La vida després de tenir un ictus: "L'afàsia és... no puc!"

Lu Vives Delàs ha passat de parlar 6 idiomes i assessorar empreses per fer innovació a fer vídeos per explicar com és conviure amb l'afàsia. És la seqüela que li ha quedat després de tenir un ictus que, en un primer moment, li va deixar tota la part dreta del cos paralitzada.

"Al maig vaig fer un ictus. Així molt ràpid, quan estava treballant", relata amb un parlar amb dificultats, però que s'entén perfectament. Ha recuperat completament la mobilitat, però li han quedat seqüeles a l'hora de parlar, escriure i llegir. És l'afàsia.
 

L'afàsia, una de les seqüeles principals de l'ictus

"Hi ha coses que m'és difícil. No puc fer les coses normals, perquè està tot aquí", diu la Lu, que s'assenyala el cervell. Afegeix que "l'afàsia és... no puc!". És una lesió cerebral i una de les seqüeles principals dels pacients que han tingut un ictus.

La Lu ens explica que l'afàsia no només li afecta la parla, sinó també l'escriptura i la lectura. "És difícil per a mi. Tot està bé, el que és físic ho tinc bé, però l'afàsia.. ho faig fatal", diu. Ens mostra tota la part blanca del seu cervell; "estan mortes", explica, però ens ensenya que la part grisa és molt més àmplia.
 

La Lu assegura que no li agrada que la tractin de discapacitada:

"Em diuen que soc: des pa... a veure... per dir-ho bé: des, discapacitada. A mi això no m'agrada. Jo era normal, com la gent. Però... i ara també. Soc igual que abans. Així així [riu]. Però soc jo."

Des que va patir l'ictus, fa un any, ha treballat molt dur, "ho he fet tot i ho continuaré fent". Un dels reptes és buscar una paraula que defineixi el que li passa. Viu amb l'esperança que d'aquí uns anys superarà les dificultats que té per parlar, escriure i llegir: "Potser amb 10, 12 anys... potser."

De moment, amb la música ha aconseguit tornar a sentir la Lu d'abans. Ho fa quan canta a les seves filles de 2 i 4 anys.
 

"Temps és cervell"

A Catalunya, 13.000 persones cada any tenen un ictus i a una quarta part li quedaran seqüeles permanents. Les previsions són que aquesta xifra vagi en augment per l'envelliment de la població.

Els experts apunten que els casos d'aquesta afectació cerebral de causa vascular s'incrementaran en un 34% a Europa d'aquí l'any 2035. Aquest augment provocarà gairebé el doble de morts per ictus i un 25% més de supervivents amb seqüeles.

Gràcies al codi ictus, implantat fa 13 anys, es poden tractar més precoçment els pacients que tenen un ictus i millorar així el pronòstic. En l'àmbit mèdic es diu que "temps és cervell". Aquest protocol permet identificar ràpidament que una persona està tenint un ictus i traslladar-la immediatament fins a l'hospital més proper preparat per avaluar-los, diagnosticar-los i tractar-los.

Malgrat això, segueix sent la segona causa de mort i la primera en discapacitat d'adults perquè a una tercera part de les persones que tenen un ictus li queden seqüeles permanents. Les principals conseqüències són problemes de mobilitat, visió, parla i memòria, a més de canvis de personalitat, cansament i depressió.