La sequera truca a la porta

Fa no més d'una setmana us comentàvem la falta de neu que patia el Pirineu sota el títol "Falta un 70% de neu al Pirineu". Doncs bé, ara, un cop hem acabat el mes de febrer, ja podem fer un balanç del que ha donat de si l'hivern meteorològic a Catalunya. Recordem que l'hivern meteorològic comprèn els mesos de desembre, gener i febrer.

Un hivern extremadament sec
Us presentem els mapes d'anomalia de precipitació a Catalunya. Aquests mapes donen fe de la falta de precipitació que hem tingut mes a mes i resulten de comparar la precipitació normal que hauria d'haver caigut cada mes amb la real registrada.
Les zones que podem considerar normals són les que es mouen entre el 90% i el 100%, amb tonalitat groc clar. Tot el que és blavós té un excés de pluges i els colors vermellosos tenen un dèficit o falta de precipitació.
A primer cop d'ull podem observar com tots tres mesos han estat extremadament secs a quasi tot el territori català. La situació de falta de pluges és extrema, ja que la immensa majoria es troba amb percentatges inferiors al 30%, és a dir, falta més del 70% de les pluges habituals de cada més.
Només trobem una petita zona, que correspon a la Vall d'Aran i el nord del Pallars Sobirà i l'extrem nord de l'Alta Ribagorça, amb valors més normals els tres mesos o lleugerament plujós al desembre al sud de la Vall d'Aran. També les pluges van visitar l'extrem sud del país al gener, amb precipitacions de més de 40 mm a punts del Montsià o sud del Baix Ebre.

Com a exemple, hem pres de referència les estacions meteorològiques de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Tortosa i Vielha. A totes s'aprecia aquesta falta de precipitació, en la majoria dels casos la pluja recollida durant els 3 mesos només suposa un 7% de la pluja esperada. A Lleida, només han plogut 4 mm en 3 mesos, quan el normal hauria sigut 65 mm. I també és significatiu el cas de Vielha, que tot i ser de la zona on més ha plogut, arrossega un dèficit del 33%, tot i que s'hi han registrat 153 mm.
En el cas de l'Observatori Fabra de Barcelona, una de les sèries més antigues del país, aquest hivern és el més sec des del 1914, amb només 15,9 mm. Altres anys extrems de sequera serien 16,5 mm el 1937-1938 i 19,9 mm el 1988-1989.

Com s'explica aquesta situació?
El domini de les altes pressions i la persistència del tenaç anticicló entre nosaltres és el principal responsable. Sovint, després de les primeres nevades abundants al Pirineu, sobretot al desembre, hi ha una període de total estabilitat que es pot allargar setmanes, en què no cau ni gota de pluja. És aleshores quan les muntanyes viuen de la renda de les precipitacions passades. Enguany, hem tingut massa estabilitat durant el desembre i gener, i per si això no era poc, quan marxa l'anticicló arriba al febrer l'onada de fred siberià. De fred, en vam tenir molt, però de precipitacions poques i minses, cosa que ha agreujat encara més la necessitat de precipitacions.

I ara què?
Doncs no hi ha més remei que mirar al cel i esperar que plogui. Però, quan? Això està per veure, entenent per pluges una situació de pluges mínimament generosa, no simples ruixats. El que sí que podem dir és que ara per ara la sequera és meteorològica; però si les pluges no arriben en breu es pot convertir en sequera agrícola i si s'allarga en mesos pot desembocar en sequera hidrològica.