La sequera reviu les rogatives: què és aquesta tradició per demanar que plogui?

Davant de la greu situació de sequera que viu Catalunya, un grup de pagesos i veïns feligresos de l'Espunyola, al Berguedà, han recuperat una tradició ancestral, la de les rogatives. Han fet sortir la marededeu dels Torrents al carrer per demanar una pluja que fa dos mesos que no rega els conreus com cal. 

La processó ha acabat amb una missa presidida pel bisbe de Solsona, Francesc Conesa, que explica que els pagesos del poble van demanar fer una pregària per la pluja: "Està contemplat en la litúrgia catòlica i hi ha una gran tradició. La fem per la confiança en Déu, nosaltres vivim en aquesta confiança, li demanem per moltes coses, per la pau, per un malalt si ho necessita... i també per la pluja."

"Els nostres camps estan secs, l'hivern ha estat dur i necessitem aquesta pluja."

"S'havien d'haver fet abans, les pregàries, que sempre va bé... perquè plogui", explica una veïna del poble, Maria Dolors Badia. Ot Vilella, veí de Berga, també s'ha volgut apropar a l'Espunyola per "fer comunitat" i demanar aquesta aigua tan preuada.

Quin és l'origen de les rogatives?

Basades només en el sentiment religiós, les rogatives com aquesta s'han anat repetint històricament al llarg dels segles.

Eren una resposta social principalment a una adversitat meteorològica, com grans sequeres, pluges persistents o onades de fred o de calor.

No eren només una manifestació religiosa o un acte de fe de la població. Es tractava d'un sistema molt pautat, fruit de l'acord entre les autoritats civils i eclesiàstiques per mantenir la calma social. 

Mariano Barriendos, investigador visitant a l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua del CSIC, explica que aquestes rogatives "eren poc eficients per aconseguir pluja, però el que aconseguien tant les institucions com la població era reduir l'estrès, el neguit, l'angoixa de sentir-se en una situació climàtica molt adversa i severa que afectava directament la producció agrícola". 

Cinc nivells de rogatives

Tal com passa en l'actual semàfor de la sequera, el sistema de rogatives tenia fins a cinc nivells.

Les manifestacions religioses pujaven d'intensitat a mesura que la sequera era més extrema:

- El nivell 1 suposava una oració mental i prou

- El nivell 2 implicava l'exhibició de relíquies a la catedral

- En el nivell 3 ja hi havia processons públiques

- El nivell sever seria el 4, que suposava la immersió de relíquies a l'aigua

- En el nivell 5, el més crític, es feien pelegrinatges de tot Catalunya a Montserrat. 

Els arxius municipals i eclesiàstics tenen perfectament registrades les rogatives dels últims segles. És a través d'aquestes dades que es pot saber quins han estat els períodes de sequera més extrems en el passat i fer projeccions de futur. 

Una de les últimes rogatives que s'han fet ha estat a la Catalunya del Nord, que han portat a "banyar" el reliquiari de sant Galderic, el patró dels pagesos catalans, de la catedral de Perpinyà a la Bassa del petit pont, com mana la tradició.

Casualment, el resultat en les hores posteriors... una pluja moderada de 20 mm.