La resposta del govern a les famílies vulnerables que esperen habitatge: 1.500 lloguers
Pla general de la família desnonada davant del seu habitatge a Reus, minuts abans de l'execució. Imatge del 5 de setembre del 2019 (ACN)

La resposta del govern a les famílies vulnerables que esperen habitatge: 1.500 lloguers

La Generalitat firmarà un contracte amb la propietat, pagarà 18 mesos de renda per avançat i es gastarà 21 milions d'euros en total

ACNActualitzat

El govern proposa llogar entre 1.300 i 1.500 pisos durant l'any que ve per reallotjar part de les 1.700 famílies vulnerables en llista d'espera a les taules d'emergència habitacional. Famílies que encara no han rebut l'habitatge promès malgrat que tenen un informe favorable del programa Reallotgem.cat. La iniciativa comptarà amb 21 milions d'euros de pressupost.

L'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC) firmarà un contracte de lloguer amb el propietari i pagarà 18 mesos de renda per avançat, segons ha explicat el conseller de Territori, Damià Calvet. L'import del lloguer sorgirà d'aplicar la nova llei de regulació de preus. Les famílies que rebin el pis hi accediran en règim de cessió d'ús i pagaran un lloguer social. El govern remunerarà la captació per part dels ajuntaments, amb 450 euros per pis trobat.

"Entenem aquest programa com una mesura de xoc que vol ajudar a agilitzar les llistes d'espera de famílies que encara no han rebut el pis a què tenen dret", ha afegit el titular de Territori i Sostenibilitat, que destacat que el fet que l'AHC firmi el contracte directament amb els propietaris dels pisos privats i pagui per avançat 18 mesos de renda "és garantia d'èxit" del programa.

Calvet espera que el col·lapse de les taules d'emergència se solucioni durant el 2021.

El paper dels ajuntaments

Els consistoris seran els encarregats de trobar els pisos i convèncer la propietat perquè firmi un contracte amb l'Agència de l'Habitatge, una feina que el govern compensarà amb 450 euros per habitatge captat i 250 euros per aparthotel trobat, ja que aquest tipus d'habitatges també entren en el programa "com a mesura transitòria".

Els apartaments llogats per la Generalitat hauran de tenir una cèdula d'habitabilitat, estar en condicions de ser ocupats de manera imminent i tenir una superfície útil màxima de 90 metres quadrats.

En el cas dels aparthotels, hauran de ser de 24 metres quadrats i disposar d'un equipament de cuina. Un cop arribats a un acord, es formalitzarà el contracte d'arrendament amb el propietari que han trobat els consistoris amb una durada mínima de cinc anys o de set si és persona jurídica.

En el moment de la signatura, el govern abonarà l'import corresponent a 18 mesos per avançat, una mesura que vol "augmentar la liquiditat dels propietaris", segons Calvet. Un cop passat aquest període, la resta de quotes s'abonaran mensualment.

Després de la signatura, l'AHC adjudicarà el pis a la família "que consideri més idònia" en tots els casos menys en els municipis que compten amb una taula d'emergència pròpia, on serà el mateix ajuntament qui decideixi.

Les onze ciutats catalanes que compten amb aquest servei són Barcelona, Badalona, Cornellà, l'Hospitalet de Llobregat, Martorell, Sant Adrià de Besòs, Lleida, Sabadell, Terrassa, Vic i Sant Cugat del Vallès, i rebran el 39% de la inversió total. El 61% restant es distribuirà a través de l'AHC.

El director de l'Agència, Jaume Forn, ha assegurat que el nombre total de pisos que llogarà el govern, entre 1.300 i 1.500, dependrà de la captació dels ajuntaments i del fet que els habitatges siguin més o menys barats. "Si en trobem de més assequibles, en podrem tenir més", ha dit.

Els ajuntaments interessats hauran de notificar a la Generalitat que volen participar en el programa abans del 31 de desembre. El Departament de Territori espera que els consistoris "rebin amb satisfacció" aquesta iniciativa que remunerarà els seus serveis, donarà seguretat als propietaris, esperen, i ajudarà a agilitzar les llistes d'espera.

ARXIVAT A:
Habitatge
Anar al contingut