L'ANC es planteja redefinir la llista cívica per a les eleccions al Parlament

Aquest mandat de la darrera assemblea general de l'ANC tot just ara s'està debatent a totes les territorials i sectorials

Antoni d'Armengol/Júlia López

L'Assemblea Nacional Catalana reuneix aquest cap de setmana una quarantena d'entitats per debatre el futur de l'independentisme i consensuar les actuacions que pretenen tirar endavant a partir d'aquesta reunió. Una trobada batejada com a Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista i que arriba en el moment més baix del sobiranisme i de la mateixa ANC, en plena crisi interna.

A la dimissió d'una quinzena de secretaris nacionals fa un mes, dels 77 que conformen l'òrgan de direcció, aquesta setmana s'hi afegeix la de Jordi Pessarrodona. El candidat més votat en les eleccions de fa un any, ja va plegar de vicepresident de l'ANC el 18 de febrer. En aquella reunió al Poblenou va mantenir-se com a secretari nacional, càrrec que ara també abandona. Un dels motius esgrimits pels dimissionaris era la falta de democràcia interna, però també hi havia discrepàncies entorn de la llista cívica a les futures eleccions al Parlament.

La llista cívica és un mandat de la darrera Assemblea General de l'ANC. Tot just ara s'està debatent a totes les territorials i sectorials com ha de materialitzar-se. Aquest dijous, en una assemblea oberta a les Cotxeres de Sants, a Barcelona, es posava en evidència la situació embrionària del projecte. Uriel Bertran, membre del Secretariat, reconeixia que calia redefinir la idea. Una opció és que sigui una agrupació d'electors, que obligaria a recollir 60 mil signatures. Però faltaria crear un grup promotor, aglutinar altres entitats, institucions... i temps.

En aquest sentit, Bertran explicava que el secretariat està elaborant un nou full de ruta de cara la pròxima Assemblea General de maig per "afinar" com ha de ser aquesta llista cívica. En aquest sentit, en les assemblees territorials, sectorials, o obertes (com la de Sants) recullen dades amb un qüestionari de cinc preguntes que ajudi la direcció a centrar els objectius i possibilitats d'aquesta llista cívica.

Encara ara, aquest qüestionari pregunta si és necessària la llista impulsada per l'ANC, si ha de servir per bloquejar les institucions en cas de tenir representació parlamentària o qui n'hauria de formar part.

 

Al costat de Joan Mollà, Bertran va estar debatent amb un centenar d'assistents perplexos davant l'ambigüitat de les respostes que ofereix la direcció i l'evidència que, un any després d'haver pres possessió del càrrec, la nova direcció encara té a les beceroles l'ordenació de la llista cívica reclamada amb un gran suport per les bases de l'ANC.

Aglutinar altres entitats, com deia Bertran, és un dels objectius d'aquesta Conferència Nacional, que se celebra al campus nord de la Universitat Politècnica, a Barcelona. Els debats es dividiran entre entitats --com Òmnium, l'AMI, el Consell de la República-- i particulars i s'establiran tres fronts: civil, institucional i internacional, amb la confrontació amb l'Estat com a teló de fons.

ARXIVAT A:
IndependènciaEleccionsANC
Anar al contingut