L'agenda del judici del procés: cinquena setmana amb Trapero
Començarà la setmana Manel Castellví, l'excap d'informació dels Mossos, amb la segona part de la seva declaració on respondrà les preguntes de les defenses
Dilluns comença la cinquena setmana del judici al Suprem contra els líders independentistes. Manel Castellví, l'excap d'informació dels Mossos, seguirà declarant amb les preguntes de les defenses. Dimarts i dijous s'esperen, però, les declaracions més interessants, com la del Major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero.
Segona part de la declaració de Castellví
El comissari Castellví haurà de tornar al Tribunal Suprem a les 9.30 del dilluns per contestar les defenses dels 12 acusats. La seva primera intervenció, dijous passat, es va caracteritzar pel tibant interrogatori al qual va ser sotmès pel fiscal Javier Zaragoza.
Castellví va assegurar que va avisar la Generalitat del perill d'una "escalada de violència" pel referèndum de l'1 d'octubre. Per això, s'espera que la segona part de la seva declaració sigui igualment intensa, ja que les defenses intentaran trobar contradiccions en el seu testimoni, que es considera clau per fonamentar les tesis de les acusacions.
L'esperada declaració de Trapero
És un dels testimonis més anomenats durant tot el judici. Des de fa més d'un any ni se l'ha vist públicament ni tampoc se l'ha sentit. Una declaració transcendental, molt esperada, sobretot després de la que va fer l'excap Castellví.
Segons fonts de la cúpula dels Mossos, Trapero voldrà declarar davant del tribunal. Una possibilitat que legalment podria rebutjar al·legant que es troba processat en un altre cas a l'Audiència Nacional per rebel·lió i li demanen 11 anys de presó.
Respondre, però, l'ajudaria a contrarestar les diverses acusacions fetes contra ell durant el judici per part de qui va ser secretari d'estat, José Antonio Nieto, i del coordinador coronel Diego Pérez de los Cobos, entre d'altres.
Altres testimonis de l'organització del referèndum
Entre la declaració de Castellví i la de Trapero, està previst que també declari Emilio Quevedo Malo, que era el màxim responsable de la Comissaria General Tècnica de Planificació de la Seguretat dels Mossos. La seva declaració i la de Trapero es preveu que ajudin a esvair dubtes sobre el dispositiu organitzat per la policia autonòmica per a la jornada de votació.
Després, declararan treballadors de l'empresa Unipost, llavors encarregas de projectes del Centre de Telecomunicació i Tecnologies de la Informació (CTTI), i altres persones implicades en la producció del referèndum.
També està previst que testifiquin dos guàrdies civils, la identitat dels quals no es revela en el document judicial de citacions. Es considera que van ser els responsables de l'informe de la policia judicial el 20S.
El dia 13, estan cridats a declarar el responsable de Difusió Institucional de Carles Puigdemont, Jaume Mestre Anguera; l'ex-delegat de la Generalitat davant la Unió Europea, Amadeu Altafaj, i qui va ser secretari general del Diplocat, Albert Royo Mariné, els dos últims investigats també pel jutjat de Barcelona.
A continuació s'espera el testimoniatge dels suposats observadors internacionals que van seguir el referèndum, el director del Centre d'Estudis Estratègics de la Haia, Paul Sinning, i Helna Catt.
El mateix dia que Trapero, entre d'altres, també estan citats Josep Maria Jové, que va ser número dos de l'exvicepresident Junqueras; el jutge i exsenador d'ERC Santiago Vidal i qui va ser vicepresident del Tribunal Constitucional, Carles Viver i Pi-Sunyer, que ja va declarar com a testimoni en el Suprem en el judici contra Francesc Homs per la consulta del 9 de novembre.
Baena, aplaçat
Un altra esperada declaració, que inicialment estava prevista per aquesta setmana però que passa a la que ve, és la del tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial a Catalunya. Les defenses posen en dubte la seva imparcialitat perquè hauria utilitzat un perfil fals de Twitter per llençar missatges contra l'independentisme, segons informacions periodístiques.
Baena és la persona a l'ombra que firma la majoria dels informes de la investigació contra el referèndum. Episodis com les operacions prèvies a l'1 d'octubre per trobar i requisar urnes i paperetes, l'escorcoll a la seu d'Economia i informacions sobre el dia de les votacions l'1 d'octubre.
Uns documents que, juntament amb la percepció que va tenir la lletrada del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona i els cotxes de la Guàrdia Civil, són utilitzats per la Fiscalia i les acusacions per sostenir la tesi de la violència.
