La Xina aconsegueix per primer cop fer aterrar una sonda a la cara oculta de la Lluna
Ho ha anunciat l'agència estatal de notícies Xinhua
La Xina aconsegueix per primer cop fer aterrar una sonda a la cara oculta de la Lluna

La Xina aconsegueix per primer cop fer aterrar una sonda a la cara oculta de la Lluna

Ho ha anunciat l'agència estatal de notícies Xinhua

Redacció Actualitzat
TEMA:
Ciència
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

La Xina anuncia que per primera vegada en la història ha aconseguit fer aterrar un mòdul espacial a la carta oculta de la Lluna. La sonda Chang'e 4, que ha allunat en un dels cràters més antics del satèl·lit, incorpora un petit vehicle que explorarà i analitzarà la geologia de la cara invisible des de la Terra.

A diferència de la cara que coneixem, plena de planúries, on va aterrar l'Apollo XI, en aquesta hi ha més cràters, és més muntanyosa i sembla que té una composició diferent.

Així s'ha pogut veure en una fotografia que el mòdul ha enviat després d'haver allunat al pol sud, a l'anomenada conca d'Aitken, a un quart i sis minuts de tres d'aquesta matinada, hora nostra.

 

 

La televisió estatal xinesa ha remarcat que és la primera nau que ha fet "un aterratge suau" en aquesta cara mai visible des de la Terra. La premsa oficial ho ha qualificat com "una gran fita de l'exploració humana de l'univers".

 

 

La cara fosca de la Lluna ja havia estat fotografiada pels soviètics i els nord-americans fa més de mig segle, però aquest és el primer cop que hi aterra un mòdul espacial. Una missió no tripulada nord-americana ho va provar sense èxit el 1962.

Els xinesos aconsegueixen, d'aquesta manera, una fita més en la carrera espacial i es proposen com a pròxim objectiu a llarg termini portar una missió tripulada al satèl·lit. Tot i que no n'han fixat cap data, alguns experts la situen cap a l'any 2036.

La sonda va ser llançada per un coet el 8 de desembre des del Centre de Llançament de Satèl·lits de Xichang, a la província de Sichuan, al sud-oest del país. Feia anys que la Xina es preparava per a aquesta operació particularment difícil des d'un punt de vista tecnològic.

Un dels reptes és poder-se comunicar amb el robot lunar, ja que no hi ha una "línia de visió" directa per transmetre senyals. La cara oculta de la Lluna sempre està orientada en direcció oposada a la Terra. 

La comunicació serà possible gràcies a un satèl·lit, posat en òrbita al maig, que opera com un "mirall" transmissor entre els centres de controls de la Terra i la Chang'e 4.

Cinquanta anys de l'home a la Lluna

Precisament el juliol d'aquest 2019 farà cinquanta anys que l'home va posar el peu a la Lluna. Ho van aconseguir els Estats Units, que llavors només tenien la Unió Soviètica com a competència en la cursa espacial. Aquest dijous, la segona economia mundial hi ha posat una altra gran petjada.

Notícia Relacionada: Katherine Johnson, la calculadora que va portar l'Apollo XI a la Lluna, ha fet 100 anys

El programa espacial xinès continua a ple rendiment, després de sis dècades d'història.
 

 

ARXIVAT A:
Ciència

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut