Pedro Sánchez, amb les quatre vicepresidentes del govern espanyol: Yolanda Díaz, Carmen Calvo, Nadia Calviño i Teresa Ribera (EFE / Kiko Huesca)
Pedro Sánchez, amb les quatre vicepresidentes del govern espanyol: Yolanda Díaz, Carmen Calvo, Nadia Calviño i Teresa Ribera (EFE / Kiko Huesca)

La sortida d'Iglesias porta per primer cop quatre vicepresidentes al govern espanyol

El govern espanyol formalitza els nomenaments de Yolanda Díaz com a vicepresidenta tercera i Ione Belarra com a ministra de Drets Socials

Actualitzat

El govern espanyol ha formalitzat aquest dimarts els canvis a l'executiu anunciats fa dies. Yolanda Díaz ha estat nomenada vicepresidenta tercera i passa a liderar la representació d'Unides Podem a l'executiu, després de l'adeu de Pablo Iglesias.

En l'anunci dels nomenaments, des de les escales de La Moncloa, Sánchez ha destacat que, per primera vegada, Espanya té quatre dones a les vicepresidències de l'executiu: Carmen Calvo, Nadia Calviño, Yolanda Díaz i Teresa Ribera.

"Som un govern feminista", ha dit el president de l'executiu espanyol, que ha destacat que Espanya és el sisè país del món amb una proporció més alta de dones al Consell de Ministres:

"Som l'únic govern del món amb quatre dones vicepresidentes. La seva posició destacada és un motiu d'orgull per a les dones d'aquest país i estic convençut que també per a moltíssims homes d'Espanya."

 

Yolanda Díaz, intervenint telemàticament en una conferència sobre economia social
Yolanda Díaz, intervenint telemàticament en una conferència sobre economia social (EFE)

 

Díaz manté la cartera de Treball, des d'on ha gestionat els Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) i les seves diverses pròrrogues. L'eliminació de l'acomiadament per acumulació de baixes mèdiques, la llei de teletreball, la batejada com "llei dels riders", o els reglaments que desenvolupen la llei del teletreball són altres de les accions que ha liderat al capdavant del ministeri.

La seva gestió al Ministeri de Treball ha rebut molts elogis i, de fet, és la ministra d'Unides Podem més ben valorada a les enquestes.

Advocada laboralista, és la primera militant del Partit Comunista que arriba a la vicepresidència del govern espanyol. Va iniciar la carrera política a l'Ajuntament de Ferrol l'any 2003, des d'on va passar al Parlament gallec i, des del gener del 2016, al Congrés dels Diputats.

 

Amb el canvi, Unides Podem passa de tenir la vicepresidència tercera, en comptes de la segona, com tenia fins ara, que passa a mans de la responsable d'Economia, Nadia Calviño. Des d'aquest càrrec, Calviño continuarà exercint de garant de l'ortodòxia econòmica en un executiu que, en els 14 mesos que fa que governa, sovint ha hagut de fer equilibris entre les posicions dels dos partits que l'integren.

De perfil tècnic i amb una àmplia trajectòria a la Comissió Europea, Calviño té el repte d'impulsar la recuperació econòmica després dels estralls causats per la pandèmia. En poc més d'un any, la vicepresidenta econòmica ha hagut d'enfrontar-se amb una crisi inèdita en l'Espanya contemporània, coordinant els avals de l'Estat als préstecs a les empreses, els incentius als ERTO o el pla d'11.000 milions d'ajudes directes al sector empresarial.

La responsable econòmica de l'executiu va estar a punt de deixar el govern l'estiu passat, quan va optar a presidir l'Eurogrup, però va ser derrotada per l'irlandès Paschal Donohoe.

 

La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, la setmana passada al Congrés
La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, la setmana passada al Congrés (EFE)


Iglesias: "Hem demostrat que les coses es podien fer millor"

El d'aquest dimarts ha estat l'últim Consell de Ministres del líder d'Unides Podem, Pablo Iglesias, que va renunciar als seus càrrecs executius per ser candidat a les eleccions autonòmiques a Madrid del 4 de maig.

Després de 14 mesos a l'executiu, Iglesias s'ha acomiadat amb un missatge en vídeo en què denuncia les pressions d'"oligarquies" que exerceixen un "immens poder polític, econòmic i mediàtic perquè les institucions segueixin defensant els seus interessos i no els interessos de la majoria".

El líder de Podem s'ha felicitat que marxa de l'executiu aprovant la distribució entre les autonomies de més de 238 milions d'euros per a la dependència i ha criticat les retallades del PP en aquesta matèria.

El fins avui vicepresident del govern espanyol ha reivindicat que Unides Podem ha demostrat que les coses "es poden fer millor" dins del govern, malgrat les "limitacions i contradiccions" que hi ha en la coalició.

 

 

A diferència del que va passar amb Salvador Illa quan va deixar l'executiu per ser candidat del PSC a la Generalitat, Iglesias no ha comparegut després del Consell de Ministres. La roda de premsa posterior l'han fet la portaveu del govern, María Jesús Montero, i el ministre de Ciència, Pedro Duque.

Montero ha dit que l'absència d'Iglesias es deu a raons organitzatives, perquè "era obligat" que comparegués Duque per explicar la reforma de la Llei de Ciència.

 

Belarra, ministra de Drets Socials

La marxa d'Iglesias ha desencadenat un moviment de peces dins de l'executiu. El Ministeri de Drets Socials passa a mans de Ione Belarra, fins ara secretària d'estat de l'Agenda 2030 i una de les principals dirigents de la formació lila.

Nascuda a Pamplona el 1987, Belarra forma part del nucli més pròxim a Pablo Iglesias, que l'ha situat com a negociadora d'Unides Podem en qüestions clau com els pressupostos o la llei d'habitatge, actualment encallada.

Aquesta llicenciada en Psicologia comparteix amb el líder d'Unides Podem l'estil de mantenir un to dur davant del PSOE i verbalitzar clarament les diferències entre socis de govern.

No és la primera vegada que Belarra assumeix per sorpresa un paper important en el si d'Unides Podem. Ja ho va fer el 2018, quan va passar de l'última fila del Congrés a substituir Irene Montero com a portaveu durant la baixa de maternitat. Les seves intervencions van valdre-li el premi a diputada revelació que atorguen els periodistes parlamentaris.

 

La fins avui secretària d'estat per a l'Agenda 2030, Ione Belarre
La fins avui secretària d'estat per a l'Agenda 2030, Ione Belarra (EFE)

 

Enrique Santiago, secretari d'estat de l'Agenda 2030

A Belarra la substituirà com a responsable de l'Agenda 2030 el secretari general del Partit Comunista i fins ara portaveu adjunt d'Unides Podem al Congrés, Enrique Santiago. Nascut a Madrid el 1964, és secretari general del PCE des de l'abril de 2018, quan va substituir en el càrrec José Luis Centella.

Santiago és diputat al Congrés des de les eleccions de l'abril del 2019, un escó que va revalidar en la repetició electoral del novembre. S'espera que el nou secretari d'estat no renunciï a l'escó a la cambra baixa, com ja va fer Belarre. De fet, Santiago podria continuar com a portaveu adjunt d'Unides Podem.

 

El secretari general del Partit Comunista, Enrique Santiago, durant una manifestació a la Puerta del Sol
El secretari general del Partit Comunista, Enrique Santiago, durant una manifestació a la Puerta del Sol (Ricardo Rubio / Europa Press)

 

ARXIVAT A:
Pedro SánchezPablo Iglesias
Anar al contingut