L'advocat de Puigdemont demana al Suprem que retiri l'euroordre i arxivi la causa

Després de la sentència del TJUE sobre Junqueras, l'advocat de Puigdemont acusa Llarena d'"estar mancat de la més mínima aparença d'imparcialitat"
L'advocat de Puigdemont demana al Suprem que retiri l'euroordre i arxivi la causa

L'advocat de Puigdemont demana al Suprem que retiri l'euroordre i arxivi la causa

Després de la sentència del TJUE sobre Junqueras, l'advocat de Puigdemont acusa Llarena d'"estar mancat de la més mínima aparença d'imparcialitat"
Redacció Actualitzat
TEMA:
Carles Puigdemont
L'advocat de Puigdemont demana al Suprem que retiri l'euroordre i arxivi la causa
Gonzalo Boye amb Carles Puigdemont, sortint d'una compareixença davant de la justícia belga (Reuters)

La defensa de l'expresident Carles Puigdemont ha demanat al Suprem que anul·li l'euroordre i arxivi la seva causa, arran de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la immunitat d'Oriol Junqueras com a eurodiputat.

L'advocat de Puigdemont ha presentat un escrit en què sosté que l'expresident està protegit per la immunitat parlamentària i que "no és procedent cap mesura privativa de llibertat".

Gonzalo Boye també assegura que l'euroordre va ser dictada sense fonament legal i sense la prèvia autorització del Parlament Europeu.

A més, Puigdemont demana que s'aixequin la resta de mesures cautelars incompatibles amb la immunitat i que s'aparti el jutge Llarena, a qui acusa d'"estar mancat de la més mínima aparença d'imparcialitat".

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, en una imatge d'arxiu

Sobre Puigdemont pesa una ordre nacional i internacional de recerca, detenció i ingrés a la presó reactivada pel jutge Llarena després de la sentència del procés.

Arran de la sentència del TJUE, Puigdemont i Comín van poder acreditar-se com a eurodiputats, i és que el Parlament Europeu va aixecar la prohibició d'accés que tenien tots dos arran de l'euroordre pendent.

Precedents d'Herri Batasuna i de Ruiz Mateos

L'escrit que ha adreçat Boye al Suprem té 63 pàgines i és com a resposta a la providència que Llarena va emetre el 19 de desembre, després de fer-se pública la sentència del TJUE sobre la immunitat de Junqueras.

L'advocat fa servir dos precedents: el del dirigent d'Herri Batasuna Ángel Alcalde, que el 1989 va quedar en llibertat després de convertir-se en diputat al Congrés, i també el de José María Ruiz Mateos, que el mateix any el van deixar lliure després d'aconseguir un escó al Parlament Europeu:

"Aquests dos precedents posen de manifest, sense marge per a cap dubte, que és procedent l'aixecament de la mesura cautelar de presó provisional com a conseqüència de la proclamació com a diputat al Parlament Europeu".


A Bèlgica i a França

En l'escrit, Boye recorda que aquesta cambra celebra sessions a dos països diferents, a Bèlgica i a França i que, per tant, l'ordre dificulta la tasca parlamentària de Puigdemont:

"La vigència d'una ordre europea de detenció en aquests dos estats membres, sense la prèvia autorització del Parlament Europeu, resulta absolutament incompatible amb la bona marxa del treball parlamentari i, fins i tot, amb el normal funcionament del sistema d'ordre europea de detenció."

El resultat de les euroordres anteriors

L'advocat compara les mesures de Llarena amb les que han adoptat els sistemes judicials de Bèlgica, Alemanya i el Regne Unit en les seves euroordres anteriors.

Segons recorda Boye, ni al mateix Puigdemont –en els dos primers països– ni a Clara Ponsatí –en el tercer país– no els han decretat presó preventiva:

"I això fins i tot en moments en què ni tan sols havien de ponderar la condició de diputats al Parlament Europeu que, en aquell moment, encara no havia adquirit."


Les "angoixes existencials" de la Fiscalia

Gonzalo Boye aprofita aquest document per criticar durament el paper de la Fiscalia, a la qual acusa implícitament d'abordar la situació com "una guerra" tot "fent-se trampes al solitari":

"Podem entendre les angoixes existencials que l'actual situació genera als representants del ministeri fiscal, però no podem oblidar que això no és una guerra, sinó un debat jurídic davant d'un òrgan jurisdiccional que ha de vetllar per la correcta aplicació del dret."

"El ministeri fiscal, com a garant de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l'interès públic tutelat per la llei, necessàriament ha de complir aquest paper sense buscar solucions que, dit clarament, no són més que fer-se trampes al solitari, a banda de vulneracions palmàries dels drets fonamentals, com les que està sostenint des de fa més de 2 anys en aquesta causa."

ARXIVAT A:
Carles Puigdemont Pablo Llarena Tribunal Suprem Judici procés
Anar al contingut