La taula periòdica dels elements mostra poca química amb les dones
Marie Curie, en el seu laboratori (Wikipedia)

La taula periòdica dels elements mostra poca química amb les dones

Poques dones han descobert elements i només dues han donat nom a algun

Xavier DuranActualitzat

En el Dia Internacional de la Dona dintre de l'Any Internacional de la Taula Periòdica sembla oportú mirar per la presència femenina en aquesta ordenació dels elements químics. I la cerca no presenta un balanç gaire positiu.

Si busquem dones que, soles o en col·laboració, hagin descobert elements químics, n'apareixen només cinc. I que portin nom de científica, només n'hi ha dos. I un, compartit.

El compte oficial en català de la celebració de l'Any Internacional de la Taula Periòdica es lamentava amb aquesta piulada:

 

 

Comencem pels descobriments d'elements. En primer lloc hem de parlar de Maria Sklodowska, més coneguda com Marie Curie. La investigadora francopolonesa va descobrir, juntament amb el seu marit Pierre, dos elements: el poloni i el radi. I treballant ja en solitari, després de la mort del seu marit, el 1910 va aconseguir aïllar radi pur. Això li va valer el Premi Nobel de Química el 1911 -havia rebut el de Física, el 1903, juntament amb Pierre Curie i Henri Becquerel.
 

El franci i el reni

Marguerite Perey va ser una física francesa que va treballar en el laboratori dels Curie. Molts anys després, el 1939, va descobrir un nou element, que va anomenar franci en honor del seu país. Era un dels que Dmitri Mendeléiev havia predit i, per tant, un dels buits que calia omplir.

Ida Noddack és, cronològicament, la següent. Va ser una física i química alemanya, nascuda com a Ida Eva Tacke i coneguda posteriorment amb el cognom del seu marit, Walter, o bé com a Ida Noddack-Tacke. Walter i Ida Noddack van descobrir, el 1925, un nou element que van anomenar reni, derivant-lo de Rhenus, el nom en llatí del riu Rhin.

El mateix any van anunciar que havien descobert un altre element, el número 43, que van anomenar masuri, en honor de Masúria, la regió de Prússia d'on era originari el marit i que actualment pertany a Polònia. Però hi va haver dubtes sobre els resultats i, oficialment, el tecneci no es va descobrir fins al 1943, quan ho va aconseguir l'italià Emilio Segrè.

A continuació hem de parlar de la física austríaca Berta Karlik. No va trobar cap element, però sí que va demostrar que el número 85, l'astat, era un producte de la desintegració d'altres elements radioactius. L'astat havia estat descobert el 1940.
 

Una dona i cinc elements

La dona que ha intervingut en el descobriment de més elements és la química californiana Dawn Shaughnessy. Com a investigadora principal del grup d'elements superpesants del Lawrence Livermore National Laboratory, ha tingut un paper clau en les troballes més recents. El seu equip ha sintetitzat els elements més pesants coneguts fins ara, del nombre atòmic 114 al 118, que, de moment, tanquen la taula periòdica.
 

Pocs noms d'elements dedicats a dones

Si dels descobriments passem als honors, la taula periòdica és poc generosa amb les científiques. Només hi ha dos elements que portin nom d'investigadores. Un és el curi, que, a més, honora tant Marie com Pierre Curie.

L'altre és l'element número 109, anomenat meitneri en honor de la física austríaca Lise Meitner. No va descobrir cap element nou, però va ser codescobridora de la fissió de l'urani –el trencament del seu àtom per produir energia i iniciar una reacció en cadena. El mèrit, però, se'l va endur Otto Hahn, que va rebre el premi Nobel de Química el 1944.

Sí que va ajudar a confirmar l'existència del protactini, que havia estat descobert el 1913. Juntament amb altres investigadors, el 1918 en va descobrir un isòtop amb vida mitjana més llarga.

Read more: http://www.chemistryexplained.com/Pl-Pr/Protactinium.html#ixzz5hbSurAFW

No hi ha més dones a la taula periòdica, Si no incloem a la llista les deesses Selene, Pal·las, Ceres, Vanadis i Níobe, que donen nom a diversos elements. O una altra deessa, Europa, tot i que en el seu cas l'element va voler distingir un continent.

ARXIVAT A:
CiènciaFeminisme
Anar al contingut