La Xina presenta la seva primera estació espacial modular, que començarà a ser operativa l'any 2020
La Xina ha presentat la seva primera estació espacial modular. Començarà a ser operativa l'any 2020 i es dirà Tiangong, que vol dir "palau celestial". De 60 tones de pes, l'estació espacial serà més petita que la ja desapareguda estació russa, la Mir, i que l'actual Estació Espacial Internacional. Yang Liwei, el primer astronauta xinès de la història, comenta que el programa espacial xinès "apunta cada cop més amunt" i ha anunciat que "el llançament d'una estació espacial permetrà l'activitat humana en aplicacions aeroespacials a gran escala".
"Després de vint anys de pràctica, hem dominat de mica en mica algunes tecnologies essencials, com el transport a l'espai, les estades curtes i l'activitat extravehicular", diu Yang, que va atendre el passat divendres la premsa al centre aeroespacial xinès.
Un pas previ a la posada en òrbita terrestre de l'estació serà la instal·lació d'un laboratori, planificada pel 2016. Yang també va anunciar per finals d'any el primer acoblament de dos vehicles no tripulats.
Totes aquestes missions seran propulsades pels coets Llarga Marxa, uns coets que han demostrat una alta fiabilitat pel que fa a tecnologia aeroespacial.
Possible cooperació internacional
La Xina ha dit que està oberta a la cooperació amb altres països, i ha admès contactes amb França i Rússia.
Mentrestant, la NASA llançarà el seu últim transbordador aquest estiu i passarà a dependre de Rússia per a l'enviament d'astronautes a l'espai.
Un pas previ a la posada en òrbita terrestre de l'estació serà la instal·lació d'un laboratori, planificada pel 2016. Yang també va anunciar per finals d'any el primer acoblament de dos vehicles no tripulats.
Totes aquestes missions seran propulsades pels coets Llarga Marxa, uns coets que han demostrat una alta fiabilitat pel que fa a tecnologia aeroespacial.
Possible cooperació internacional
La Xina ha dit que està oberta a la cooperació amb altres països, i ha admès contactes amb França i Rússia.
Mentrestant, la NASA llançarà el seu últim transbordador aquest estiu i passarà a dependre de Rússia per a l'enviament d'astronautes a l'espai.
