La Xina envia una nau a la Lluna i serà el tercer país que hi reculli mostres
El coet Llarga Marxa 5 s'enlaira transportant la nau Chang'e 5 (Reuters/Tingshu Wang)

La Xina envia una nau a la Lluna i serà el tercer país que hi reculli mostres

Si té èxit, la Xina serà el tercer país a portar cap al nostre planeta roques del satèl·lit

TEMA:
Ciència

La nau xinesa Chang'e 5 ha començat el seu viatge cap a la Lluna la matinada de dimarts. Eren les 4.30 hora de Pequín -les 21.30 de dilluns a Catalunya- quan un coet Llarga Marxa s'ha enlairat des del centre espacial de Wenchang, a l'illa de Hainan, al sud-est de la Xina.

La missió, anomenada així per la deessa xinesa de la Lluna, té com a objectiu agafar mostres de roques lunars i tornar-les a la Terra per analitzar-les.

Si ho aconsegueix, la Xina serà el tercer país a recollir mostres lunars. Les sis missions Apollo van portar a la Terra, entre el 1969 i el 1972, 382 quilos de roques. La Unió Soviètica va recollir amb tres missions robotitzades un 326 grams de mostres. L'última missió va ser el 1976, amb el Luna 24.

Ara, 44 anys després, la Chang'e 5 intentarà recollir entre 2 i 4 quilos de mostres del nostre satèl·lit.


Roques més joves

El destí de la nau és la regió Oceanus Procellarum, al nord de la Lluna. Es tracta d'una zona encara no visitada per cap missió.

Per intentar assegurar al màxim l'èxit de l'allunatge, els xinesos han seleccionat una zona molt àmplia vora el Mons Rümker, una formació volcànica de 1.300 metres d'altitud.

En aquesta regió, hi ha dos sistemes geològics diferents. En una part hi ha roques semblants a les que van portar els astronautes de les missions Apollo.

Però en una altra zona hi ha roques molt més joves, que tenen una edat d'entre 1.200 i 2.000 milions d'anys. Les missions Apollo van obtenir roques d'uns 3.100 a 4.400 milions d'anys d'antiguitat.

La Chang'e 5 forma part del Programa Xinès d'Exploració Lunar. A la fase 1, les Chang'e 1 i 2 només van orbitar el satèl·lit. Les 3 i 4 van allunar amb vehicles totterreny. Aquesta última va aconseguir aterrar per primer cop a la cara oculta de la Lluna al gener del 2019.


Objectiu, portar-hi astronautes

Després de la Chang'e 5, la Chang'e 6 tindrà també com a objectiu recollir mostres. Està previst que s'enlairi el 2023 o el 2024.
Tot plegat forma part d'un ampli pla xinès per enviar els primers astronautes -taikonautes, com se'ls anomena al país asiàtic- a la Lluna cap a finals d'aquesta dècada o principis de la següent.

I això encara seria un pas més per plantejar missions humanes al planeta Mart, que no arribarien abans del 2040 o força més enllà.

Les mostres lunars recollides fa dècades segueixen proporcionant informació valuosa als científics. Han permès conèixer millor la composició de la Lluna, el seu procés de formació i el del sistema solar en general.

Ara poden donar noves claus. Però per això cal que tingui èxit la complexa missió Chang'e 5. Ha d'aconseguir fer totes les maniobres d'acostament, alliberar la sonda que arribarà al sòl lunar, recollir les mostres i tornar a la nau mare per reprendre camí cap a la Terra. Tot això, en poc menys de tres setmanes.

En el viatge de tornada anirà lleugerament més carregada que en el d'anada. El maquinari que fa possible l'operació i la recollida de mostres ja pesa 8,2 tones. Per això, ha estat el potent coet Llarga Marxa 5 el que la matinada de dimarts l'ha posat en òrbita.

ARXIVAT A:
Ciència Tecnologia
Anar al contingut