La tomba de Mtoto, un infant mort fa 78.000 anys, l'homenatge funerari més antic a l'Àfrica
Descobreixen la tomba més antiga del continent africà, excavada de manera deliberada i amb un cadàver que va ser preparat abans de dipositar-l'hi
La tomba de Mtoto, un infant mort fa 78.000 anys, l'homenatge funerari més antic a l'Àfrica
La tomba de Mtoto, un infant mort fa 78.000 anys, l'homenatge funerari més antic a l'Àfrica
Interpretació artística del cadàver enterrat (Fernando Fueyo)

La tomba de Mtoto, un infant mort fa 78.000 anys, l'homenatge funerari més antic a l'Àfrica

Descobreixen la tomba més antiga del continent africà, excavada de manera deliberada i amb un cadàver que va ser preparat abans de dipositar-l'hi

Xavier DuranActualitzat
TEMA:
Arqueologia

Fa uns 78.000 anys, algú va dipositar de manera acurada el cadàver d'un infant d'uns tres anys en un forat excavat i el va cobrir de terra com si volgués protegir-lo. Es tracta de la primera tomba, del primer enterrament deliberat conegut a l'Àfrica.

La troballa i la seva anàlisi les ha fet un equip d'investigadors encapçalat per María Martinón-Torres, del Centre Nacional de Recerca sobre l'Evolució Humana, a Burgos, i s'ha publicat a la revista Nature. Una de les autores és Àfrica Pitarch Martí, de la Universitat de Bordeus i del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona.

Les restes arqueològiques i fòssils revelen un tractament molt divers dels morts del gènere Homo des de fa uns 800.000 anys. A la Sima de los Huesos d'Atapuerca i a Rising Star, a Sud-àfrica, hi ha grans coves amb nombroses restes òssies de fa entre 500.000 i 400.000 anys, que podrien ser els llocs on es van dur a terme les primeres pràctiques post mortem conegudes.

També es coneixen pràctiques d'enterraments d'infants en neandertals i en Homo sapiens en diversos punts d'Europa i de l'Orient Mitjà. Però, tot i ser el bressol dels sàpiens, a l'Àfrica no n'hi havia gaires exemples. Fins ara, els enterraments individuals més antics eren els de Border Cave, a Sud-àfrica, amb 74.000 anys d'antiguitat, i el de Taramsa, a Egipte, de fa 68.600 anys. En tots dos s'hi havia enterrat un infant.

Reconstrucció virtual de com devien estar originalment les restes, a l'esquerra, i de com es van trobar, a la dreta (Jorge González / Elena Santos)

La tomba més antiga

El nou descobriment té una doble importància. D'una banda, es tracta clarament d'un Homo sapiens, però té característiques dentals que difereixen d'altres fòssils coneguts. Això dona suport a la idea que els humans moderns van evolucionar en més d'un lloc i es devien anar barrejant.

Però el més destacat, pels investigadors, és que l'infant, que tenia entre dos anys i mig i tres quan va morir, va ser enterrat de manera deliberada, en l'exemple més antic de tomba funerària a l'Àfrica.

L'han anomenat Mtoto, "nen" en Swahili, i va ser enterrat fa uns 78.300 anys –amb un error de més o menys 4.100 anys– a Panga ya Saidi, una cova situada vora la costa de Kènia.

L'estudi microscòpic dels ossos i de la composició química dels sediments que els envolten ha revelat que el cos encara estava fresc quan va ser enterrat. El van dipositar acuradament, inclinat sobre el costat dret, i amb les cames doblegades cap al coll.

També devien embolicar la part superior del cos amb algun material que s'ha descompost, haurien omplert amb sediments alguns espais per evitar que quedés tot desmembrat a mesura que es desfés o per la pressió de la terra i, finalment, ho van cobrir tot amb una part del material que havien tret per cavar el forat i amb terra d'altres llocs.

En aquest vídeo en anglès s'expliquen els treballs i tot el que s'ha descobert sobre la tomba i el cos que contenia.


L'aparició del comportament modern

En un comentari publicat en el mateix número de la revista, Louise Humphrey, del Museu d'Història Natural de Londres, assenyala que l'aparició de comportaments complexos relacionats amb la mort és, juntament amb innovacions tecnològiques, noves organitzacions socials, explotació del territori i dels recursos i creació de símbols, un dels elements que permeten conèixer l'aparició del comportament modern en els primers Homo africans.

En aquest cas, es documenta una seqüència que mostra diverses accions planificades, des de la creació d'un espai artificial per col·locar-hi el cos fins a la seva preparació i la protecció del lloc cobrint-lo amb sediments. Es tracta d'una pràctica molt diferent de la de posar cadàvers tots junts en coves, com a la Sima de los Huesos o a Rising Star.

La troballa suggereix que hi havia una voluntat de construir enterraments simbòlics, almenys per als més joves, en diverses parts de l'Àfrica cap al final de la mitjana edat de pedra. Humphrey afegeix això:

"La comprensió del tractament de la mort es complementa amb la de l'organització social, els comportaments simbòlics i l'ús del terreny, dels recursos i de la tecnologia."

Vista general de Panga ya Saidi, amb l'excavació de la tomba a la dreta (Mohammad Javad Shoaee)

L'escassesa d'aquestes tombes a l'Àfrica desconcerta els investigadors, però es pot deure a diverses raons. És possible que respongui a pràctiques molt diverses al continent, algunes de les quals deuen haver deixat senyals díficils de detectar per als arqueòlegs. O fins i tot que aquestes pràctiques sorgissin en un altre lloc i després arribessin a l'Àfrica.

En tot cas, aquest homenatge funerari a Mtoto proporciona noves claus i l'exemple que alguns ritus que es practicaven als llocs ja coneguts de les actuals Etiòpia i Sud-àfrica, als dos extrems del continent, també es duien a terme al territori que avui és Kènia, a mig camí de les altres dues tombes infantils conegudes.

I això, conclouen els autors, "referma el suggeriment que l'evolució cultural i biològica de l'Homo sapiens va ser un procés complex i regionalment divers".

ARXIVAT A:
ArqueologiaCiènciaRecerca científica
Anar al contingut