L'aposta per la roba esportiva, una via per continuar fabricant tèxtil a Catalunya

Algunes empreses tèxtils catalanes han vist la possibilitat de fer-se un lloc en el mercat i fins i tot créixer, tot i mantenir la fabricació aquí. Per sortir-se'n s'han centrat en un nínxol en forta expansió en els últims anys, el de la roba esportiva.

El secret per fer front a les grans marques que dominen aquest mercat i a les grans produccions asiàtiques són la innovació, el disseny i oferir alta qualitat a preus ajustats. Però també integrar tot el procés en unes soles mans, des de teixir el fil fins a vendre la roba.

Sheila Avilés forma part de l'equip d'Adidas Terrex i col·labora amb Arch Max, una empresa catalana que és soci tècnic d'aquesta multinacional de productes esportius. És una atleta professional dedicada a les curses de muntanya i ha estat dos cops campiona del món de la seva especialitat.  Sheila Avilés explica que li fan a mida una armilla d'hidratació on porta els gels alimentaris i els bidons d'aigua durant les curses:

"Et prenen les mides i et fan una motxilla feta a mida per a tu. S'adapta al cent per cent... el que et va bé, el que no et va bé... t'ho canvien..."

Arch Max té un taller laboratori al barri de Gràcia de Barcelona en què dissenyen i desenvolupen articles esportius per a tota una sèrie de grans marques del nord d'Europa i nord-americanes, que així s'estalvien temps i diners en el procés. Jordi Martí, director general d'Arch Max, explica quin és l'avantatge competitiu de la seva manera de treballar:

"Tenim la part executiva i de laboratori a la mateixa oficina. Això ens permet una agilitat molt gran. El que fem és que el producte, aquell prototip, el desenvolupem en una o dues setmanes com a màxim. Per tant, aquells temps que parlem d'un any només en prototipatge, reduïm molt, molt, el termini."

Van començar creant uns mitjons tècnics innovadors, pensats per prevenir lesions als corredors, i l'èxit els ha portat a especialitzar-se també en els cinturons i les motxilles d'hidratació. Fan productes sostenibles a partir d'ampolles de plàstic reciclat tretes del mar. Tot plegat els permet produir aquí amb proveïdors locals:

"Té tot el sentit que ja no es depengui tant de mercats asiàtics. La gent es pensa o vincula que les grans produccions han de ser a l'Àsia i no és així. Per nosaltres, les grans produccions es poden fer perfectament aquí, aportant el 'know how' que hi ha aquí i la mà d'obra. Amb tot l'entorn, l'ecosistema existent, es pot fer producció aquí."

De la roba interior a la roba esportiva

A Mataró, fa set anys, després de 70 fabricant roba interior, Vilaseca SA va decidir fer el salt, també, a la roba esportiva. Amb la marca Wong, es llançava a competir en un mercat dominat per quatre grans multinacionals.

"És un mercat que vam començar a poc a poc i anant fent la marca", assegura el gerent de l'empresa, Esteve Vilaseca, que explica que es van posar en aquest món perquè veien que cada vegada hi ha més gent que fa esport.

Disposen de màquines teixidores d'última generació de les quals no surt una tela amb què després s'haurà de confeccionar una peça de roba, com s'ha fet sempre. De les seves màquines surten directament pantalons esportius fets d'una sola peça i gairebé acabats.

El responsable de Wong Sport, Víctor Casas, explica com han fet aquests canvis:

"Hem utilitzat tecnologia de fabricació de màquines sense costures, màquines d'alt automatisme. Què ens permet, això? Ens permet minimitzar el que és la intervenció humana. El cost de la mà d'obra és important, per tant, com menys mà d'obra hi hagi en tot el procés productiu, millor. Així podem ser competitius dins del mercat, aportant unes peces de roba d'alta qualitat."

Fabriquen teixits tècnics compressius, fets amb material antibacterià i que s'asseca ràpidament. Segons Vilaseca, "al ser compressiu, ajuda que milloris la circulació de la sang, el rebot de la musculatura, tot queda més fixat, i això ajuda el corredor a tenir un millor rendiment i una millor recuperació".

Només venen per internet, per ajustar els preus i tenir contacte directe amb els clients. Tot plegat els permet fabricar aquí i sortir-se'n. Victor Casas assegura que "durant anys, les empreses tèxtils han marxat i han anat a fabricar a fora. Nosaltres hem mantingut la nostra aposta local, la nostra aposta per una forta automatització. Nosaltres som capaços de fer petites produccions inicials. Som flexibles i creixem molt ràpidament, gràcies a la nostra aposta local i a la tecnologia que fem servir aquí". I rebla que "torna a haver-hi aquest interès a mirar l'etiqueta i veure: 'Ah! Això està fet aquí! Ostres, doncs provem-ho!' Perquè saben que compren productes d'alta qualitat a un preu molt raonable."

Pensant en les necessitats de l'esportista  

Joaquín León, propietari de la marca de roba esportiva Hoko, és corredor de fons i sempre havia treballat al sector tèxtil fins que el 2009 es va quedar sense feina. Per sortir-se'n, va unir l'experiència com a atleta als seus coneixements tècnics tèxtils per crear un tipus de roba innovador amb fibres de molta qualitat. "Jo, bàsicament, el que estava fent és roba pensant en mi i en gent com jo, que tenim unes necessitats específiques", afirma Joaquín León.

Segons la seva filla, Cristina León, la responsable de màrqueting de l'empresa, "a més, les persones que desenvolupen les peces de roba són esportistes, també. Llavors, sempre estem fent propostes noves, molt innovadores, que no estan al mercat".

Competeixen amb les grans marques del sector oferint més qualitat a preus ajustats. El secret del seu èxit és dissenyar, fabricar i vendre ells mateixos, a través d'internet i en tres botigues pròpies.

Joaquín i Cristina León expliquen com ho fan:

"Ens hem fet verticals, o sigui, comprem matèria primera, fil, i després fem tot el procés fins a arribar al consumidor final. Tota la cadena de valor és a les nostres mans, no hi ha intermediaris. Ningú carrega el producte, només nosaltres. No hi ha distribuïdors, no hi ha botigues pel mig... La distribució convencional que fan les grans empreses encariria molt el preu de la roba; el doble o més fàcilment el triple del preu que nosaltres estem oferint."

Tot i que les vendes es van frenar amb el confinament, la desescalada posterior va disparar l'interès de moltes persones per fer exercici i sortir a la natura, i el mercat s'ha recuperat. Han aprofitat aquest any per reforçar l'equip humà i han invertit en més maquinària. Volen augmentar la producció i començar a exportar a diversos països. Estan buscant cadenes de botigues locals per aterrar-hi.

A més d'apostar per donar més qualitat a preus competitius, també volen diferenciar-se de les grans marques apostant per una roba esportiva més sostenible. Segons Cristina León, "no anem tant a la moda, que cada temporada m'hagi de canviar alguna cosa, sinó que intentem que les peces de roba tinguin una gran durabilitat i siguin atemporals".

Per Joaquín León, "ens hem deixat enganyar per les grans marques: el preu, l'allau de productes, una gran oferta, una vida molt curta de la roba... I jo crec que això tendeix a desaparèixer. La gent, ara, comença a voler alguna cosa més. Alguna cosa amb més valor afegit. Que els donin alguna cosa més que una peça de roba".