El gel de l'Àrtic podria ser el primer element important del sistema climàtic que desapareix
El gel de l'Àrtic podria ser el primer element important del sistema climàtic que desapareix (CCMA)

L'Àrtic es podria quedar sense gel a l'estiu a partir de la dècada del 2030

Un nou estudi conclou que, tot i reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, el gel marí desapareixerà a l'estiu a l'Àrtic abans del previst

RedaccióActualitzat

Deu anys abans del que els científics preveien, l'Àrtic es podria quedar sense gel marí a l'estiu. Així ho indica un nou estudi, que apunta que el primer mes de setembre sense gel podria produir-se a partir de la dècada del 2030, en el pitjor dels escenaris.

La investigació, publicada a Nature Communications i liderada per la Universitat de Ciència i Tecnologia de Pohang, conclou que aquest escenari de desgel es produirà fins i tot si es redueixen les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

En el sisè informe d'avaluació del Grup Intercontinental sobre Canvi Climàtic es preveia que aquest fenomen es produiria a partir de mitjans de segle en un escenari d'emissions mitjanes-altes, però aquest nou estudi indica que, encara que es reduissin les emissions, l'escenari és inevitable.


Les conseqüències del desgel de l'Àrtic

L'equip, liderat per Seung-Ki Min, ha utilitzat dades d'observació d'entre el 1979 i el 2019, i els resultats suggereixen que l'impacte humà en la disminució del gel marí de l'Àrtic ha estat progressiu.

"Ens haurem d'adaptar a un Àrtic estacionalment sense gel en un futur pròxim, a causa del profund impacte de les emissions de gasos d'efecte hivernacle."

Aquest impacte es pot percebre durant tot l'any i es pot atribuir en gran part a l'augment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. La contribució dels aerosols i els factors naturals, com l'activitat solar o la volcànica, ha resultat ser molt menor, expliquen.

L'Àrtic es podria quedar sense gel marí a l'estiu abans del que estava previst
L'Àrtic es podria quedar sense gel marí a l'estiu abans del que estava previst (Wikimedia Commons)

Els autors de l'estudi recorden que "un Àrtic sense gel afectaria les societats humanes i els ecosistemes naturals" de dins i de fora de la regió. Per exemple, provocaria un augment dels fenòmens meteorològics extrems com les onades de calor o els incendis forestals, canviaria l'activitat marina i acceleraria encara més l'escalfament de la zona.

"Serà el primer element important del nostre sistema climàtic que perdem per culpa de les emissions de gasos d'efecte hivernacle", assegura Dirk Notz, investigador de la Universitat d'Hamburg i coautor de l'estudi.

"Fa dècades que els científics alerten d'aquesta desaparició i és trist veure que no s'ha fet cas d'aquestes advertències. Els polítics han de fer un esforç per protegir els altres elements del nostre sistema climàtic limitant l'escalfament futur tant com sigui possible."

Un desgel que s'alenteix gràcies al tractat de Mont-real

En les últimes dècades, el gel marí de l'Àrtic ha disminuït ràpidament en totes les estacions de l'any, amb un descens cada vegada més gran des de l'any 2000. Aquest mes de maig, la revista PNAS va publicar un estudi que assegurava que el tractat de Mont-real, que té per objectiu reduir les concentracions atmosfèriques de SAO, ha ajudat a alentir el desgel a l'Àrtic.

Les SAO són les substàncies que danyen la capa d'ozó, i són les que emeten habitualment productes com neveres, aparells d'aire condicionat, extintors o aerosols.

L'estudi explicava que l'aplicació del protocol de Montreal, que va entrar en vigor el 1999, està retardant fins a 15 anys l'aparició del primer estiu sense gel a l'Àrtic. En cas de no haver-se arribat a aquest acord internacional, la temperatura mitjana al casquet polar àrtic seria gairebé un grau més alta el 2050.

ARXIVAT A:
Medi ambientContaminacióCrisi climàticaMeteorologia
Anar al contingut