L'activista contra l'Holocaust Marina Smith parla al seu funeral gràcies a un algoritme
Marina Smith va morir a finals de juny, però un mes després va tornar, durant el seu funeral, gràcies a una intel·ligència artificial que pot processar en directe les preguntes per oferir les respostes pregravades que ella hauria donat
Havia mort feia un mes, però la família de Marina Smith va poder conversar de nou amb ella durant el seu funeral. Gràcies a tecnologia de conversa basada en algoritmes d'intel·ligència artificial, les respostes que donava la senyora Smith eren lògiques i naturals.
No hi havia un guió previ. Els assistents a la cerimònia feien les preguntes que volien i la difunta les responia tal com hauria fet en vida. Tot això, gràcies a algoritmes conversacionals capaços d'entendre les preguntes i oferir la resposta més adequada.
El fill de la Marina Smith, Stephen Smith, va voler iniciar la cerimònia amb una pregunta a la protagonista, que apareixia en una pantalla que presidia la sala, expectant i assentint amb el cap, com si escoltés de veritat: "Què diries durant el teu funeral"?
Marina Smith va fer aleshores un breu discurs sobre la seva vida i sobre l'espiritualitat, i va seguir responent les preguntes dels éssers estimats que havien assistit a la cerimònia, talment com si conversés amb ells, en directe. Algunes d'elles, explica el seu fill a The Telegraph, van sorprendre l'audiència:
"Una pregunta que li van fer al funeral sobre quan era petita li va fer revelar de sobte la seva infància a l'Índia, de la qual no sabíem res."
És més, ara mateix qualsevol persona pot conversar amb la senyora Smith, ja que la família ha permès que els seus arxius quedin allotjats i accessibles per a tothom qui vulgui fer-li preguntes. Un cop dins l'enllaç, només cal donar-li permís al micròfon i dir o escriure les qüestions que es vulguin (en anglès).
Per l'Stephen, aquesta eina ha permès que la seva mare fos "present, d'alguna manera", en el seu propi funeral. La tecnologia que hi ha al darrere, de fet, la coneix molt bé: pertany a la seva start-up amb seu a Los Angeles, StoryFile, i els usuaris fa temps que utilitzen els seus serveis en la mort d'amics i familiars.
El funcionament de StoryFile
Les respostes de Marina Smith son pregravades. Per aconseguir l'efecte de conversa natural, el fill va estar gravant nombroses respostes de la seva mare en diferents sessions per inserir-les en el sistema de la seva empresa.
És a dir, les respostes que dona el sistema pertanyen a la senyora Smith, no les genera un algoritme, tal com farien sistemes com el de GPT-3 d'OpenAI o el LaMDA de Google. Així funciona per a tots els clients que contracten el servei.
El mèrit del sistema basat en intel·ligència artificial de l'empresa StoryFile és analitzar i processar les preguntes per triar la resposta que millor s'hi ajusti i, d'aquesta manera, contestar de forma que sembli que realment les entén. Com si la persona que les respon no ho fes a través d'una gravació sinó d'una videotrucada al més enllà.
"L'algoritme cerca paraules relacionades entre si. Quan el públic fa una pregunta, el sistema és capaç de filtrar tots els clips d'entrevistes corresponents per trobar una resposta adequada", explica StoryFile a la seva pàgina oficial."
El sistema de StoryFile és capaç de comprendre preguntes i variants de preguntes equivalents, que es poden associar de forma automàtica o ser seleccionades manualment pels entrenadors de la intel·ligència artificial, que li ensenyen les diferents maneres en què una persona pot formular una mateixa pregunta.
Un excercici de memòria històrica
La persona "ressuscitada" en aquesta demostració pública de les capacitats de StoryFile tenia un perfil activista molt rellevant. Marina Smith va ser cofundadora i "matriarca" del National Holocaust Center and Museum, i era Membre del Molt Excel·lent Orde de l'Imperi Britànic des del 2005, una distinció que se li va atorgar per la seva tasca pedagògica.
Havia cofundat l'anteriorment coneguda com a Beth Shalom, la Casa de la Pau, l'octubre del 1995, amb els seus dos fills. Pretenia convertir-la en una veritable casa per tots els supervivents de l'Holocaust. De fet, hi va dirigir un programa d'educació sobre l'Holocaust.
La concepció de StoryFile té molt a veure amb el llegat de Marina Smith. Els fundadors, un d'ells Stepehen Smith, buscaven una manera de preservar les històries dels supervivents i la idea els va néixer mentre treballaven en hologrames amb testimonis de les víctimes d'un dels pitjors horrors nazis.
De seguida van pensar que la millor manera d'assegurar que la memòria i les experiències d'aquesta gent no desapareguessin per sempre era gravar-les. Convertir el seu testimoni en un diàleg interactiu natural no només ajudaria a preservar-les, sinó que a més les faria molt més properes i efectives amb l'interlocutor.
La tecnologia disponible actualment permetria generar la veu, fins i tot la imatge, de qualsevol persona, i fer-li dir el que vulgui una persona o cregui convenient un algoritme, de manera molt convincent. Però el cofundador i director executiu, Stephen Smith, creu que la seva aproximació és molt més fidel a la realitat de la persona amb qui es recrea una conversa.
Utilitzar la intel·ligència artificial per recrear converses és perillós, perquè un algoritme "posaria paraules a la boca de la persona morta, i podria ser pitjor: l'audiència podria creure's aquestes paraules".
Però l'empresa considera que les aplicacions comercials del seu sistema són molt variades. Per començar, és una forma efectiva de preservar la memòria d'una persona, ja sigui per parlar dels fets que va viure o del que va sentir, dels seus gustos per menjar o per vestir. És l'oient humà el que, davant la imatge expectant d'un interlocutor que resideix en una pantalla, decideix els temes de conversa.
