombrosíssimes visites que passaven per la casa, com el seu pare va fer guardar tot l'arxiu en bidons i els va fer enterrar a l'eixida de la casa de Sant-Martin-Le-Beau durant tota la guerra.

Tenien por que la policia alemanya ho descobrís i volgués cremar la documentació. O fins i tot detenir-los com havia passat amb Lluís Companys. La mostra dona testimoni de les peripècies del llegat.

Els documents guardats a Poblet mostren un Tarradellas polièdric, del qual es poden descontextualitzar frases que avui dia utilitzen partits de tot l'arc parlamentari per als seus interessos. Tots s'equivoquen. Probablement, cap d'ells el va conèixer i molt menys entendre el bagatge polític d'un home que, quan va tornar a Catalunya, ho havia viscut tot, entenia a la perfecció la política catalana i sabia en què s'acabaria convertint. Joan Esculies remarca:

"Dibuixar un Tarradellas autonomista és una falsedat, és equivocar la seva figura. Ell el que pretenia era que la Generalitat tingués un tracte bilateral amb el govern de Madrid i es definia com un nacionalista d'esquerres."

Un polític pel qual la sobirania de Catalunya no tenia límit. De fet, va ser l'inventor del menystingut "peix al cove". Perquè per Tarradellas la qüestió era anar guanyant més parcel·les de sobirania amb el pas del temps.

Els dos milions de documents guardats eren una prova de la continuïtat històrica de la Generalitat i el seu retorn, una mostra que la legitimitat i els fonaments de l'autogovern eren previs fins i tot a la Constitució espanyola.

 

ARXIVAT A:
CulturaGeneralitat de Catalunya
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut