La Voyager 2 envia dades des de l'espai interestel·lar 42 anys després del llançament

La sonda espacial es troba ara a uns 18.000 milions de quilòmetres de la Terra
La Voyager 2 envia dades des de l'espai interestel·lar 42 anys després del llançament

La Voyager 2 envia dades des de l'espai interestel·lar 42 anys després del llançament

La sonda espacial es troba ara a uns 18.000 milions de quilòmetres de la Terra
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Ciència
La Voyager 2 envia dades des de l'espai interestel·lar 42 anys després del llançament
Representació artística de la Voyager durant el seu viatge (NASA/JPL-Caltech)

Les sondes Voyager van ser llançades el 1977 per estudiar de prop el sistema solar. Han passat 42 anys i segueixen enviant dades, però des de molt més lluny, de l'anomenat espai interestel·lar. Cinc articles publicats a la revista Nature Astronomy analitzen la informació enviada l'any passat per la Voyager 2.

La Voyager 2 es va convertir l'any passat en la segona nau espacial, després de la Voyager 1, que surt de l'heliosfera, la part de l'espai on arriba el vent solar.

El vent solar és un flux de partícules emeses pel Sol. La zona on ja no es detecten s'anomena heliopausa i és allà on es pot dir que comença l'espai interestel·lar. La Voyager 1 va arribar a aquest límit fa set anys, però alguns dels seus instruments estaven espatllats i no va poder enviar certes dades. La Voyager 2 ho ha compensat.

Dades diferents a les de la Voyager 1

Aquesta nau de poc més de 800 quilos va travessar el límit entre l'heliosfera i el medi interestel·lar el 5 de novembre del 2018, ara fa un any. En aquell moment es trobava a 119 unitats astronòmiques, definides com la distància Terra-Sol. Això són uns 17.800 milions de quilòmetres. Els investigadors han estudiat a fons les dades que va enviar i ara revelen alguns claus d'aquella regió. I amb diferències respecte a les dades enviades per la Voyager 1.

Així, els instruments de la Voyager 2 suggereixen que el límit de l'heliosfera és més prim i llis del que feia veure la Voyager 1. També ha trobat, més enllà, un camp magnètic molt potent. John Richardson, del Massachusetts Institute of Technology, i els seus col·legues dedueixen, en el seu article, que la transició a través de l'heliopausa va durar menys d'un dia. També conclouen que el medi interestel·lar proper a aquest límit és més calent i variable del que se suposava.

Per la seva banda, Edward Stone, del California Institute of Technology, i els seus col·legues indiquen en el seu article la presència d'una capa entre l'heliopausa i l'espai interestel·lar on els vents solar i interestel·lar interactuarien. La Voyager 1 no va observar aquesta capa.

Contemplades en conjunt, les dades suggereixen que les diferències observades entre les dues sondes es poden deure a canvis en l'activitat del Sol, però alguns s'haurien produït per les diferents trajectòries de les dues naus.

Qüestions per resoldre

Queden encara moltes qüestions a resoldre sobre aquestes regions tan llunyanes, com diu en un comentari publicat en el mateix número R. Du Toit Strauss, de la Universitat del Nord-Oest, a Sud-àfrica:

"Aquest debat només es pot resoldre amb observacions més directes de les naus Voyager a mesura que es mouen més lluny per l'espai interestel·lar, explorant noves regions i enviant dades noves i úniques."

Du Toit reconeix que, malauradament, les Voyager no continuaran treballant sempre i que algun dia es quedaran sense energia. La Voyager 2 es troba ara a més de 18.000 milions de quilòmetres de la Terra.

Uns anys més d'activitat

Quan va ser llançada des del cap Kennedy, el 20 d'agost del 1977, portava 100 quilos de combustible, concretament d'hidrazina. Gràcies a diverses ordres enviades des de la Terra, s'ha aconseguit que n'estalviï i això li ha permès tant seguir viatjant com captar i enviar dades.

Els càlculs inicials eren que podria estar activa fins al 2034, tot i que sembla probable que durant la dècada vinent deixi d'enviar informació. Si pogués viatjar indefinidament a la velocitat actual, més de 53.000 quilòmetres per hora, trigaria 193.000 anys a arribar a l'estel Ross 248, una nana vermella que es troba a uns 10 anys llum de la Terra. Massa temps per esperar a saber detalls sobre un estel diferent al Sol.

ARXIVAT A:
Ciència Tecnologia