La fusió de dos estels de neutrons, descobriment de l'any per a la revista "Science"
L'article que descrivia l'esdeveniment va ser signat per més de 3.600 investigadors
La primera observació de la fusió de dos estels de neutrons, un episodi molt violent que aporta moltes dades als astrofísics, ha estat triat com el descobriment de l'any pel setmanari nord-americà "Science".
Els estels de neutrons són els darrers estadis de la vida d'aquests astres, que col·lapsen i arriben a tenir una gran densitat, perquè la seva massa es concentra en un volum molt petit en relació al que tenien. La fusió dels dos estels es va detectar el 17 d'agost i es va anunciar dos mesos més tard. Estaven situats a 130 milions d'anys llum de la Terra i això significa, doncs, que el fenomen s'havia produït fa 130 milions d'anys.
La fusió va provocar l'aparició de les anomenades ones gravitatòries, un fet que Einstein havia predit, però que no es va observar fins el 2016 gràcies a la col·lisió de dos forats negres. En aquella ocasió van ser detectades pel LIGO (Observatori d'ones gravitatòries per interferometria làser), i el fet ja va ser triat per "Science" com el descobriment de l'any 2016. El treball va merèixer el premi Nobel de Física del 2017.
El LIGO també va detectar les ones produïdes en la fusió dels dos estels. Aquets fenòmens generen tanta expectació i dades que l'article científic que el descrivia i analitzava va ser signat per 3.674 investigadors de 953 institucions. Per a la revista, hi ha hagut poc dubtes a l'hora de triar-lo com descobriment de l'any, com explica el cap de Notícies de "Science", Tim Appenzeller:
"Els observadors no només van detectar ones gravitatòries procedents d'una col·lissió de dos estels de neutrons; també van veure l'esdeveniment en totes les longituds d'ona des dels raigs gamma a les ones de ràdio. Haver pogut obtenir la imatge completa d'un esdeveniment violent com aquest promet transformar l'astrofísica i l'ha fet ser, clarament, el descobriment del 2017".
Però els astrofísics no es conformen i ja es treballa per millorar encara més la sensibilitat del LIGO a longituds d'ona més curtes.
- ARXIVAT A:
- Ciència
