La via de l'indult parcial a Borràs: per què el proposa el TSJC i quin recorregut pot tenir

Un punt que ha cridat l'atenció de la sentència contra Laura Borràs és que el mateix tribunal proposa un indult parcial.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) condemna la presidenta suspesa del Parlament a quatre anys i mig de presó i a 13 d'inhabilitació, però proposa que el govern espanyol li concedeixi un indult que rebaixi la pena a dos anys de privació de llibertat, de manera que Borràs no hagi d'ingressar en cap centre penitenciari:

"Proposar al govern la concessió d'un indult parcial en favor de Laura Borràs en referència, exclusivament, a la pena de presó imposada i en el temps que excedeixi dels dos anys com a durada màxima."

En què es basa la proposta del TSJC?

Que un tribunal sentenciador demani l'indult és poc habitual, però és una mesura prevista al Codi penal, a l'article 4.3, que habilita la petició d'indult:

"Quan de la rigorosa aplicació de les disposicions de la Llei resulti penada una acció o omissió que, segons el criteri del jutge o tribunal, no hauria de ser-ho, o quan la pena sigui notablement excessiva, atenent al mal causat per la infracció i les circumstàncies personals del reu."

No és la primera vegada que es demana. "Els jutges, quan es troben en situacions com aquestes, no és estrany que recorrin a la figura del dret de gràcia per corregir aquesta desproporcionalitat del Codi penal", ha explicat a TV3 el professor de Dret Penal de la UAB Joan Baucells.

Com argumenta el TSJC la petició d'indult parcial?

La petició poc freqüent d'"elevar al govern" una proposta d'indult parcial es produeix perquè el tribunal aprecia un xoc entre legalitat i equitat. És a dir, el TSJC considera "excessiva la durada de la pena privativa de llibertat" per a Borràs que ell mateix ha imposat.

La pena pel delicte continuat de falsedat documental "en cap cas" pot ser de menys de quatre anys i mig de presó, segons apunta la sentència.

Al mateix temps, precisa que Borràs no buscava un "lucre personal" sinó "emmascarar" una conducta prevaricadora i que no va causar cap "perjudici econòmic" a la Institució de les Lletres Catalanes.

Per tant, el tribunal conclou que no és "necessari" executar la pena de presó per evitar que torni a cometre un delicte.

És per això que proposa un indult parcial que, tenint en compte que Borràs no té antecedents penals, faria que no entrés a presó.

Quins són els pròxims passos?

L'indult parcial que proposa el TSJC podria trigar molt a concretar-se. O no arribar a concretar-se mai.

En primer lloc, perquè la sentència d'aquest dijous no és ferma. I, per sol·licitar un indult, cal que la sentència ho sigui. Després d'un recurs que la defensa de Borràs ja ha anunciat que presentarà, el Suprem tindrà l'última paraula i podria ser que hi hagués algun canvi.

D'altra banda, fonts del govern espanyol ja han avançat que l'escenari de l'indult encara pot trigar molt a arribar.

En cas que es plantegi la petició, l'executiu l'haurà d'estudiar com qualsevol altra, tal com obliga la llei.

Hi ha precedents d'indults demanats per tribunals?

Qualsevol pot demanar un indult. També un tribunal. Així ho recull l'article 20 de la Llei de la gràcia d'indult de 1870:

"També por proposar l'indult el Tribunal sentenciador o el Tribunal Suprem o el Fiscal de qualsevol dels dos."

La proposta d'indult parcial que fa el TSJC no és inèdita. És relativament habitual en casos relacionats amb drogues i menors, en què les penes són molt altes.

En casos de corrupció sí que és poc freqüent. Potser el cas més conegut és el de José Luis Peñas, el regidor del PP a Majadahonda que va denunciar el cas Gürtel. Peñas va ser condemnat per l'Audiència Nacional a quatre anys i nou mesos de presó per associació il·lícita, suborn, falsedat documental, malversació i prevaricació.

Tant la Fiscalia com el Tribunal Suprem es van mostrar favorables a un indult parcial que afectés la condemna d'inhabilitació i li permetés mantenir la feina de funcionari a l'Ajuntament de Madrid.

Què significa que l'indult sigui parcial?

L'indult total suposa l'anul·lació de totes les penes a què s'ha condemnat algú i que encara no ha complert.

Amb un indult parcial, en canvi, s'anul·len alguna o algunes de les penes imposades i es poden anul·lar completament o només en part. És el que proposa el TSJC, que suggereix anul·lar dos anys i mig dels quatre anys i mig de presó a què ha estat condemnada Borràs.

De fet, els indults als presos de l'1-O el juny de 2021 també van ser parcials: se'ls va indultar pel que fa a les penes de presó, tant per sedició com malversació, però no se'ls van tocar les penes d'inhabilitació.

Qui estudia la petició d'indults?

La decisió sobre els indults és exclusivament de l'executiu.

Si finalment la petició d'indult per a Laura Borràs arriba al govern espanyol, el Ministeri de Justícia haurà d'elaborar un informe exposant arguments a favor o en contra de concedir-lo.

Es pot anul·lar un indult?

Sí, tot i que no acostuma a passar. Per presentar un recurs contra un indult cal acreditar un "interès legítim". La decisió sobre un recurs a un indult correspon a la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem.

L'alt tribunal té l'última paraula, però la capacitat de decisió és força limitada perquè és una decisió que correspon al govern espanyol. En el cas dels presos de l'1-O, per exemple, el Suprem s'havia pronunciat en contra de la mesura de gràcia, però això no va impedir que l'executiu els concedís.

Per tombar un indult concedit pel Consell de Ministres cal que no compleixi els requisits formals o bé que es pugui demostrar que la mesura de gràcia és arbitrària.

Això ha passat poques vegades. El cas més conegut és el d'un conductor que l'any 2003 va matar un jove a l'AP-7 a València. Se'l va indultar quan el ministre de Justícia era Alberto Ruiz-Gallardón i, precisament, un fill de Gallardón treballava al bufet que va tramitar la petició d'indult. El Suprem el va anul·lar.