L'abisme salarial al futbol: ells guanyen 165 vegades més que elles

La centrecampista del Chelsea danesa Pernille Harder ha estat el fitxatge més car de la història del futbol femení: l'equip anglès va pagar 350.000 euros al Wolfsburg l'estiu passat. A anys llum del que va pagar el PSG al Barça per Neymar, l'operació més cara de la història: 222 milions d'euros.

Si ens fixem en el salari, la futbolista més ben pagada és Carli Lloyd, migcampista americana dels Sky Blue de la lliga dels Estats Units. Té un contracte del 2019 de 518.000 dòlars -uns 426.000 euros-, segons la revista Insider. Leo Messi, el davanter blaugrana, és el futbolista més ben pagat del món, amb un salari d'uns 71 milions d'euros. Són 165 vegades més. I aquí no es tenen en compte els ingressos per publicitat i drets d'imatge.

Avançar cap a la professionalització de l'esport femení és la gran assignatura pendent. Això vol dir eliminar la bretxa salarial i garantir les mateixes condicions d'infraestructures, equipament o mitjans per entrenar. La discriminació de les dones en el món de l'esport les obliga a compaginar-ho amb altres feines per poder viure i, en gran part, a retirar-se.

Cristina Giménez era una promesa del futbol femení. Jugava al Barça, a la selecció catalana i a l'espanyola. Una carrera professional prometedora... si no fos perquè era dona. S'havia de pagar fins i tot les botes. Ara treballa de dependenta i ens explica la seva experiència:

Després de lluites i vagues, a Espanya, ara, les futbolistes tenen un conveni col·lectiu que estableix un salari mínim de 12.000 euros. En el cas masculí és de 155.000 euros. Un camí llarg i amb sacrificis que s'ha repetit en altres llocs. La millor futbolista del món, la noruega Ada Hegerberg, fins i tot va renunciar a jugar l'últim Mundial com a protesta.

Un altre camp de batallà és la publicitat. El patrocini esportiu femení, tot i haver crescut notablement, suposa l'1% del total. Entre els 100 noms d'esportistes més ben pagats del món el 2020, que publica la revista Forbes, només hi ha dues dones, les tenistes Naomi Osaka i Serena Williams. Els quatre grans tornejos de tenis tenen equiparats els premis masculí i femení, però són una excepció en el món de l'esport.