La UE acorda elevar al 20% l'ús d'energies renovables el 2020, segons les possibilitats de cada país
Avui s'acaba a Brussel·les la cimera de caps d'estat i de govern de la UE, la primera que dóna fruits significatius des de la crisi provocada pels "nos" de França i Holanda a la Constitució Europea. D'aquesta cimera n'ha sortit el primer gran acord europeu per lluitar contra el canvi climàtic. Els 27 han acordat elevar la quota d'energies renovables al 20% en tretze anys, lluny del 7% actual. La UE, però, permet a cada país contribuir-hi segons les seves possibilitats. Sense citar-la explícitament, es reconeix l'energia nuclear com una alternativa no contaminant.
A la seva arribada a la cimera, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, destacava la importància que els líders es posin d'acord sobre un "paquet ambiciós" per demostrar el lideratge d'Europa en l'estratègia internacional de la lluita contra el canvi climàtic. I aquest gran acord ha arribat, tot i que rebaixat en algun sentit.
Els 27 han arribat al compromís d'elevar fins al 20% l'ús d'energies renovables el 2020 en relació amb els nivells de 1990, any base de referència del Protocol de Kyoto. Finalment, però, el document final aclareix que "és necessari un plantejament diferenciat de les contribucions dels estats membres" a l'objectiu comú, "que reflecteixi equitat i transparència i tingui en compte les circumstàncies nacionals i els anys base de referència per al primer període de compromís del Protocol de Kyoto". En altres paraules, preveu un repartiment diferenciat de la contribució que hi faci cada país en funció de les seves possibilitats.
També per al 2020 es planteja "un objectiu vinculant mínim del 10%" per a l'ús de biocombustibles. Aquest compromís seria obligatori per a tots els membres, però la seva validesa dependrà que la producció sigui sostenible, els biocombustibles de segona generació estiguin disponibles comercialment i es facin els ajustos legals pertinents.
La declaració final inclou, a més, una referència indirecta a la conveniència de l'energia nuclear com a recurs útil en la lluita contra el canvi climàtic, tal com reclamava França.
Més reformes per al bé de l'economia
Però la lluita contra el canvi climàtic no és l'única qüestió que s'ha discutit a Brussel·les. La declaració final també inclou el compromís dels 27 amb les reformes estructurals, després de comprovar-ne l'efecte beneficiós per al creixement i l'atur. "Els estats membres estan decidits a beneficiar-se plenament de la millora de la situació econòmica general per impulsar encara més reformes i seguir millorant així la posició competitiva d'Europa a escala mundial", diu el text. En aquest sentit, el Consell donarà el seu vistiplau a recomanacions específiques per a cada país. A Espanya se l'insta a adoptar mesures per incrementar la competència en el sector energètic, amb especial atenció a la interconnexió transfronterera, modernitzar la protecció de la feina, i millorar la formació i l'educació. Espanya també ha de contenir la inflació, moderar els preus del mercat immobiliari, reduir les emissions de CO2, integrar els immigrants en el mercat laboral, facilitar l'accés a guarderies i reformar els sistemes de pensions i assistència sanitària.
Per últim, els 27 també aposten per reduir les traves burocràtiques que afronten les empreses de la UE, reforçar el mercat interior, i sanejar el pressupost i millorar la qualitat de la despesa.
Els 27 han arribat al compromís d'elevar fins al 20% l'ús d'energies renovables el 2020 en relació amb els nivells de 1990, any base de referència del Protocol de Kyoto. Finalment, però, el document final aclareix que "és necessari un plantejament diferenciat de les contribucions dels estats membres" a l'objectiu comú, "que reflecteixi equitat i transparència i tingui en compte les circumstàncies nacionals i els anys base de referència per al primer període de compromís del Protocol de Kyoto". En altres paraules, preveu un repartiment diferenciat de la contribució que hi faci cada país en funció de les seves possibilitats.
També per al 2020 es planteja "un objectiu vinculant mínim del 10%" per a l'ús de biocombustibles. Aquest compromís seria obligatori per a tots els membres, però la seva validesa dependrà que la producció sigui sostenible, els biocombustibles de segona generació estiguin disponibles comercialment i es facin els ajustos legals pertinents.
La declaració final inclou, a més, una referència indirecta a la conveniència de l'energia nuclear com a recurs útil en la lluita contra el canvi climàtic, tal com reclamava França.
Més reformes per al bé de l'economia
Però la lluita contra el canvi climàtic no és l'única qüestió que s'ha discutit a Brussel·les. La declaració final també inclou el compromís dels 27 amb les reformes estructurals, després de comprovar-ne l'efecte beneficiós per al creixement i l'atur. "Els estats membres estan decidits a beneficiar-se plenament de la millora de la situació econòmica general per impulsar encara més reformes i seguir millorant així la posició competitiva d'Europa a escala mundial", diu el text. En aquest sentit, el Consell donarà el seu vistiplau a recomanacions específiques per a cada país. A Espanya se l'insta a adoptar mesures per incrementar la competència en el sector energètic, amb especial atenció a la interconnexió transfronterera, modernitzar la protecció de la feina, i millorar la formació i l'educació. Espanya també ha de contenir la inflació, moderar els preus del mercat immobiliari, reduir les emissions de CO2, integrar els immigrants en el mercat laboral, facilitar l'accés a guarderies i reformar els sistemes de pensions i assistència sanitària.
Per últim, els 27 també aposten per reduir les traves burocràtiques que afronten les empreses de la UE, reforçar el mercat interior, i sanejar el pressupost i millorar la qualitat de la despesa.
