Laporta disculpa Eto'o pels insults al Reial Madrid durant la celebració del títol de Lliga
La jornada de diumenge és d'aquelles en què s'esgoten els qualificatius i que queden en l'àlbum de records. Va quedar clar que hi havia moltes ganes de celebrar un títol com aquest. Com passava a la plaça Sant Jaume, els jugadors es van deixar anar sense cap mena de complex portats per l'eufòria del moment. Algun, fins i tot, es va passar d'espontaneïtat. Els crits d'Eto'o han servit de portada als dos diaris esportius de Madrid. Els seus companys i el president Laporta han mirat de disculpar-lo.
Profundament religiós, Samuel Eto'o resava a la Moreneta abans de sortir al camp. Un cop sobre el terreny de joc, el camerunès se salta el protocol per marcar un gol simbòlic que va rendir, encara més si és possible, el Camp Nou als seus peus. Tot això, abans de protagonitzar l'escena que ha fet la volta al món. Per alguns, les seves referències a l'etern rival semblava que amagaven alguna rancúnia personal.
Als seus companys i al president els ha tocat justificar l'espontaneïtat d'Eto'o. Com era de preveure, la frase del camerunès ha aixecat polseguera a Madrid.
I és que els crits d'Eto'o acaparen tot el protagonisme a les portades d'avui de la premsa esportiva madrilenya. "AS" reprodueix la frase i destaca que el jugador la va repetir sis vegades. El diari "Marca" va més enllà. Titula que Eto'o va insultar el Madrid i subtitula que el camerunès "va perdre el nord" durant la celebració. En l'editorial, qualifica el davanter de rancuniós, venjatiu i desagraït amb el club que el va portar a Europa.
La festa blaugrana
Tot el protagonisme va ser per als jugadors, que s'ho van passar molt bé, i per a l'afició, que va participar d'una manera massiva i entusiasta d'una festa inoblidable. Laporta i els directius es van mantenir, en tot moment, al marge. Tot va començar al Camp Nou, eren les sis de la tarda.
Corredisses per aconseguir un bon lloc a l'estadi per la festa i corredisses als carrers de Barcelona per seguir la caravana triomfal del Barça. Feia molts anys, des de la final de Wembley del 1992, que la ciutat no es tenyia amb tanta intensitat de blaugrana.
Els protagonistes, els jugadors es divertien com nens petits enmig d'una borratxera d'alegria. Frank Rijkaard, amb la seva calma habitual, feia el senyal de la victòria. Ja arribats al Camp Nou, l'eufòria era tal que alguns jugadors es van saltar el protocol i van decidir saltar a la gespa abans de temps. Va arribar el torn de les seccions. L'hoquei patins va mostrar la Copa d'Europa, aconseguida poques hores abans a Reus contra el Porto, i l'handbol, amb Iker Romero d'estrella, rebia el reconeixement per la Copa d'Europa guanyada fa una setmana.
Una de les icones del barcelonisme, Joan Manuel Serrat, va emocionar les 95.000 persones que omplien el Camp Nou interpretant l'himne del Barça. Després d'un bocí pirotècnic dels coets que tancarien la festa, va arribar la sortida a l'americana dels jugadors. Ronaldinho va sorprendre tothom amb una reproducció a la mà amb la forma de la seva salutació característica.
Una sorpresa és el que es va endur Frank Rikjaard en sortir al camp. Els seus jugadors el van "mantejar" poc abans que obrís els parlaments amb un català molt treballat.
Com no podia ser d'altra manera, la festa va acabar amb un esclat de focs artificials que va segellar un dia inoblidable per a tots els barcelonistes, des del primer jugador fins a l'últim aficionat. Fins i tot, per un dia, es va esvair el tradicional pessimisme blaugrana.
