L'arribada dels líders independentistes a Lledoners marca l'any a la Catalunya Central
ACN Manresa.-El 4 de juliol dues furgonetes custodiades pels Mossos d'Esquadra van traslladar els líders independentistes que es trobaven en presó preventiva a Estremera al centre penitenciari de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada. Des de llavors, la presó s'ha convertit en un dels epicentres de la causa independentista i és habitual que els presos rebin la visita de polítics, i que centenars de persones s'hi concentrin setmanalment. Altres temes destacats del 2018 a la Catalunya Central han estat la inhabilitació de sis mesos a l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, per haver decidit mantenir l'estelada al balcó del consistori en dues eleccions. Venturós no ha acatat la sentència i segueix coordinant l'equip de govern. En la plana econòmica i social, destaca la desaparició de les cooperatives de treball associat, llargament denunciades, a l'escorxador osonenc Le Porc Gourmet.
20 de juny: Entra en funcionalment la nova oficina dels Mossos d'Esquadra del Moianès - la primera a la nova comarca-. L'oficina, que era un reclam històric al territori, pretén donar un servei de proximitat més àgil als deu municipis de la comarca.4 de juliol: Dues furgonetes custodiades pels Mossos d'Esquadra traslladen els presos independentistes que estaven a Estremera a la presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada. A l'estiu, tots els presos de la causa de l'1-O són traslladats a presons catalanes mentre s'ultima la instrucció del cas al Tribunal Suprem, que jutjarà a principis del 2019 un total de 18 processats.22 de juliol: Un individu envesteix amb el seu cotxe les creus grogues que s'havien plantat en una acció de protesta pels presos i exiliats a la plaça Major de Vic. Després fa l'escàpol entre les protestes i la indignació de les persones que passegen per la plaça i que l'increpen pels fets. La Guàrdia Urbana va trobar el presumpte autor de l'atac i l'Ajuntament de Vic es va personar com a acusació particular en una causa per un delicte d'odi. 1 d'agost: Els més de 1.000 cooperativistes de l'escorxador Le Porc Gourmet de Santa Eugènia de Berga (Osona) comencen a signar els contractes de treball. Després d'un llarg procés de protestes i de negociacions entre els sindicats majoritaris i l'empresa -amb la mediació de la Generalitat-, finalment, s'arriba a un acord entre CCOO i Grupo Jorge per passar a règim general tots els treballadors que fins llavors prestaven serveis a través de les cooperatives de treball associat. La plataforma Càrnies en Lluita va criticar l'acord, mentre que UGT se'n va despenjar a l'últim moment. 30 d'agost: La megafonia de l'Ajuntament de Vic insta a "no desviar-se de l'objectiu de la independència" amb un missatge que també demana "no normalitzar una situació d'excepcionalitat amb presos polítics i exiliats". La locució gravada es va poder escoltar cada dia a les 8 del vespre fins l'11 de setembre després del toc de campanes de sometent. La iniciativa va comptar amb el suport del govern municipal (amb excepció de Vic per a Tots), l'ANC, Òmnium Cultural i els CDR, però els partits de l'oposició-també a nivell de tot l'Estat- van aprofitar per criticar-la durament. El cas va arribar a la fiscalia, que va obrir diligències per saber si l'emissió suposava alguna despesa per a les arques públiques. 26 de setembre: El sindicat Unió de Pagesos denuncia que els bisbats de Vic i Solsona s'han apropiat de 430 béns públics i privats els últims 25 anys. És la primera denúncia que es fa pública a Catalunya i ha donat peu a una forta polèmica arreu de Catalunya per les immatriculacions fetes des del 1998, quan una llei d'Aznar va permetre registrar a nom de l'Església centenars de béns amb el bisbe com a notari. 4 d'octubre: L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, rep l'ordre judicial que la inhabilita durant els propers sis mesos per mantenir l'estelada al balcó de l'Ajuntament en dues convocatòries electorals. L'alcaldessa assegura que no acata la sentència i segueix coordinant l'equip de govern. Actualment Berga té un alcalde accidental fins al final de la legislatura. 10 d'octubre: Deriva judicial de l'1-O. El regidor i pallasso Jordi Pessarrodona (ERC), l'alcalde de Fonollosa, Eloi Hernàndez, i l'alcalde de Callús, Joan Badia, denuncien l'actuació policial de l'1-O als seus municipis. La jutge de Manresa però, decideix actuar d'ofici i els acusa a tots ells d'un delicte de desobediència greu. 10 d'octubre: Horrorland, el parc del terror més gran del sud d'Europa, obre les portes a Cercs, al Berguedà. La iniciativa s'inaugura amb el 93% de les entrades exhaurides i és un revulsiu per a tota la comarca. El parc continuarà al Berguedà, com a mínim, durant els pròxims 4 anys. 5 de novembre: Berga es converteix en la ciutat més gran de Catalunya en aplicar aquest sistema de recollida selectiva i la comarca aconsegueix el 70% de recollida selectiva gràcies a la implantació del porta a porta.
