La T1, cinc anys d'obres per obrir l'aeroport del Prat al futur
La T1 ha costat 5 anys d'obres i 1.258 milions d'euros d'inversió. Totes dues xifres s'allunyen força del que s'havia previst: havia d'entrar en funcionament a finals del 2007 o principis del 2008 i la inversió inicial pràcticament s'ha doblat.
Simbòlicament, les obres van començar el mes de desembre del 2003 amb l'acte de col·locació de la primera pedra presidit per l'aleshores ministre de Foment, Francisco Álvarez-Cascos. Després vindria la gestió al capdavant del Ministeri de Magdalena Álvarez i, finalment, és José Blanco el ministre que la inaugura.
Han estat cinc anys d'obres difícils, pel fet de construir una terminal dins d'un aeroport en funcionament, però sense grans sotracs, com va passar amb l'arribada de l'alta velocitat. Hi ha hagut problemes d'accés, logístics o de subsòl, ja que en alguns punts s'ha hagut de construir a 12 metres per sota de la capa freàtica.
L'obra en si es va acabar a finals del 2008 i els últims sis mesos han servit per "vestir" l'interior d'aquest enorme espai i també per fer-hi les necessàries proves abans d'entrar en funcionament.
Quedarà pendent per a un futur, encara incert, la construcció davant de la T1 de la terminal satèl·lit amb capacitat per a 15 milions de passatgers més i que, abans que esclatés la crisi econòmica, s'havia previst que entraria en funcionament l'any 2012.
La comparativa amb la T4
La T4, de Barajas, inaugurada el 5 de febrer de 2006, sí que va néixer amb el complement de la terminal satèl·lit. En total eren 760.000 metres quadrats i va costar més de 6.000 milions d'euros, el doble del que s'havia pressupostat i quatre vegades més que la T1 de l'aeroport del Prat. En una cosa coincideixen: ara la T1 com fa tres anys la T4 , han nascut sense connexió amb metro i tren.
Simbòlicament, les obres van començar el mes de desembre del 2003 amb l'acte de col·locació de la primera pedra presidit per l'aleshores ministre de Foment, Francisco Álvarez-Cascos. Després vindria la gestió al capdavant del Ministeri de Magdalena Álvarez i, finalment, és José Blanco el ministre que la inaugura.
Han estat cinc anys d'obres difícils, pel fet de construir una terminal dins d'un aeroport en funcionament, però sense grans sotracs, com va passar amb l'arribada de l'alta velocitat. Hi ha hagut problemes d'accés, logístics o de subsòl, ja que en alguns punts s'ha hagut de construir a 12 metres per sota de la capa freàtica.
L'obra en si es va acabar a finals del 2008 i els últims sis mesos han servit per "vestir" l'interior d'aquest enorme espai i també per fer-hi les necessàries proves abans d'entrar en funcionament.
Quedarà pendent per a un futur, encara incert, la construcció davant de la T1 de la terminal satèl·lit amb capacitat per a 15 milions de passatgers més i que, abans que esclatés la crisi econòmica, s'havia previst que entraria en funcionament l'any 2012.
La comparativa amb la T4
La T4, de Barajas, inaugurada el 5 de febrer de 2006, sí que va néixer amb el complement de la terminal satèl·lit. En total eren 760.000 metres quadrats i va costar més de 6.000 milions d'euros, el doble del que s'havia pressupostat i quatre vegades més que la T1 de l'aeroport del Prat. En una cosa coincideixen: ara la T1 com fa tres anys la T4 , han nascut sense connexió amb metro i tren.
