La vida a la "jungla" de Samos: "La meva filla ja no somriu, sempre crida i no sé per què"

Més de 4 anys després del que es va anomenar la crisi dels refugiats, Grècia torna a estar en el punt de mira on les illes de Lesbos i Samos viuen sota el col·lapse
La vida a la "jungla" de Samos: "La meva filla ja no somriu, sempre crida i no sé per què"
Grècia

La vida a la "jungla" de Samos: "La meva filla ja no somriu, sempre crida i no sé per què"

Més de 4 anys després del que es va anomenar la crisi dels refugiats, Grècia torna a estar en el punt de mira on les illes de Lesbos i Samos viuen sota el col·lapse
Cèlia Cernadas Actualitzat
TEMA:
Migracions
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

La Husna té 26 anys, i una filla d'any i mig. Des del dia de Nadal, ella i la seva família viuen al camp de refugiats de l'illa grega de Samos. Oficialment, el camp, envoltat de tanques i filferro, té una capacitat per a 648 persones. Però a Samos hi ha avui 7.200 refugiats i migrants, segons xifres de l'ACNUR, xifres que alguns situen per sobre dels 8.000.

Els que no caben al camp s'amunteguen al voltant, en tendes de pals i plàstic, sense serveis bàsics. És el que es coneix com "la jungla" de Samos.

 

 

La Husna és de les que tenen sort. Ella, el seu marit i la seva filla comparteixen contenidor amb una altra família dins del camp. El pitjor són els lavabos. "N'hi ha molt pocs, estan molt bruts". A la "jungla" no n'hi havia fins que Metges sense Fronteres va instal·lar 80 vàters per a milers de persones.

La família de la Husna va sortir de l'Afganistan a finals d'agost, amb 50 persones més. Explica que van viatjar a peu durant quatre mesos per arribar a Turquia, passant per l'Iran.

"A Turquia vam estar quatre dies a les muntanyes sense aigua ni menjar, res."


A Samos, però, no està contenta: "Des que he arribat, sempre estic malalta. Tinc maldecap, em fa mal la cama. Crec que és de tant pensar, de tant preocupar-me". I afegeix:

"La meva filla ja no somriu. Sempre crida i crida, i no sé per què."


Grècia, 4 anys després de la crisi de refugiats

Més de quatre anys després del que es va anomenar la crisi dels refugiats, Grècia torna a estar en el punt de mira. L'any 2019 es va convertir, de nou, en la principal porta d'entrada a Europa de refugiats i migrants, sobretot de Síria i l'Afganistan, però també de l'Iraq, la RD del Congo, o el Camerun.

Les arribades s'han disparat des de l'agost i les que més ho pateixen són les Illes de l'Egeu. Avui, 40 mil persones -alguns parlen de 50 mil- estan atrapades en aquestes illes, on hi ha els centres de recepció, els RIC's.

Lesbos és l'illa més afectada i la segona és Samos, on el 2019 van arribar-hi 10.700 persones –segons xifres que ens ha facilitat la delegació local d'ACNUR. Totes es concentren a la petita capital, Vathy. De fet, hi ha més refugiats que població local.


La "jungla" de Samos

La "jungla" de Samos és visible des de lluny: tendes i tendes que s'enfilen per la falda de la muntanya que envolta la badia de la capital de Samos. No hi ha dutxes i només alguns punts d'aigua potable –que va instal·lar Metges Sense Fronteres (MSF).  

Som a l'hivern, plou sovint i a la nit fa molt fred. El camp és un fangar, fa pudor, les escombraries s'amunteguen. Una noia de la RD del Congo, embarassada, renta els plats al costat d'una riera plena de deixalles.

"És inhumà matenir la gent en aquestes condicions tan terribles", conclou la portaveu d'ACNUR a Samos, Despoina Anagnostou.

"Tot el que nosaltres donem per descomptat, per a ells no ho és, per a ells és una batalla diària. Parlem de coses bàsiques, molt bàsiques, com l'accés a un lavabo, o a un àpat calent."

 

 

Els refugiats s'organitzen per continents –els africans i els àrabs estan separats- i per països. Es reprodueixen conflictes del lloc on venen.

La insalubritat, les condicions deplorables, l'espera de mesos –o fins i tot anys- mentre els refugiats i migrants no reben una resposta a les seves peticions d'asil han fet créixer la tensió. També hi ha hagut incendis, revoltes, baralles i batalles campals –a l'octubre, a la plaça central de Samos, hi va haver una entre afganesos i sirians.

Recentment, un grup de refugiats va assaltar el camp i van destrossar algunes instal·lacions. Augmenten les malalties mentals, la depressió i l'ansietat. A Lesbos s'han registrat suïcidis.

"Jo he estat a molts camps de refugiats, a l'Àfrica, a l'Amèrica Llatina... Però cap missió m'ha frapat tant com aquesta. Perquè aquesta gent ho té tot en contra", es lamenta la responsable del projecte mèdic de MSF a Samos, la catalana Cecilia Hernández:

"I el que més m'impacta és que això estigui passant a Europa."

 

 

Violència sexual

A la petita clínica de MSF s'especialitzen, sobretot, en salut reproductiva i violència sexual. En l'últim més van atendre 240 casos, amb l'ajuda de dues psicòlogues.

Cecilia Hernández ens confirma que moltes dones –que representen el 21% dels refugiats de Samos- han patit violència sexual en els seus països d'origen o durant el camí. Aquest va ser el cas de la Patricia, una mestra del Camerun, que ens explica la seva història a la tenda que ocupa a la "jungla", pulcrament endreçada.

Patricia a la seva tenda (Cèlia Cernadas)

La Patricia prové de la part anglòfona del Camerun, on avui els civils pateixen un conflicte molt poc conegut entre milícies separatistes d'aquesta zona del país i el govern central, francòfon. Un dia, dos homes en moto, armats, la van segrestar i se la van endur a una cabana enmig d'una plantació bananera.

"L'endemà, quan ens vam llevar, hi havia aquell home, que va començar a cridar, tenia molta ira dins d'ell.. va començar a cridar als dos nois que l'acompanyaven. Van venir, un em va tirar a terra i em aguantar els braços, l'altre em va obrir les cames.  Aquell home em va violar."


No va ser l'única vegada. S'aixeca la faldilla i ens ensenya les cames plenes de cicatrius, de les pallisses de les milícies, assegura. Va fugir a Turquia i va desembarcar fa poques setmanes a Samos. Aquí va descobrir que estava embarassada i va avortar. "Aquí em sento segura, les condicions no importen", afegeix.

Pel seu tiet, el Ndiangang, el pijtor del camp són el fred i les rates. "Si deixes alguna cosa de menjar a la tenda, quan tornes ja se l'han menjat". Tot i així, agraeix l'ajuda que ha rebut fins avui i espera que se li atorgui protecció internacional:

"Almenys aquí no sento el soroll de les pistoles, ni veig morts."

 

 

Les rutes migratòries i les tarifes

Molts dels que entrevistem han seguit un periple similar per arribar a Grècia. Els africans acostumen a volar fins a Turquia. Sirians, afganesos o iraquians hi arriben per terra. Tots acaben pujant a una barca inflable que els porta a Samos, situada a pocs quilòmetres de la costa turca.

Paguen quantitats que oscil·len entre 300 i els 1.000 euros, segons ens expliquen. "Quan vam arribar allà de nit, i vaig veure les onades, vaig dir: 'Crec que no hi vaig'", recorda el Ndiangang. "Però llavors vaig veure que a la barca pujaven afganesos, sirians, gent del Congo i que anaven amb nens, i vaig pensar: 'Si ells hi estan pujant, amb les seves famílies, per què no ho haig de fer jo, que vaig sol? És que tornaré al Camerun, al país que acabo d'abandonar?'"

També el Silva va venir en barca, i va arribar a Samos el 17 de desembre amb la seva dona i dos fills riallers de 5 i 7 anys. Ens els trobem comprant coses bàsiques al supermercat d'aprop del camp. Fa poc que és aquí, però sembla desesperançat:

"Aquí no fem res, només esperar. Prego a Déu que ens ajudin, que ens reconeguin com a perseguits."

