L'ADN identifica per primer cop un gos domèstic que va matar cent ovelles al Montseny

L'anàlisi d'ADN ha permès identificar per primera vegada un gos domèstic com el causant de la mort d'un centenar d'ovelles d'un corral de Tagamanent, al Vallès Oriental.

El cas es remunta al juny passat, quan un ramader de Tagamanent es va trobar la meitat del seu ramat d'ovelles mortes dins el corral on dormien. Les cent ovelles estaven prenyades. Desolat, el ramader va avisar els agents rurals, que van trobar pèls a la tanca del corral, convençuts que eren de gos, com explica l'agent rural Gabriel Lampreave.

"Un gos pot saltar el tancat seguint el seu instint, mossegar una ovella i elles espantades fugen en estampida. S'aixafen unes a les altres i moren ofegades."

Diversos testimonis havien vist rondar tres gossos d'una casa propera a la granja. Els rurals els van prendre mostres que el laboratori de la facultat de Veterinària de la UAB ha comparat amb els pèls trobats a la granja del ramader. I bingo. Una de les mostres va coincidir.

Rara vegada es pot provar científicament, i això deixa molt desprotegits els ramaders. I tot i que la propietària del gos tenia assegurança, tal com obliga la llei, rebrà una sanció. Ara, però, comença una batalla entre asseguradores que pot acabar en judici.

"Hauríem d'estar satisfets d'haver identificat amb ADN el gos causant de l'atac al Montseny. Però no. Perquè voldríem que aquests casos no es produïssin perquè pot significar la ruïna d'un ramader", diu Lampreave.

Dificultat per cobrar les indemnitzacions

Això li va passar al Joan Colillas, d'una explotació de Lladurs, al Solsonès, fa cinc anys. Tenia les 257 ovelles tancades de nit al corral. L'endemà se les va trobar totes mortes i els dos gossos causants de l'atac també atrapats dins del corral. 

"Les proves eren evidents, resulta que els gossos eren de la gossera municipal de Solsona. La denúncia era contra l'entitat que la gestionava, que es va declarar insolvent. Resultat: no cobro indemnització i a sobre he de pagar costes judicials i el meu advocat: 20.000 euros. No va servir de res."

És a dir, és difícil identificar quin animal ha provocat l'atac i encara més ser reparat quan l'identifiquen, segons explica Jaume Torralba, cap d'àrea central dels Agents Rurals:

"En tots els casos parlem de gossos que tenen propietari, no són salvatges. I el que diu la normativa és que han de tenir assegurança i que no se'ls pot deixar deslligats de nit, com fa molta gent pensant que així els protegiran de possibles lladres." 

De fet, això pot suposar una sanció de 3.000 euros. Però el mal ja està fet. Segons Gabriel Lampreave, els gossos segueixen una conducta instintiva, inesperada per als propietaris, que no es pot controlar. "És com una molla que es dispara. Noten l'olor del ramat i hi van. És inevitable". 

Per tant, són els amos dels gossos, els que n'han de tenir el control. Cada any es notifiquen uns cinc atacs de gossos que no són salvatges i tenen propietari.