La Terra està accelerant la seva rotació i aquest juny ha fet el rècord de dia més curt

Tot i que la tendència global és un alentiment de la rotació, si continua la línia dels darrers anys, podríem haver de saltar un segon dels rellotges de la Terra per primera vegada a la història

Toni Noguera MartínezActualitzat

La Terra triga unes 24 hores a fer una volta sobre el seu eix, però la xifra no és exacta i les fluctuacions són constants i totalment normals. A finals de juny, els rellotges atòmics de la Terra van enregistrar el dia més curt des que se'n van començar a fer mesures, el 1960.

Els darrers anys, la rotació s'ha accelerat. La Terra està girant una mica més ràpid. Durant el 2020, es van enregistrar 28 dels dies més curts dels últims 50 anys. El 2021, l'acceleració es va frenar una mica, per tornar el 2022. Les magnituds mesurades, tanmateix, són pràcticament imperceptibles dia a dia, mesurades en fraccions de mil·lisegons.

El dia més curt mai mesurat va durar 1,59 mil·lisegons menys, el 29 de juny passat. El dia més curt mesurat durant el 2020 va ser el 19 de juliol, amb una diferència d'1,47 mil·lisegons. A finals d'aquest juliol, la Terra es va tornar a acostar al rècord, quan el planeta va girar 1,5 mil·lisegons més ràpid el dia 26.

L'acceleració de la rotació de la Terra i els seus pics en els últims anys, en un gràfic
L'acceleració de la rotació de la Terra i els seus pics en els últims anys, en un gràfic que mostra els dies cada vegada més curts, en termes de mil·lisegons (TimeAndDate.com)

Els motius exactes no estan gaire clars, tot i que cap de les possibles explicacions "hauria de ser preocupant", segons apuntava el professor de ciències planetàries a l'Institut Tecnològic de Califòrnia, Andrew Ingersoll, a l'agència AP. El científic i director de projectes al Goddard Space Flight Center de la NASA, Stephen Merkowitz, compartia les conclusions a la mateixa agència:

"És una cosa completament normal. No hi ha res màgic ni especial en això. No és una dada tan extrema perquè tots els científics es llevin i es preguntin: 'Què està passant?'"

Algunes hipòtesis apunten a l'activitat sísmica o els moviments del nucli de ferro líquid del planeta, ja que qualsevol canvi que acosti la massa al centre de la Terra, com un moviment de plaques tectòniques, accelera el moviment de rotació de la Terra. Aquest mateix efecte és el que permet, per exemple, que una patinadora sobre gel acceleri les voltes sobre si mateixa quan acosta els braços cap al cos, o alenteixi les rotacions en estirar els braços cap enfora.

També s'apunta a la fosa de les glaceres als pols, que resulta en menys pes en els extrems del globus terraqui, o l'efecte conegut com a Moviment de Chandler, la petita desviació de l'eix de rotació de la Terra, de causa desconeguda, que es va observar per primera vegada el 1891.


A llarg termini, la Terra s'alenteix

La tendència a llarg termini és contrària a aquesta última acceleració: fixant-nos en les xifres macro, en realitat la rotació de la Terra s'està alentint. De fet, fa uns 1.400 milions d'anys, el dia durava menys de 19 hores.

Aquest alentiment general es deu, sobretot, a l'atracció gravitatòria de la Lluna, que tira cap a ella la massa líquida de la Terra, un fenomen que podem apreciar visualment amb les marees. Com més s'allunya la massa d'aigua del centre de la Terra, més lenta és la rotació.

De fet, les darreres dècades, la Unió Internacional de Telecomunicacions, una agència de l'ONU que s'encarrega de regular les telecomunicacions internacionals, ha anat afegint un segon extra als rellotges de tot el món per estar en línia amb el que dura la rotació de la Terra. Ho ha fet un total de 27 vegades des del 1972, la darrera el 2016.

El canvi de tendència d'aquests darrers anys podria tenir una conseqüència pràctica directa. Si l'acceleració es manté, podria comportar el primer ajust negatiu de la duració del dia en tota la història: els rellotges de tot el món haurien de saltar-se un segon, un extrem que de moment es considera improbable.

Enginyers de Meta, l'empresa mare de Facebook i Instagram, consideren que saltar-se un segon dels rellotges de tot el món podria tenir conseqüències devastadores pels sistemes informàtics internacionals, especialment els programes relacionats amb calendaris i programacions horàries i, de fet, l'empresa lidera una iniciativa del sector que vol impedir futures actualitzacions de la duració d'un dia a la Terra:

"En el millor dels casos, aquest salt de temps ha bloquejat programes o fins i tot ha danyat dades, a causa de codis de temps estranys en l'emmagatzematge de dades. [...] En qualsevol cas, cada segon intercalat és una gran font de problemes per a les persones que gestionen infraestructures"

 

 

ARXIVAT A:
Ciència
Anar al contingut