La Xarxa Europea contra el Racisme alerta de l'augment de banderes franquistes

La Xarxa Europea contra el Racisme (ENAR en les seves sigles en anglès) ha detectat que a Espanya cada cop hi ha més gent que no s'avergonyeix de portar banderes franquistes.

En una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies, el director de l'ENAR, Michael Privot, assegura que "s'està veient que està ressorgint un altre cop el franquisme".

Privot creu que fins ara havia semblat que s'havia superat "amb èxit" el franquisme. Argumenta que la fragmentació de l'extrema dreta a l'estat espanyol havia amagat el fenomen global:

"No és que no existís l'extrema dreta a Espanya, sinó que estava tan fragmentada que no podia sobrepassar el llindar electoral i tenir una sola veu. L'estrany era que no hi hagués un partit o un líder"

Privot alerta que aquesta fragmentació es pugui solucionar amb l'arribada de nous partits, i cita el cas de Vox.

"L'estrany era que no hi hagués un partit o un líder"

Per al director de l'ENAR, si Vox aconsegueix unir forces amb altres formacions, l'extrema dreta a Espanya podria representar "fins al 25% de la població".

Dia de la Hispanitat

Preguntat sobre la celebració de la diada nacional d'Espanya el 12 d'octubre, que commemora el seu passat colonial, Privot defensa que no es poden "continuar celebrant les massacres i dominacions europees com si no hagués passat res".

"Vist des d'una altra perspectiva, no va ser una història d'èxit, sinó de violència", recorda. Per això, creu que "ara és un bon moment perquè els països europeus revaluïn" la seva història de manera més "inclusiva". "És bo que es comenci aquest debat a Espanya", afirma.

Ressorgiment de la ultradreta a Europa

El director d'ENAR creu que la crisi econòmica del 2008 va donar impuls a l'extrema dreta a Europa i avisa que els efectes encara duren. "La gent encara pateix la recessió que va seguir la crisi, en particular la classe mitjana-baixa", per això l'expert creu que la "frustració" d'aquesta classe és la que "nodreix" les narratives dels grups d'ultradreta.

Als votants d'aquests moviments "no els importa la democràcia ni els drets fonamentals perquè ja els té", però els preocupa que els seus fills amb estudis superiors no assoleixin les seves "expectatives", critica Privot.

També considera que Brussel·les no està actuant prou i avisa que la falta d'acció política davant l'ascens de l'extrema dreta és molt "preocupant". Per això, lamenta quan a Polònia o a Hongria hi ha "violacions de drets" i la resta d'europeus "es queden callats".