Els investigadors van posar el nucli d'un òvul en el de la donant
Els investigadors van posar el nucli d'un òvul en el de la donant

La tècnica "dels tres pares" permetria tractar la infertilitat sense donació d'òvuls

Un equip català troba una inesperada aplicació d'una tècnica pensada inicialment per prevenir certes malalties

Xavier DuranActualitzat

Una tècnica per obtenir fills amb material genètic de tres progenitors i pensada per evitar certes malalties lligades a l'ADN mitocondrial podria ser útil també per solucionar certs casos d'infertilitat femenina, segons la recerca feta per l'empresa Embryotools, amb seu al Parc Científic de Barcelona.

L'objectiu de la tècnica, anomenada Transferència de Fus Matern, és evitar que les mutacions en l'ADN mitocondrial, que poden provocar diverses malalties greus, es transmetin als fills. Els mitocondris són uns orgànuls que es troben a la cèl·lula i són els responsables d'obtenir l'energia que aquesta necessita per a les seves funcions. Tenen el seu propi ADN, l'ADN mitocondrial, que no té res a veure amb l'ADN que es troba al nucli de la cèl·lula. I a diferència d'aquest, l'ADN mitocondrial només el transmeten les mares, perquè només el nucli de l'espermatozoide s'uneix a l'òvul. Una de cada 6.500 persones tenen una malaltia relacionada amb mutacions en l'ADN mitocondrial.

La tècnica desenvolupada per Embryotools consisteix a prendre un òvul de la futura mare i extreure'n el nucli. Aquest s'insereix en l'òvul d'una donant, de la qual prèviament s'ha extret el nucli. I aquest nou òvul es fecunda amb l'esperma del pare. Com a resultat, el material genètic majoritari és el dels dos pares, i la donant només aporta l'ADN mitocondrial, que representa l'1% del total. Per tant, les característiques genètiques seran majoritàriament les que tindria un fill nascut sense aquesta tècnica. A més, l'ADN mitocondrial de la donant només es transmetrà si el fill nascut és nena.

Assajant la tècnica amb ratolins, els investigadors de l'empresa catalana van observar que també augmentava de forma significativa, deu vegades, la capacitat reproductiva dels animals. Per tant, és possible que substituir el mitocondri en un òvul sigui suficient per resoldre alguns casos d'infertilitat, sense que calgui necessàriament, com es fa ara, recórrer a l'òvul sencer d'una donant. Això fa que els dos progenitors legals siguin també els que aporten el material genètic majoritari.

La primera nena amb tres progenitors

El Regne Unit va ser el primer país del món a autoritzar de forma experimental aquesta tècnica en humans. Tot i això, el primer nadó "amb tres pares" -terme que no acaba d'agradar els científics- va néixer a Mèxic al setembre del 2016 i va ser una nena. Els embrions s'havien obtingut als Estats Units i després es van enviar a Mèxic per implantar-los en la mare, aprofitant la falta de legislació sobre aquest tema en aquest país.

Embryotools porta més de tres anys treballant en aquest projecte i per desenvolupar-lo ha comptant amb la col·laboració de l'Animal Facility Alliance del Parc Científic i de l'empresa Reprogenetics, que compta amb un institut ubicat a la Universitat d'Oxford (Regne Unit). Els resultats es presentaran en el congrés de l'American Society for Reproductive Medicine, que comença dissabte a la ciutat de San Antonio (Texas).

ARXIVAT A:
Salut
Anar al contingut