La consellera Garriga arriba al TSJC per declarar per malversació i desobediència
La consellera Garriga arriba al TSJC per declarar per malversació i desobediència

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, nega les acusacions sobre l'1-O davant el TSJC

La Fiscalia sosté que va utilitzar diners públics per fer unes obres en una nau que es volia fer servir com a centre de recollida de dades el dia del referèndum

Carles CostaActualitzat

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha negat haver comès ni malversació ni desobediència en la seva declaració aquest dilluns al matí al Tribunal Superior de Justícia. Estava citada com a investigada per l'1 d'octubre.

Garriga, que va ocupar un càrrec de responsabilitat dins la conselleria dirigida per Oriol Junqueras, al 2017, només ha respost les preguntes de la seva advocada. 

La Fiscalia sosté que va utilitzar diners públics per fer unes obres en una nau que, segons la versió del fiscal, volia fer-se servir com a centre de recollida de dades el dia del referèndum. Per a les acusacions, això podria constituir un delicte de malversació o de desobediència. Un relat dels fets que la defensa de Garriga nega.

Representants dels partits i de les entitats independentistes han acompanyat la consellera fins a les portes del tribunal.


Del jutjat d'instrucció número 13 al TSJC

Fins ara, Garriga estava dins la macrocausa del procés que porta el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, la mare de tots els afers judicials al voltant de l'1 d'octubre, amb una trentena de processats. Però des del 26 de maig és consellera de Cultura. Per tant, aforada. I la investigació ha passat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

En la instrucció que va fer el jutjat 13 de Barcelona s'explica que Natàlia Garriga -com a directora de serveis de la Secretaria del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda dirigit per Oriol Junqueras- va adjudicar quatre contractes menors, el 2017, per fer obres en una nau annexa al CTTI. L'import va ser de 70.390 euros, sense IVA. Segons la versió de la Fiscalia, l'objectiu de les obres hauria estat deixar l'espai preparat perquè pogués servir de centre de dades l'1 d'octubre.

El dia abans del referèndum, la Guàrdia Civil va registrar aquesta nau i va intervenir 118 pantalles d'ordinador.

Tot i això, la magistrada instructora del TSJC que ara investigarà Garriga ja ha dit que aquestes despeses de reforma de la nau no es poden atribuir a l'1 d'octubre, perquè el centre es va utilitzar en altres eleccions, com les del 21 de desembre de 2017. La jutge ho va explicar en el cas que porta contra els diputats d'Esquerra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. Exactament, va considerar això:

"No s'estima que pugui imputar-se (...) a cap dels investigats les despeses destinades a condicionar l'edifici annex al CTTI perquè, amb independència que fos probable que estigués prevista la seva utilització com a call center el dia del recompte de vots del referèndum il·legal, és cert que tant abans com després s'ha utilitzat per l'Administració Autonòmica per processos electorals legals i altres activitats."

Caldrà veure si la magistrada del TSJC manté el mateix criteri, ara que la causa de Garriga se suma a la de Jové i Salvadó.

En la instrucció del jutjat 13, també es diu que Garriga hauria fet d'intermediària per aconseguir les naus de Bigues i Riells, on la Guàrdia Civil va trobar gairebé 10.000 paperetes de l'1 d'octubre i uns 6.000 sobres amb documentació per al referèndum. Una afirmació que la defensa de Garriga nega rotundament.

En tot cas, la Fiscalia veu en aquests fets indicis d'un altre possible delicte: la desobediència. I recorda que Garriga va ocupar un càrrec de responsabilitat dins la conselleria dirigida per Oriol Junqueras.

ARXIVAT A:
Referèndum 1-OProcés català
Anar al contingut