Labdoo: el Robin Hood col·lectiu que porta ordinadors a escoles de països pobres

Al món, cada any, es generen 50 milions de tones de residus electrònics. Una bona part són aparells informàtics que s'han substituït quan encara poden ser útils i s'han convertit, abans d'hora, en escombraries altament contaminants.

Al mateix temps, es calcula que al món hi ha un milió d'escoles sense ordinadors. Per evitar-ho l'enginyer de telecomunicacions Jordi Ros va fundar el 2010 el projecte Labdoo.

11.000 ordinadors a 1.300 escoles

Des de llavors, aquest projecte ha rescatat 16.000 ordinadors, tauletes i llibres electrònics en desús per donar-los una segona vida. Gairebé 11.000 d'aquests aparells ja han arribat al seu destí: més 1.300 escoles de 127 països pobres.

El projecte funciona com una xarxa social que posa en contacte les persones que tenen ordinadors que no fan servir, els voluntaris que n'esborren el contingut i instal·len programari educatiu i els voluntaris que els porten a les escoles de destí.

Funciona a cost zero

Labdoo té dues característiques molt destacades: no necessita ni un euro de finançament, ni tampoc genera cap despesa econòmica ni ambiental pel transport, perquè els voluntaris aprofiten viatges que fan per altres motius.

En el projecte hi col·laboren particulars que s'agrupen en els anomenats "hubs", però també centres educatius. És el cas de l'escola Vedruna Sant Elies, a Vilafranca del Penedès.

L'ordinador de la tieta

En aquesta escola mateix, hi ha alumnes, com l'Arnau i la Jana, que han aportat ordinadors:

"Tenia un ordinador que anava lent, el vam portar aquí perquè els alumnes d'ESO l'arreglessin i el portessin a una escola d'un altre país que ho necessités."

"Quan la tieta de la meva mare es va morir el vam portar perquè ja no sabíem què fer-ne i nosaltres ja tenien ordinador, i perquè vam pensar en els nens pobres, perquè puguin estudiar."

Assignatura a tercer d'ESO

Un cop a l'escola, dels ordinadors se n'encarreguen alumnes de tercer d'ESO en el marc d'una assignatura optativa. El professor que fa aquesta optativa, Ferran Garcia, explica en què consisteix la feina dels alumnes:

"Amb aquests ordinadors el que fem és bàsicament treure totes les dades que hi ha emmagatzemades anteriorment, i hi afegim programari educatiu amb activitats didàctiques, perquè al lloc de destí les puguin aprofitar per aprendre."

"L'any passat, uns ordinadors que vam sanejar nosaltres ens els van venir a buscar un pilot de ral·lis que va anar a córrer un ral·li al Marroc i el va portar a una escola que en necessitaven. O sigui que no va costar res. Als alumnes els va fer molta gràcia veure les fotos de l'arribada dels ordinadors a l'escola amb el cotxe de ral·li i els deixava allà."

A més del Marroc, d'ordinadors resetejats i condicionats en aquesta escola, se n'han enviat també a escoles de Ghana i del Senegal, entre altres països.

Tot plegat, a cost zero econòmic i ambiental perquè s'aprofiten els viatges que els voluntaris tenen programats, ja siguin de feina o d'oci, per fer arribar els dispositius a destí.

Les ONGs locals hi col·laboren

El destí final dels dispositius s'assigna amb la col·laboració de les ONGs locals. La xarxa de transport sostenible es teixeix a mesura que els voluntaris registren al web del projecte quan i on tenen previst viatjar.

L'ànima del projecte Labdoo, Jordi Ros, va tenir la idea col·laborant amb enginyers sense fronteres quan estudiava a la Universitat de Califòrnia.

A la web del projecte s'informa gairebé al minut dels assoliments: per les mans dels 260 equips de voluntaris ja han passat més de 16.000 ordinadors i altres dispositius electrònics.

Calculen que més de 430.000 estudiants s'han beneficiat d'aquests ordinadors i també que reutilitzant-los s'han estalviat més de 230 tones de CO2 que hauria costat la fabricació de nous equips, el reciclatge dels reutilitzats i el transport fins a destí.