París

La Torre Eiffel fa 130 anys i demana que li regalin el seu emoji

Curiositats del símbol més emblemàtic de París: quins colors ha tingut, per què ha servit, s'hauria pogut construir a Barcelona?

Judith CasaprimaActualitzat

La gran dama de ferro que presideix París, la torre Eiffel, ha fet 130 anys.  Però una dama del seu nivell i prestigi, ja se sap, deu tenir de tot, però hi ha una cosa que li faria il·lusió: la Torre Eiffel vol un emoji pel seu aniversari.

 

I es que malgrat els seus 130 anys sempre ha estat a l'avantguarda de la modernitat, i ara, "troba injust" que encara no tingui un d'aquests simbols o emoticones que es fan servir a les aplicacions. La seva compatriota, l'Estàtua de la Llibertat en té una, perquè no ella? La Torre Eiffel demana als seus admiradors que l'ajudin a conseguir-ho. I que no la confonguin amb l'emoticona de la seva còpia, la Torre de Tòkio, que sí que en té.

 

Construcció revolucionària

Durant aquest 130 anys la fascinació per aquesta construcció es manté i en son una prova les interminables cues per visitar-la que es formen als seus peus. Rep 7 milions de visitants cada any i es calcula que han estat més de 300 milions de persones de tot el món al llarg de la seva història.

 

 

Es manté com el símbol d'una de les ciutats més importants del món, com a símbol de la modernitat i com a exemple de l'avenç de l'arquitectura i la tecnologia que ha permès conformar les grans metròpolis actuals, que fa de la Torre Eiffel encara un símbol de futur.

 

 

En el seu moment l'enginyer Gustave Eiffel va aconseguir que li deixessin fer una de les construccions més atrevides i forassenyades del moment.

Les obres del projecte de Gustave Eiffel van començar el 1887 i es van completar en dos anys. Una torre feta amb més de 18.000 peces de ferro, ensemblades per més de 200 operaris, que havien de desafiar el buit i el vertígen.

 

 

Ara en motiu del 130 anys, s'ha col·locat una planxa en honor a aquest operaris que hi van treballar i s'hi van jugar la vida.

 

31 de març de 1889

En el moment del seu naixament la torre va pesar 7.300 tones però al llarg dels anys, amb les intal·lacions que s'hi han afegit com el museu, els restaurants, botigues o magatzems,  ara pesa unes 10.000 tones.

Malgrat l'augment de pes, no s'ha de patir. La meitat aproximadament de les unions entre les peces que té l'estructura, -uns 2 milions i mig-, estan fetes per motius de seguretat, és a dir, se'n van fer el doble de les necessàries per tranquilitat de tothom.

 

 

De fet el 31 de març va ser la data en la qual es va culminar la construcció de la torre. No va ser fins el 15 de maig del 1889 que es va obrir al públic en motiu de l'Exposició Universal que es va fer aquell any a París. Durant aquests dos mesos es va condicionar l'interior de la torre que era la porta d'entrada i la gran atracció de la fira.

A 2/4 de 2 del migdia del 31 de maig de 1889, Gustave Eiffel davant les autoritats del moment, va fer el seu discurs i va hissar la bandera francesa al cim de la seva torre.

 

 

Tothom, va quedar bocabadat davant d'aquella torre de ferro que s'alçava 300 metres. Durant quatre dècades va ser l'edifici més alt del món, quan el 1929 la va superar la Torre Chrysler de Nova York. Anys més tard es va col·locar l'antena que l'eleva fins als 324 metres actuals.

La rapidesa de la seva construcció també va ser una proesa tecnològica de l'epoca: 2 anys, 2 mesos i 5 dies. I va estar a punt per a la inaguració de l'Exposició Universal.

L'enginyer Gustave Eiffel va demostrar que podia fer un edifici molt diferent, modern, tot de ferro, que no necessitava de la fusta i altres antics materials per construir. Una nova concepció que va revolucionar l'arquitectura, que l'únic límit que té actualment és la imaginació.

Eiffel havia presentat el seu projecte a diverses ciutats, també a Barcelona, que va ser seu d'una Exposició Univeral un any abans que París. L'exposició de Barcelona del 1888 es va instal·lar a la Ciutadella. El projecte d'Eiffel es va rebutjar per la seva alçada, que no es va trobar adequada per la ciutat.

 

Símbol de París al món

Als parisencs al principi no es agradava gaire la torre, però s'hi van anar acostumant. El projecte inicial havia de fer 350 metres d'altura però als parisencs aquella alçada el feia por, pensaven que podria caure sobre els edificis i fins i tots els ciutadans es van manifestar. Finalment es va conèixer la construcció com la torre dels 300 metres.

El Arxius Nacionals de França en motiu de l'aniversari fan una mostra dels planols de la seva construcció.

 

La construcció, estava pensada per durar 20 anys, i s'havia de desmuntar després de l'exposició. De fet es va salvar gràcies a experiments científics promoguts pel mateix Eiffel. També va suposar un reclam per la ciutat. Més tard, amb l'arribada de les telecomunicacions, la torre va ser una construcció molt útil: Les primeres emissions radiogràfiques, els senyals de ràdio de la torre al Panteó el 1898, també va servir com a ràdio militar el 1903, i el 1925 per a la primera emissió de ràdio pública i més tard de televisió.

 

 

Els colors de la torre

Com a bona parisenca, la torre és molt coqueta i sempre ha anat a la moda. La torre original era, sorprenentment, de color groc. Ara no queda ni restre de la pintura d'aquest color.També ha estat pintada de color vermell.

El color s'ha anat canviant al llarg de la seva història. De fet la torre s'ha de pintar cada 5 anys per evitar la corrosió. Es necessiten 5 tones de pintura i la tria del color es fa per votació popular del visitants.

Qui hi vulgui pujar a peu només té 1.665 graons, en comptes dels 1.792 que alguns diuen que hi ha perquè es volia coincidir amb la data de la Primera República francesa, però és més còmode fer-ho amb ascensor, una de les modernitats que també oferia la torre. El que si va ser una efemèride nacional era l'any de l'Exposició que coincidia amb el centenari de la Revolució francesa.

 

 

L'Oficina Internacional d'Exposicions també ha celebrat l'aniversari, del que va ser una de les exposicions universals, amb un recull d'imatges històriques de la seva construcció.

 

ARXIVAT A:
Memòria històrica
compartir a Whatsapp
Següent
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut