L'argumentació jihadista: de l'oportunisme apocalíptic a la figura de "l'escollit"
El vehicle de propaganda i adoctrinament a través del qual els grups jihadistes han canalitzat i multiplicat el missatge exponencialment ha estat internet. La xarxa ha estat l'aglutinador del missatge i, alhora, el que permet explicar la intensificació i acceleració d'aquesta mobilització, que ja compta almenys amb 5.000 europeus desplaçats segons els últims informes policials.
L'antropòloga francesa d'origen musulmà i directora del Centre de Prevenció contra les Derives Sectàries de l'Islam (CPDSI), Dounia Bouzar, ha investigat desenes de famílies franceses els fills de les quals s'han desplaçat a la zona de conflicte. A partir d'aquestes entrevistes i l'anàlisi dels materials que els joves havien deixat als seus ordinadors, ha descrit amb precisió la maquinària de propaganda posada en marxa pels grups jihadistes i, específicament, per Estat Islàmic.
Segons Bouzar, l'objectiu dels captadors és persuadir els joves que viuen en un món corromput, excessivament materialista i dominat per un complot. D'aquí que els reclutadors posin l'èmfasi en les teories conspiratòries (per exemple, els anomenats "illuminati", les societats secretes que governen el món, o bé, els cultes satànics) i, sobretot, en la fi dels temps, en què es preveu un combat del veritable islam contra els infidels per salvar el món. Ella mateixa ha recollit algunes de les argumentacions amb què els reclutadors pretenen captar nous seguidors: hi haurà un últim profeta que emergirà d'entre els jihadistes i només aquells que l'hagin seguit se salvaran. L'esmentada profecia d'Estat Islàmic assenyala geogràficament on tindrà lloc la suposada batalla final contra els infidels: a Dabiq, una localitat siriana al nord d'Alep, que va ser ràpidament conquerida pel grup jihadista. Alguns autors han titllat aquest argumentari d'oportunisme apocalíptic, és a dir, en realitat els líders no creuen en la fi del món però la utilitzen perquè és una eficaç eina de reclutament.
Quan vaig conèixer un jove català que va penjar cartells a la xarxa donant suport a Estat Islàmic, el primer que em va dir és que hi havia un complot mundial i nosaltres érem simples titelles. Em va parlar de les teories conspiratòries i de les societats secretes dels "illuminati"; fins i tot, desconfiava dels estats i assegurava que els presidents dels governs eren homes de palla d'aquests grups que operaven a l'ombra. Uns mesos després, en conèixer la Karima de Ceuta vaig recordar les seves paraules. Ella assegurava que l'Alcorà diu que hi haurà un moment en què la guerra començarà de Síria fins a la fi del món. Aleshores, ells ho escolten i això els anima a lluitar per la causa d'Al·là. I no van a fer de terroristes ni a matar gent per la cara. Maten per alguna cosa.
En relació amb els arguments conspiratoris, és remarcable una de les converses telefòniques que va tenir un dels detinguts de l'"operació Caront", J.O., un convers sud-americà, amb el seu pare a propòsit de l'atac terrorista a la revista "Charlie Hebdo" de París el gener de 2015. El pare li pregunta si s'ha assabentat de la notícia i, ràpidament, el jove li nega els fets i li assegura que tot és un muntatge dels musulmans. El pare, astorat, li etziba: "Com vols que sigui mentida?... Si han mort 14 persones i ha sortit a la televisió." El fill contesta enfadat, li diu que no ha de fer cas del que surt a la tele i que, fins i tot, els carrers que es veuen a les imatges no existeixen a París i que aquesta classe d'actes estan prohibits a l'islam. La insistència del fill a negar els fets fa que, finalment, el pare digui: "És igual! Deixem-ho estar! Canviem de tema!"
L'episodi il·lustra que les víctimes dels grups jihadistes creuen en les teories conspiratòries i que, a la llarga, estan abocades a sentir hostilitat amb tot allò que sigui o s'assembli a l'occidentalisme i, encara amb més necessitat, si aquests futurs jihadistes provenen d'Occident. Consideren que la vida no ha d'estar regulada per una Constitució sinó per una llei islàmica, i alguns xeics ho argumenten: "A la decadència, a la corrupció i al vici els anomenen civilització, llibertat i democràcia. Però no han estat prou contents amb això: el pitjor és que s'han posat a canviar els nostres continguts i mètodes d'ensenyament, que ja estaven bastant dilapidats, reescrivint així la història per fer-nos aprendre només la d'Occident i la seva preeminència. Per aquest camí volen que admetem la nostra subordinació a Occident i que els nostres desitjos es limitin a seguir-los i a seguir les seves petjades". [1]
En aquest sentit, un dels detinguts en l'"operació Caront" dels Mossos d'Esquadra, T. M., estava obsessionat amb el fet que no podia morir a Occident i, per això, criticava durament els marroquins que havien vingut a Espanya a treballar, ja que considerava que l'islam només permet abandonar el país de naixement per realitzar el dawa [proselitisme]. Les seves diatribes també es dirigien en contra de l'Aràbia Saudita ja que considerava que el wahabisme que la monarquia practicava s'allunyava de l'islam pur i, en aquest sentit, elogiava l'exlíder d'Al-Qaeda Ossama bin Laden, per posar la seva riquesa a disposició de l'islam. El jove justificava també el paper mortífer dels mujahidins, ja que considerava que la major part de les guerres estan iniciades pels Estats Units i Israel i el nombre de morts que poden cometre són insignificants comparats amb els que han provocat aquests països.
[1] Guidère, Mathieu i Morgan, Nicole. "Manual de reclutamiento Al Qaeda". Barcelona: Base, 2007, p. 41.
