La trucada perduda d'un maltractador a la víctima pot ser delicte

El Tribunal Suprem estableix que són delictives les trucades perdudes que rebin les víctimes de violència masclista per part dels agressors que tenen prohibit comunicar-se amb elles.

Segons la sentència de l'alt tribunal espanyol, encara que la dona no despengi el telèfon es considerarà que l'home incorre en un delicte de trencament de condemna:  

"El trencament de la mesura o de la pena suposa un atac a la seguretat i a la tranquil·litat de la persona a la qual es pretén protegir amb la resolució en la qual s'acorda la mesura o s'imposa la pena"

La sentència fa notar que qualsevol telèfon mòbil i molts de fixos informen a la pantalla del número que fa la trucada i per això considera que la trucada perduda és una comunicació:

"És una forma de contacte escrit equivalent a un missatge que s'hagués remès a la persona destinatària de la trucada fent constar que aquesta s'ha efectuat (...) El sol fet de trucar, quan es pot identificar la procedència, ja suposa en aquests casos un acte consumat de comunicació"

El tribunal també recorda que el Codi Penal no exigeix un contacte de doble direcció:

"no exigeix un contacte, escrit o verbal, de doble direcció; per tant, no és precís que trobi resposta. Tampoc s'estableixen límits mínims al contacte, sent suficient amb la seva existència. El que importa és que algú faci saber alguna cosa a l'altre"

La sentència examina el cas d'un home reincident de Fuerteventura, a les Canàries, que va trucar a la seva exparella tot i tenir la prohibició de comunicar-s'hi.

La defensa de l'home al·legava que no havia comès el delicte perquè la trucada no va ser atesa ni va parlar amb la víctima.