La UE es prepara per a noves pandèmies amb una agència que podria ser a Barcelona

La catàstrofe sanitària provocada per la Covid-19 i que ha causat la mort de més de tres milions de persones al món s'hauria pogut evitar. Així de clar ho han dit aquesta setmana experts independents en un informe encarregat per l'Organització Mundial de la Salut.

I el govern espanyol ha reconegut que va trigar a reaccionar davant la pandèmia i ho atribueix al fet que no estaven preparats. La pandèmia ha destapat les mancances de molts països del món per afrontar grans emergències. Sobretot, dels estats europeus.

Perquè això no torni a passar, Barcelona s'ha postulat per acollir la futura Agència Europea d'Emergències Sanitàries, una agència inspirada en l'Autoritat d'Investigació i Desenvolupament Avançat dels Estats Units.

Els científics donen per fet que, després del coronavirus, hi haurà altres pandèmies, però les amenaces no són només el virus, també la crisi climàtica, per exemple. 

Per a Antoni Plasència, director general de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), el problema és que ara "hem abordat el segle XXI amb una mentalitat del segle XX" i que no ens vam acabar de creure que podien passar aquestes coses i pensàvem que "era tema dels altres". 

I la Comissió Europea no vol que això es repeteixi i ja es prepara per poder afrontar en el futur desastres globals com aquest. Amb la idea de prevenir-ho, respondre en el moment adequat i recuperar-se el més aviat possible.

Això és el que hauria de fer la futura autoritat europea d'Emergències Sanitàries, HERA, per les seves sigles en anglès. Ara per ara, no és més que un projecte embrionari. Diversos instituts de recerca europeus, també l'ISGlobal, estan fent les seves propostes. El model encara no està definit.

I el ventall és ampli: des d'un organisme que funcioni com a coordinador entre estats, passant per una agència amb objectius bàsicament logístics, fins a arribar a una autoritat ambiciosa, amb poder, competències i finançament importants. El que sí que se sap és de què hauria de servir. El món científic ja dona per fet que hi haurà més amenaces en el futur, no sempre provocades per virus. Antoni Plasència:

"Cada vegada més per les malalties infeccioses, evidentment. Però que també pot ser per reptes ambientals. Ja hem tingut, des de temes que poden ser nuclears, o que poden ser de contaminació atmosfèrica o, diguem-ne, també riscos sistèmics com pot ser el canvi climàtic, que té impacte a molts nivells no només en la salut."

I això requeriria, segons els experts, una integració més gran dels sistemes sanitaris. L'autoritat conviuria amb altres organismes europeus, sota el paraigua de la Unió Sanitària Europea que preveu la comissió. L'objectiu: entendre que la salut s'ha de començar a veure com una qüestió que va més enllà de les fronteres.