Les famílies xineses diuen que "no es poden permetre" tenir dos fills i molt menys tres

La Xina permetrà tenir un tercer fill per frenar l'envelliment

Les primeres alarmes van fer abandonar el 2015 la política del fill únic per permetre tenir dos fills, però no ha estat suficient

Judith Casaprima SaguésActualitzat

El govern de la Xina ha anunciat aquest dilluns que permetrà tenir fins a tres fills a les parelles del país, una mesura que té l'objectiu de "respondre a l'envelliment de la població" a la Xina. Un nou relaxament de les dures mesures de natalitat que han regit al país, que el 2015 ja va acabar amb la política del fill únic per permetre tenir-ne dos. Però molts pares i mares no volen tenir més fills per l'alt cost que suposa. El govern xinès ha anunciat mesures de suport a la natalitat.
 

Envelliment de la població

El Comitè Polític del Partit Comunista Xinès (PCX) ha ressaltat que entre els objectius d'aquesta decisió hi ha la de "millorar l'estructura poblacional" i "preservar els avantatges en recursos humans per un desenvolupament econòmic d'alta qualitat" per "mantenir la seguretat nacional i l'estabilitat social", segons ha informat l'agència xinesa de notícies Xinhua. 

Unes frases ampul·loses per justificar els motius de la segona reforma d'una de les polítiques cabdals d'un dels països més poblats del món: la població està envellint i la natalitat cau.

El cens, que es fa cada 10 anys, va evidenciar el ritme de creixement més lent en dècades, després de les onades de fam dels anys 50 del segle XX. L'Oficina Nacional d'Estadístiques de la Xina ha indicat que, actualment el país té gairebé 1.412 milions d'habitants, i que durant el 2020 van néixer 12 milions de persones, un descens respecte als 14,6 milions del 2019, amb un descens en la mitjana fins a l'1,3 fills per dona.
 

Malgrat poder tenir fins a dos fills, no ha crescut la taxa de natalitat (EFE/Roman Pilipey)


És car tenir fills a la Xina

La qüestió és que la majoria de pares i mares no en volen sentir a parlar, de tenir més d'una criatura, ni tan sols de la segona, per l'alt cost que comporta sobretot l'educació.

Les xarxes socials de seguida s'han omplert amb comentaris crítics amb la mesura. Argumenten que no s'ho poden permetre perquè en un entorn tan competitiu com el xinès les famílies volen donar a un segon fill el mateix que al primer. La Xina, fidel a la seva política de censura, ha esborrat els missatges de les xarxes.

 

Per això Pequín pensa en mesures per afavorir la natalitat, segons l'anunci fet aquest dilluns, però no concreta quines: "Es milloraran les polítiques sobre naixements", com ara "reduir les despreses d'educació a les famílies" o "millorar les baixes per maternitat". A més a més, aposten per ajornar la data de jubilació, i donar més garanties per als treballadors jubilats. 

Les autoritats també han destacat que combatran el que consideren "mals hàbits socials", com "la visió de la família" que tenen els més joves, o les despeses desmesurades que es fan per a celebracions, dots i regals.


De la política del fill únic, a tenir-ne tres 

Aquesta tendència demogràfica que ha fet saltar les alarmes a Pequín no és el primer cop que es detectava, ni els efectes que aquesta regressió pot representar econòmica i socialment per al futur del país. Les autoritats xineses han reformat aquests darrers anys, dues vegades les dures polítiques de natalitat aplicades durant dècades.

El 1979, sota la presidència de Deng Xiaoping, es va posar en marxa la política del fill únic per contrarestar els problemes socials, econòmics i mediambientals de la superpoblació. Un creixement que havia encoratjat el president Mao Zedong i que aleshores representava un problema que calia aturar. 

La població xinesa envelleix i cau la natalitat (Reuters/Tingshu Wang)

El 2013, el govern xinès reconeixia que la política del fill únic havia evitat el creixement de la població en 400 milions de ciutadans, unes xifres que en comportaven d'altres, com que durant prop de 40 anys s'havien fet 336 milions d'avortaments, la majoria de dones forçades a interrompre l'embaràs per ordre de les autoritats, l'assassinat de nenes, perquè les famílies preferien tenir un fill abans que una filla, i l'esterilització de prop de 200 milions d'homes i dones.  

 

El mateix any, un estudi australià ja alertava dels efectes socials i econòmics d'aquesta política a llarg termini, i parlava d'un llast per a l'economia el país.

L'octubre del 2015, la Xina va acabar amb la política del fill únic per permetre tenir dues criatures per parella. Ara, aquest últim cens ha demostrat que aquesta mesura no ha estat suficient i que la població continua envellint-se i que baixa la taxa de natalitat. 

Entre algunes minories ètniques, ja era possible tenir tres fills a la Xina, però no els de la majoria han, que han patit el control, les restriccions i les multes del règim.

ARXIVAT A:
Xina
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut