La transformació de locals comercials en habitatges a Barcelona es triplica en els últims cinc anys

ACN Barcelona.-L'escassetat d'immobles de lloguer, la dificultat d'accés a l'habitatge i l'augment dels locals comercials buits han disparat les llicències de canvi d'ús. L'Ajuntament de Barcelona va concedir 63 llicències per transformar un local en habitatge el 2013, una xifra que pràcticament s'ha triplicat fins a arribar als 176 permisos el 2018. Entre gener i juny d'enguany, el consistori ha atorgat 116 llicències i la previsió és que les sol·licituds continuïn augmentant, segons el director de locals comercials de Forcadell, Xavier Aguilar. "Hem d'anar amb cura de no perdre el nostre teixit comercial. Un carrer sense comerços és més insegur, més fred, i converteix la ciutat en ciutat-dormitori", ha advertit.

"Hi ha una tendència a l'alça de l'ús de baixos comercials com a habitatge, però intentem fer-la compatible perquè això no suposi una desertització estructural del comerç de proximitat als barris", ha assegurat la segona tinenta d'alcaldia, Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz a l'ACN."Els preus de lloguers abusius són els que estan generant l'augment en la demanda dels permisos de canvi d'ús, però la solució a aquest problema no ha de ser a costa del comerç local i petit", ha afegit la sòcia i directora de producció de Global Projects, Gisela Farré. L'empresa catalana, dedicada a la construcció i reformes integrals d'immobles, va facturar 4,8 milions el 2018. El cofundador i conseller delegat de Brickbro, Guillermo Preckler, també adverteix de les conseqüències de convertir els locals comercials en habitatges. "Ens podríem trobar ciutats com Barcelona o Madrid on es perdi l'activitat comercial a les zones secundàries", ha assegurat Preckler. En aquest context, l'activitat comercial es concentraria al centre de les grans ciutats mentre que les àrees secundàries quedarien relegades zones residencials. Brickbro es dedica a la compra de locals comercials i oficines en desús i els converteix en estudis, sense realitzar el canvi d'ús. La 'proptech' catalana preveu tancar l'any amb un volum transaccionat de 7,5 milions d'euros i una facturació de més de tres milions. La reivindicació de l'activitat comercial xoca amb la desocupació d'aquests espais. A Barcelona hi ha un cens d'entre 78.000 i 81.000 locals, dels quals un 23% estan tancats, segons dades de la presidenta d'Amat Immobiliaris, Immaculada Amat. El 2008, hi havia 18.000 locals tancats a la ciutat, una xifra que va disminuir fins als 15.000 al 2013. Actualment, hi ha més de 10.000 locals buits, "una tendència claríssima" de l'efecte del comerç electrònic sobre les botigues de barris, ha explicat Guillermo Preckler. El Pla de Dinamització Comercial de 2018-2023 de l'Ajuntament de Barcelona recull aquest problema i proposa reforçar l'activitat de les zones amb menys ocupació comercial "impulsant l'aixecament de persianes de locals buits per a activitats comercials, entitats, petits negocis i cooperatives". Per a fer-ho, el consistori contempla algunes mesures com un programa de compra pública de locals o la subvenció del lloguer de noves activitats en locals buits. En concret, l'Ajuntament ha comprat baixos comercials a Nou Barris per "garantir que el teixit comercial del barri tingui una qualitat com la resta de la ciutat". A Ciutat Vella, també ha adquirit locals comercials, que ara s'estan adjudicant per "garantir que no només hi hagi serveis de comerç vinculats al turisme".En qualsevol cas, l'excés de locals buits en alguns barris, juntament amb la "necessitat real" de tenir una major oferta d'habitatge, són els motius que han impulsat el creixement de les llicències de canvi d'ús, segons el conseller delegat de Brickbro.Tot i això, les dades "no són representatives", ha afirmat el director de locals comercials de Forcadell. "Hi ha tot un mercat il·legal que no està quantificat", ha advertit Aguilar en referència als estudis sense cèdula d'habitabilitat, un document oficial que acredita que el pis compleix els requisits tècnics i sanitaris mínims necessaris per viure-hi. Tal com recull la modificació de l'article 255 de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità, un local comercial en planta baixa es pot convertir en habitatge sempre que reuneixi certes condicions. En primer lloc, l'espai ha d'estar situat en una zona "que no afecti" el planejament urbanístic de detall, com un Pla Parcial o Pla Especial. L'espai ha de disposar també de les "condicions mínimes d'habitabilitat" establertes per la Generalitat, en referència a l'alçada de sostre mínima i els sistemes de ventilació i il·luminació adequats, entre d'altres. Per altra banda, requereix respectar la densitat d'habitatges admesa. En cas que no es compleixin aquestes condicions, el pis es considera un infrahabitatge i no és apte per a la residència de persones. El ciutadà no s'hi pot empadronar, ni tampoc pot llogar o vendre l'habitatge. En aquest context, la presidenta d'Amat Immobiliaris demana "valentia" a la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona per aconseguir que "la normativa es flexibilitzi". Immaculada Amat proposa convertir els baixos comercials desocupats en pisos per persones de la tercera edat. "La gent gran tindria més facilitats de comunicació" i de sortir al carrer, ha explicat.Segons dades de Global Projects, el 20% dels locals ubicats a les grans ciutats de Catalunya són susceptibles de convertir-se en habitatge realitzant un canvi d'ús. La superfície mitjana d'aquest tipus d'immobles és d'entre seixanta i setanta metres quadrats, amb una o dues habitacions, un bany i una cuina oberta i integrada al menjador. En termes generals, la reforma integral implica una inversió mitjana de 50.000 euros i un temps d'execució d'entre dos i tres mesos.