L'Alaà, refugiat sirià que va viure a Mória: "El pitjor període de la meva vida"

Viure a Mória era insuportable, com viure en una presó. Ho denuncia l'Alaà, un jove sirià, dels pocs que viu a Catalunya entre els que van passar per aquest camp de l'illa de Lesbos. Els incendis ja eren aleshores una pràctica habitual, com l'única manera per protestar per les males condicions de vida. N'ha parlat amb un equip de TV3.

Els migrants de Lesbos han passat la tercera nit al ras, després que el foc destruís el camp de refugiats de Mória, on vivien 13.000 persones. Dormen on poden, en aparcaments, vorals de carretera o camps d'oliveres. I els vaixells que els han d'assistir no acaben d'arribar. França i Alemanya han anunciat que acolliran prop de 400 menors no acompanyats que hi ha sense sostre a Lesbos.

Warten auf die politische Analyse von Schallenberg & co#Europa2020 #MoriaCamp

Via @f_grillmeier pic.twitter.com/gqKP5QtwD6

— Heltin.. w/hat/else 🇪🇺/🌍/🇦🇹 (@wideralalalala) September 11, 2020

Les autoritats han repartit paquets de menjar i aigua als refugiats. Abans dels incendis a Mória, 35 migrants havien donat positiu per coronavirus i el camp estava en quarantena. El govern grec insisteix en la tesi que el foc hauria estat provocat pels sol·licitants d'asil, davant les mesures d'aïllament.

Viure en un infern

L'incendi a Mória, a l'Alaà no l'ha sorprès gens ni mica. S'hi va trobar el 2016, anava tot sol i només tenia 18 anys. S'hi va estar gairebé cinc mesos.

"Cada mes hi ha un incendi. Quan hi era, cada vegada havíem de provocar un incendi. No perquè volguéssim, sinó perquè no es cobrien les nostres necessitats. Perquè si demanes una manta i dius: 'Tinc fred, vull un llit, tinc gana', et diran: 'Entesos, espera't que et toqui el torn.'

No acostuma a parlar de la vida que va deixar enrere a Síria ni de totes les traves burocràtiques de dos anys fins a arribar a Catalunya. Però sí que vol denunciar les nefastes condicions a Mória.

"No hi havia cap suport. Ni una tenda per dormir-hi. No hi havia res. Trobes un lloc a terra i dorms allà. Ja està.

Els incendis a Mória, eren l'últim recurs de protesta. L'experiència de Mória encara l'acompanya.

"El pitjor període de la meva vida. No vaig fer res perquè em posessin en una presó. La meva única raó era intentar trobar un lloc segur fugint de la guerra. Aquest va ser el meu càstig."

Amb l'incendi de Mória, l'Alaà només espera que, aquest cop sí, les autoritats reaccionin i ofereixin suport a les famílies que han quedat del tot desemparades.

El delicte de l'Alaà? Haver arribat 10 dies massa tard a Grècia. Concretament, 10 dies després de l'acord de la Unió Europea amb Erdogan perquè fos Turquia qui controlés els fluxos migratoris.

El pacte, a la pràctica, va dificultar enormement la mobilitat per als sol·licitants d'asil. Després de gairebé dos anys a Grècia, va poder arribar a Catalunya.