Silva i la seva família (Cèlia Cernadas)

No és fàcil conèixer les seves històries. A la barrera lingüística se suma la desconfiança o el pudor.


El col·lapse dels governs locals

La situació a les illes ha col·lapsat els governs locals. A Samos només hi ha un hospital públic. Entre els refugiats hi ha 1.300 nens en edat escolar, segons l'ACNUR, però, al problema de les vacunes, se suma la falta de mitjans i capacitat per absorbir tants alumnes nous.

Només 43 menors estan escolaritzats. La situació comença a passar factura als veïns de Samos. Alguns han posat guardes a les platges, per evitar que hi entrin refugiats, perquè "fan soroll i embruten molt", argumenten. També denuncien que els roben les portes o els marcs de les finestres per construir-se les tendes.


La pregunta és: per què es produeix aquesta situació?

Perquè el sistema d'asil a Grècia no funciona com hauria, i, des de la crisi de 2015, no s'ha fet res per millorar-lo, denuncien experts com la responsable del programa de migracions de l'organitació grega ELIAMEP, Angeliki Dimitriadi. Els refugiats o migrants arriben a les illes i han d'esperar mesos, alguns cops anys, fins que no es resol la seva petició d'asil.

Grècia té pendents de respondre, en aquests moments, 80.000 peticions, una càrrega que el seu sistema adminsitratiu i judicial –recordem que el país ha viscut 10 anys d'una duríssima crisi econòmica- no pot absorbir.

L'actual govern conservador de Nova Democràcia, que va expulsar Syriza a les eleccions del juliol, ha aprovat una nova llei que pretén accelerar el procés i promet més mà dura. Una política que Dimitriadi resumeix així:

"La traducció, així per sobre, seria: siguem democràtics, però també durs. Això a la pràctica significa que no impediran a ningú sol·licitar l'asil, però faran que arribar a Grècia sigui el més dificultós possible i que, un cop a Grècia, sigui també difícil completar la petició d'asil i tenir una resposta positiva."

 

Presons a l'aire lliure

De moment, el govern de Kiriakos Mitsotakis ha anunciat plans per tancar els actuals camps i construir centres de detenció tancats.

Però hi ha qui, en les deplorables condicions dels refugiats a les illes hi veu una estrategia deliberada de dissuassió.

"És una estratègia política, de fer que les coses estiguin així de malament perquè entenguin que per a ells no és segur venir. És molt senzill", apunta Lefteris Papagiannakis, vicealcalde de migració i refugiats d'Atenes fins l'estiu passat.

"Què se li intenta dir als que saben el que està passant a Grècia? Doncs que no vingueu, perquè les coses no us aniran bé, seran fins i tot pitjor que abans. I si per això hem de violar encara més els drets humans, doncs sí, ho farem".

Illa de Samos, Grècia (Cèlia Cernadas)

I la UE s'ho mira des de lluny. "L'ACNUR també ha fet una crida a la solidaritat de la resta d'estat membres de la UE. Cap país, cap illa poden suportar aquesta càrrega en solitari. L'ajuda econòmica –que és molt benvinguda, no és però l'única solució. Cal repartir-se la tasca de recol·locar els refugiats", alerta la portaveu d'ACNUR a l'illa.

De manera que Samos, Lesbos o Chios acaben convertides, a la pràctica, en presons a l'aire lliure. Les transferències al continent es fan amb comptagotes: l'última setmana de desembre, el govern grec va traslladar a 35 refugiats de Samos fins a Atenes.

Sota els termes de l'acord UE-Turquia –que es va firmar el 2016 per bloquejar la ruta grega-, el govern podria deportar a Turquia els refugiats i migrants a qui es denega l'asil. Però en tres anys l'anterior govern de Syria només va retornar 2.000 persones, una xifra baixa, segons els experts. El nou executiu ha promès deportar-ne 10.000 durant aquest 2020.

ARXIVAT A:
Refugiats Migracions Drets humans Unió Europea

ÀUDIOS RELACIONATS