Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

L'afer McKinsey complica la campanya de Macron: el paper dels lobbies del vi i la caça

La Fiscalia investiga fins a quin punt la consultora nord-americana es va endur contractes multimilionaris sortits de l'Elisi sense haver pagat l'impost de societats a França

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto46

David Melgarejo

Corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a París

@DavidMelgarejo_
Actualitzat

El Parquet Nacional Francès (PNF) ha anunciat aquest dimecres que té oberta una investigació per blanqueig de capitals i frau fiscal que apunta indirectament a Emmanuel Macron, el candidat a la reelecció en les presidencials del 10 i 24 d'abril.

Des del 31 de març, segons el comunicat d'aquest organisme equivalent a la Fiscalia, intentar determinar què hi ha de cert --i de potencialment delictiu-- en allò que explica un informe del Senat sobre la influència dels gabinets d'assessors privats en les polítiques públiques.

L'informe l'han impulsat diversos senadors comunistes. Conclou que entre el 2018 i el 2021 es va doblar el pressupost utilitzat pel cap de l'Estat per contractar aquestes empreses. L'informe xifra la despesa durant l'any passat en 1.000 milions d'euros.

Tant l'informe com la investigació judicial tenen en el punt de mira la consultora McKinsey. Perquè, segons conclouen els senadors, no hauria pagat l'impost de societats a França durant els anys 2020 i 2021.

McKinsey defensa haver pagat els impostos a través d'una filial. Ara els investigadors han de determinar la veracitat de la versió i, si fos així, si els impostos es van pagar de manera correcta.


Un informe en plena campanya

El PNF ha fet pública la seva investigació quatre dies abans de les eleccions i quan els sondejos mostren que s'escurcen, com mai fins ara, les distàncies entre Emmanuel Macron i la líder del Reagrupament Nacional, Marine Le Pen. Són els dos favorits per a la segona volta en intenció de vot, en una repetició del que va passar el 2017.

Hi ha una dinàmica de canvi en els sondejos, que explica que Macron ja no trauria rèdit electoral de la seva gestió diplomàtica en la guerra d'Ucraïna i que, en canvi, l'afer McKinsey s'estaria convertint en una pedra a la seva sabata.

Les informacions sobre el cas McKinsey serveixen als candidats d'esquerres i als alternatius per insistir en una idea que s'ha desenvolupat durant el quinquenni de Macron: que és el president --i el candidat, una altra vegada-- dels grans grups econòmics.


Macron i el vi

"Macron és el candidat dels lobbies econòmics", explica taxatiu Bernard Basset. És el president d'Addiccions France, l'associació que des del 2017 denuncia allò que ara avala una informació periodística del diari Le Monde. Vin et Societé és la principal organització del sector vitícola francès i diu representar 500.000 actors del sector.

Després de l'arribada de Macron a l'Elisi, aquest lobby va aconseguir que la seva delegada, Audrey Bourolleu, es convertís en assessora del nou president. I des d'allà --segons les informacions-- va afavorir el sector, aconseguint que l'alcohol quedés apartat del pla interministerial contra les addiccions.

Bones notícies per a Bernard Arnault, l'home més ric de França. Propietari del conglomerat del luxe Louis Vuitton Moët Henessy, i per tant de luxoses marques de vi, xampany i licors. Oficiosament, Arnault és un dels principals contribuïdors de la campanya de Macron. Tot plegat és vist com una derrota pels que lluiten contra les addiccions, com apunta Basset:

"El que és més xocant no és que transmeti el discurs de determinats grups d'interès, sinó que no sigui transparent i que hi hagi hagut conflictes amb la defensa de l'interès general."

Basset explica que des del 2017 ha demanat aclariments sobre aquestes relacions a l'alta autoritat francesa per la transparència, però que l'Elisi mai li ha donat la resposta buscada.

La caça i els quatre milions de vots

Hi ha casos en què les relacions de Macron amb determinats grups de poder són més que evidents. Entrevistem Thierry Coste. La seva carta de presentació diu que és conseller polític de la Federació Nacional de Caçadors. El representant d'un sector importantíssim al país, al costat del del vi o el dels ramaders.

Coste afegeix que ha estat el conseller personal en aquesta matèria dels últims quatre presidents de la República. I fa gala d'haver forçat la dimissió de Nicolas Hulot, primer ministre d'Ecologia de Macron.

"Nosaltres vetllem perquè els compromisos es mantinguin. Si un ministre té objeccions, no és tan greu que se'n vagi."

L'agost del 2018 Hulot va abandonar una reunió de l'Elisi amb la Federació Nacional de Caçadors en què s'abordava la reforma del sector.

L'endemà anunciava la seva dimissió en veure que Macron seguia fidel als seus compromisos amb els caçadors. En aquest quinquenni, i entre altres mesures, els ha reduït a la meitat el cost de la llicència de caça.

"El president de la República és algú compromès amb la seva paraula, i amb les nostres reivindicacions. I nosaltres, en tant que rurals, sabem a qui hem de fer confiança."

Ell dona per fet que Macron pot comptar amb bona part dels quatre milions de vots que representen els caçadors francesos. Coste els aconseguirà, si Macron els continua sent fidel.

ARXIVAT A:
Tour de FrançaEmmanuel MacronEleccions França 2022
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut