L'Anna, víctima d'una violació grupal quan tenia 20 anys: "Ja no vull callar més"

"Jo tenia vint anys. De fet, era el dia que complia els vint anys. Vaig anar a una festa i em van drogar. Vaig patir una violació múltiple perpetrada per nou homes. Això em va portar al silenci durant 13 o 14 anys". Ens ho explica l'Anna, de 38 anys, a casa seva.

Fa temps que parlem amb ella i seguim el seu cas. Ara ha decidit que ens vol donar el seu testimoni a càmera, sense amagar-se, i que ja no callarà més: "El silenci és demolidor, és una violència més que t'has fet, que t'has creat tu mateixa. Un atac cap a tu mateixa. El silenci el provoca la societat, les administracions…" I aquest silenci té un preu molt alt:

"Et converteixes en una persona que després no reconeixes. La meva ment es va tancar. Jo amb els fets hi somiava de tant en tant, però és com si no m'hagués passat. I després hi ha moments i situacions a la vida que t'ho fan reviure una mica i et tires enrere a tornar-te a tancar. Seqüeles? Són brutals, moltíssimes. És que si te'n faig una llista, hi som fins demà."

A l'Anna, les seqüeles li han deixat una discapacitat acreditada del 65% i no pot treballar. Té estrès posttraumàtic, trastorn límit de la personalitat, ansietat i agorafòbia:

"Vaig arribar a estar fins a sis mesos al llit sense poder sortir. Ja no dic sortir de casa, amb agorafòbia. Al llit. Atacs d'ansietat brutal. Jo prenc medicació que li podries donar a un cavall i l'adormiries. I a mi em costa dormir."

Cada nou cas que surt als mitjans de comunicació la remou: "Ara amb la noia de Badalona jo em vaig passar un matí al llit. Tinc una amiga que no va poder anar a treballar. Ens afecta. El 'ho he superat' no existeix. Tu aprens a viure amb això". Per això demana més atenció per a les dones que ho han patit i recomana a altres víctimes que en parlin i demanin ajuda sense esperar tant com ella:

"Si jo m'hagués tractat des d'un primer moment, què hauria estat de la meva vida? Ja no em pregunto què hauria estat de la meva vida si no m'hagués passat, perquè no té cap sentit. Per què? Ja està, m'ha passat. Però sí que em pregunto: si ho hagués dit i m'hagués tractat, hauria pogut estudiar allò que m'agradava? Podria haver treballat d'una manera més normal? Podria haver decidit no tenir segons quines relacions tòxiques?"

Ella va decidir fer-ho públic per primera vegada a través de les xarxes socials, arran de la sentència de La Manada. I moltes dones que també havien patit agressions sexuals li van respondre: "Les últimes paraules que vaig posar van ser 'sense filtres'. Perquè ja no vull callar més. És que som tantes. I tantes que no ho saps, que no t'ho expliquen. Jo quan ho he explicat a moltes amigues m'expliquen 'a mi em va passar no sé què...' Però moltíssimes. És ridícul que portem aquest silenci".