L'antigitanisme, al Codi Penal com a delicte d'odi, amb penes de fins a 4 anys de presó

El Congrés ha aprovat una reforma del Codi Penal per incloure l'antigitanisme com a delicte d'odi. Aquesta ha estat una llarga reivindicació de la comunitat gitana a Catalunya, que ho considera una mesura més per lluitar contra el racisme. Creuen que servirà perquè es denunciïn més casos de discriminació.  

A Jairo Jiménez li van denegar el lloguer d'un pis quan va presentar la documentació que li va demanar el propietari. Un dels documents que li van demanar va ser la nòmina on consta que treballa per a la Fundació del Secretariat Gitano a Catalunya. "Quan vaig entregar la documentació, de seguida van començar a posar-hi traves, fins que van acabar rebutjant que llogués el pis".

No va denunciar-ho per la dificultat de demostrar els fets, però també perquè la denúncia podia quedar en paper mullat.

De fet, la Fundació del Secretariat Gitano ha detectat casos en què la persona no reconeix que està patint una discriminació. "No venen a denunciar. A més, hi ha factors també de vulnerabilitat que provoquen que no denunciïn. Passa sobretot amb dones, gitanes, romaneses, que no s'atreveixen a denunciar per les repercussions o conseqüències que pugui tenir", explica Bianca Elena Galusca, tècnica en Igualtat de Tracte i No Discriminació de la Fundació.

Penes d'entre un i quatre anys de presó

Ara, però, actituds com aquesta seran considerades delicte d'odi, que pot portar penes d'entre un i quatre anys de presó. I és que el Congrés ha aprovat una reforma del Codi Penal per castigar l'antigitanisme.

A Catalunya, també hi ha una llei de racisme en tràmit per sancionar aquest tipus d'actituds.

La Fundació del Secretariat Gitano va registrar l'any passat a tot l'estat més de 350 casos de discriminació. Diuen, però, que aquesta dada no representa els casos reals d'antigitanisme.

Ara, confien que aquest canvi en el Codi Penal sigui una eina perquè se'n denunciïn més.

El president del Centre Cultural Gitano de la Mina, Rafael Perona, destaca que "amb aquesta reforma, molts gitanos, aliens a l'activisme, s'adonaran que tenen una eina per denunciar els casos que abans no es plantejaven denunciar, perquè no servia per a res".

Un pas més, diuen, però no suficient, perquè encara queda molta feina per fer, sobretot, al carrer.

La presidenta de l'Associació Veus Gitanes, Paqui Perona, lamenta que el racisme encara el pateixen molt en el seu dia a dia, "quan vas a comprar, en una mirada, en el tracte, en una paraula. A vegades, són racistes per pura ignorància o desconeixement". I, per això, consideren que encara queda molta feina per fer.