L'alça de preus dels aliments posa 260 milions de persones en risc de pobresa extrema

Més de 260 milions de persones podrien sumar-se aquest any a les que ja viuen en la pobresa extrema arreu del planeta, segons un informe que publica aquest dimarts Oxfam Intermón i que actualtza les estimacions que havia fet prèviament el Banc Mundial.

El Banc preveia que l'impacte de la covid i l'augment de les desigualtats podrien fer caure en la pobresa uns 200 milions de persones més, però ara, amb l'augment dels preus dels aliments a escala global, Oxfam Intermón eleva aquesta xifra encara més, fins als 260 milions de persones.

És l'equivalent de la població del Regne Unit, França, Alemanya i Espanya. Es posaria així fi a dues dècades d'avenços i s'arribaria, segons el director d'Oxfam Intermón, Franc Cortada, "a l'augment més gran dels nivells de pobresa extrema de què es té constància". Com a conseqüència, també augmentaria la desnutrició, que podria acabar afectant 827 milions de persones.

Segons l'informe "Després de la crisi, la catàstrofe", l'increment de preu dels aliments representa un 17% de la despesa dels consumidors dels països rics, però arriba fins el 40% a l'Àfrica subsahariana.

A Espanya, la pujada de l'IPC (un 9,8% al març), suposa una pèrdua de 16.700 milions d'euros de poder adquisitiu, segons Funcas. I segons adverteix Oxfam Intermón això pot agreujar la situació provocada per la covid, quan en només un any més d'un milió de persones van passar a viure en condicions de mancança material severa.

Impostos a la riquesa

Tot el contrari del que, segons aquesta ONG, ha passat amb les riqueses dels milmilionaris, que s'haurien incrementat més des del començament de la pandèmia que en els 14 anys anteriors sumats.

Davant d'això, proposen introduir impostos sobre la riquesa que permetin afrontar la recuperació econòmica i ajudar els més desafavorits. En el cas d'Espanya, demana al govern de Pedro Sánchez un pla amb mesures de protecció social, així com un impost temporal als beneficis extraordinaris de les empreses energètiques.

També demanen al G20, al Banc Mundial i a l'FMI que augmentin les ajudes als països pobres i que els condonin el deute. Una mesura que, segons calculen, alliberaria aquest any més de 30.000 milions de dòlars per a una trentena de països que estan immersos en una crisi de deute o bé tenen un alt risc d'entrar-hi.