En Xavier portant flors al lloc on reposa la Carmen
En Xavier portant flors al lloc on reposa la Carmen

L'amor etern del Xavier i la Carmen: "Gràcies per tot el que m'has donat a la vida"

Durant la pandèmia, l'amor a través de la finestra d'en Xavier i la Carmen va travessar fronteres. Ara, després de gairebé setanta anys junts, la història tampoc s'acaba al Bosc de les Cendres

Noemí ProusActualitzat

Vam conèixer la història del Xavier i la Carmen durant la pandèmia. Ell, amb 90 anys, agafava el seu tamboret i anava a la residència on s'estava la seva dona, ingressada per un Alzheimer avançat.

A causa de la covid, només podien veure's físicament a través de la finestra que tocava al carrer i ell hi anava cada dia, encara que fos des de fora, per veure-la i acompanyar-la.

En Xavier, durant una de les visites que feia a la Carmen en plena pandèmia, a través de la finestra de la residència
En Xavier, durant una de les visites que feia a la Carmen en plena pandèmia, a través de la finestra de la residència


Per raó de la malaltia, poques vegades el reconeixia, però això no li impedia de recordar-li tot el que havien viscut plegats.

De mitjana, s'hi estava un parell d'hores, i li portava àlbums de fotos de la família per ajudar-la a recordar:


El juliol passat, la Carmen es va morir. I ara reposa al Bosc de les Cendres del cementiri de Collserola, on van decidir que acabarien la vida plegats.

En Xavier explica que és a ell a qui li ha tocat fer-ho primer, però que està segur que ella hauria fet el mateix, perquè n'havien parlat moltes vegades:

"Quan tingui una altra oportunitat com la d'avui i si les forces m'ho permeten, vindré, fins que arribi el moment de retrobar-nos de nou."

Fa la visita amb motiu del dia de Tots Sants. Per recordar on reposa la Carmen s'ha fet un croquis en un paper que l'ajuda a saber el punt exacte on la van deixar. Fins i tot hi té comptades les 33 passes des del camí principal fins a la part més boscosa, on van dipositar les cendres.

En Xavier recorre les 33 passes que hi ha des del camí principal fins a la part més boscosa


També porta tres roses: dues de blanques, que volen representar cadascun dels fills que han tingut, i una de vermella, la del seu amor, com diu que havien parlat en moltes de les converses que havien tingut al voltant de la mort.

Reconeix que la troba a faltar molt, però que els records l'acompanyen cada dia:

"Pel camí hi ha hagut moltíssims petons, però penso molt en el primer, a Horta, i l'últim, quan ja no hi era."

Com que la Carmen ja feia cinc anys que no vivia a casa, en Xavier diu que ja s'havia fet una mica a la idea d'aquesta soledat, malgrat que la residència li permetia veure-la sempre que volgués, i això ara ja no pot ser.

Explica que, tot i això, moltes vegades li passa que, quan està mig adormit, té la sensació que ella és allà, ajaguda al seu costat, o a la cuina, fins que s'adona de la seva absència. Per a ell, un dels moments més difícils ha estat anar a dormir i veure que l'altre cantó del llit estava buit:

"S'ha d'aprendre a viure d'aquesta manera, però vull donar-li les gràcies per tot el que m'ha donat. Són gairebé 70 anys i això no es pot oblidar."

Així ho ha explicat en aquest reportatge del "Telenotícies vespre":


En Xavier era trompetista i va conèixer la Carmen tocant en una festa major a Osca l'any 1955. Explica que allà és on la va veure per primera vegada i se'n va enamorar, però que no va ser fins mig any més tard que ella es va posar en contacte amb ell.

De fet, assegura que va arribar a pensar que la Carmen no tenia interès per ell, perquè era "una dona amb molt caràcter", fins al punt que "va costar més que una guerra civil fer-li un petó".

A partir d'aquest moment, la Carmen va decidir venir a viure amb la família que ja tenia a Catalunya. En Xavier, però, havia de viatjar força sovint i això feia que no es poguessin veure gaire, fins que va decidir abandonar la trompeta per amor.

Va ser el 1962, quan va començar a treballar en una empresa del sector publicitari, més estable. Són els únics set anys que, des que es van conèixer, van estar separats l'un de l'altre.

En Xavier portant flors a la Carmen al Bosc de les Cendres
En Xavier portant flors a la Carmen al Bosc de les Cendres

Una història que ha travessat fronteres

La història de la Carmen i el Xavier la van descobrir Èlia Pons i Pol Rius en aquest fil de Twitter.

Després, TV3 en va fer el primer reportatge televisiu i, seguidament, se'n van fer ressò molts altres mitjans, entre els quals The New York Times.

Va ser amb aquesta fotografia en portada del fotògraf Emilio Morenatti, guardonat amb el Premi Pulitzer 2021 per les fotografies fetes durant la pandèmia a Catalunya.

 

ARXIVAT A:
Viral Coronavirus Residències gent gran Covid-19
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut