L'angoixa climàtica: 3 de cada 4 joves té por del futur i un 39% no sap si vol fills

L'ONG Avaaz va voler saber fins a quin punt l'emergència climàtica preocupa els joves quan pensen en el seu futur. I va encarregar una enquesta al Departament de Psicologia de la Universitat de Bath, al Regne Unit.

L'enquesta es va fer a 10.000 joves d'entre 16 i 25 anys de 10 països: Finlàndia, França, els Estats Units, Austràlia, Portugal, el Brasil, l'Índia, les Filipines, Nigèria i el Regne Unit. Països ben diversos dels cinc continents.

Del conjunt d'enquestats, una gran majoria (el 83%) afirmava que la gent no havia tingut cura del planeta.

El 75% van manifestar que, davant el creixent escalfament global, els feia por el futur.

El 65% consideraven que els governs no feien prou per resoldre aquesta crisi, i creien que mentien sobre l'efectivitat de les mesures que aplicaven.

Del que explicaven sobre sentiments, pensaments i creences relacionats amb el canvi climàtic, es pot dir que aquests joves pateixen el que els autors de l'estudi han anomenat "angoixa climàtica".

Elizabeth Marks, coautora de l'estudi, explica: "És una resposta racional i realista estar angoixat i sentir-se espantat, tenir algun d'aquests pensaments, perquè el canvi climàtic està passant."

No és una malaltia, perquè és una resposta natural davant el que es percep com una amenaça. Però sí que pot alterar la salut mental dels que la pateixen, sobretot si persisteix en el temps.

I és que més de la meitat creuen que la seguretat de la seva família està amenaçada. Fins i tot el 39% dubta si tindrà fills, per l'angoixa que els representa pensar quin futur els esperaria en un planeta sobreescalfat.

"Els joves perceben que els governs els traeixen quan no actuen contra el canvi climàtic i això influeix en l'aflicció i els pensaments negatius sobre el canvi climàtic, que els fa pensar que la humanitat està condemnada, per exemple, i en l'impacte que té en les seves vides", diu Marks.

Hi ha enquestats que pensen que els efectes del canvi climàtic accelerat afectaran primer altres persones que no pas a ells mateixos. Però tot i així s'angoixen quan hi pensen. L'empatia els entristeix, però alhora és el motor que anima a treballar junts i a cooperar.

Si els governs empatitzen amb aquests joves potser s'aconseguirà que actuïn de manera més ràpida i decidida davant aquest repte a què s'enfronta la humanitat.    

Cap a la cimera de Glasgow

Per ara, però, toc d'alerta de l'ONU pel que fa als resultats de la Cimera del Clima que s'ha de fer al novembre a Glasgow.

El secretari general de Nacions Unides ha assegurat aquest divendres que la desconfiança entre països desenvolupats i els que estan en desenvolupament fa que les contribucions determinades pels estats, per reduir les emissions de CO2, siguin insuficients.

Un informe mostra que, amb els compromisos actuals, la temperatura pujaria entre 2,7 i 2,9 graus abans de final de segle, molt lluny de l'objectiu dels 1,5 graus que es va fixar en els Acords de París.

Un fracàs a la COP 26 no faria sinó aprofundir en aquesta angoixa climàtica dels joves.