La teràpia gènica obté resultats positius contra el VIH i podria ser una alternativa per tractar la sida
La ciència avança per donar més armes a la medicina per lluitar contra les malalties. Un dels camps més esperançadors és el de la teràpia gènica, que consisteix a inserir gens en els teixits d'un individu per curar una malaltia, en especial les hereditàries. Aquesta teràpia podria ser vàlida fins i tot per tractar la sida. Científics de la Universitat de Califòrnia de Los Angeles (UCLA) han aconseguit resultats positius per tractar la síndrome amb aquest procediment. L'estudi, realitzat a 74 adults, situa la teràpia gènica com un instrument segur i actiu per tractar els infectats pel VIH. L'experiència és un pas cap a un tractament que eviti els antiretrovirals i conservi els sistema immunològic del malalt.
Segons un estudi que publica la revista "Nature Medicine", la teràpia gènica és segura i activa en les persones afectades pel VIH. Això suposa que es podria desenvolupar com una teràpia convencional contra la sida.
L'informe, dirigit pel professor Ronald Mitsuyasu, de la Universitat de Califòrnia de Los Angeles (UCLA), apunta que la teràpia gènica seria una alternativa de tractament a la síndrome i destaca que té potencial per ser un tractament d'una sola aplicació.
Les proves es van realitzar en persones. En concret en 74 adults malalts de sida que es van sotmetre al primer assaig clínic de transferència gènica. No tots van ser tractats. Alguns, escollits per atzar, van rebre un placebo com a mecanisme de control i per poder comparar els efectes veritables de la teràpia. A la resta els van injectar cèl·lules mare que incloïen una molècula anomenada OZ1. Aquesta molècula preveu la replicació viral atacant les proteïnes relacionades amb el virus de la immunodeficiència adquirida (VIH).
Els científics han hagut de tenir paciència per veure els resultats de la prova. En les primeres 48 setmanes de tractament no hi va haver diferències entre el grup que rebia la teràpia gènica i el que rebia el placebo. No va ser fins a partir de les 100 setmanes, pràcticament dos anys, que es van percebre els primers canvis. Els pacients que havien rebut l'OZ1 presentaven un recompte de limfòcits CD4 més elevat que els que havien rebut el placebo. Els limfòcits són cèl·lules del sistema immunològic que es veuen atacades pel VIH. Quan una persona té la sida el nombre d'aquests limfòcits es redueix molt.
L'estudi no només ha provat, doncs, que la molècula funciona sinó que ha comprovat que l'OZ1 és un element segur, que no ha causat efectes secundaris durant tota la durada de l'assaig clínic.
Aquesta experiència pot obrir tot un tractament alternatiu a la sida. Actualment, els malalts reben una teràpia d'antiretrovirals que és per a tota la vida. Amb la teràpia gènica, el tractament podria ser molt més senzill i a més preservaria el sistema immunològic del malalt.
L'informe, dirigit pel professor Ronald Mitsuyasu, de la Universitat de Califòrnia de Los Angeles (UCLA), apunta que la teràpia gènica seria una alternativa de tractament a la síndrome i destaca que té potencial per ser un tractament d'una sola aplicació.
Les proves es van realitzar en persones. En concret en 74 adults malalts de sida que es van sotmetre al primer assaig clínic de transferència gènica. No tots van ser tractats. Alguns, escollits per atzar, van rebre un placebo com a mecanisme de control i per poder comparar els efectes veritables de la teràpia. A la resta els van injectar cèl·lules mare que incloïen una molècula anomenada OZ1. Aquesta molècula preveu la replicació viral atacant les proteïnes relacionades amb el virus de la immunodeficiència adquirida (VIH).
Els científics han hagut de tenir paciència per veure els resultats de la prova. En les primeres 48 setmanes de tractament no hi va haver diferències entre el grup que rebia la teràpia gènica i el que rebia el placebo. No va ser fins a partir de les 100 setmanes, pràcticament dos anys, que es van percebre els primers canvis. Els pacients que havien rebut l'OZ1 presentaven un recompte de limfòcits CD4 més elevat que els que havien rebut el placebo. Els limfòcits són cèl·lules del sistema immunològic que es veuen atacades pel VIH. Quan una persona té la sida el nombre d'aquests limfòcits es redueix molt.
L'estudi no només ha provat, doncs, que la molècula funciona sinó que ha comprovat que l'OZ1 és un element segur, que no ha causat efectes secundaris durant tota la durada de l'assaig clínic.
Aquesta experiència pot obrir tot un tractament alternatiu a la sida. Actualment, els malalts reben una teràpia d'antiretrovirals que és per a tota la vida. Amb la teràpia gènica, el tractament podria ser molt més senzill i a més preservaria el sistema immunològic del malalt.
