La sequera amenaça el cava: "Pot ser una de les pitjors veremes de la història"

La sequera pot fer caure un 40% la collita de raïm per fer cava, segons les estimacions de viticultors i elaboradors. Per això, demanen a la Generalitat un pla d'ajudes per mantenir el sector.

Els embassaments de Catalunya estan en una situació molt complicada: les reserves d'aigua a les conques internes està només al 25%. Les comunitats de regants alerten que el país han entrat en una situació "d'alerta alimentària", que és especialment greu per als pagesos que s'abasteixen al canal d'Urgell.

Aquest diumenge la previsió meteorològica apunta que hi haurà pluja i tempestes, però amb jornades aïllades de precipitacions no s'arregla la situació d'escassetat crònica. Això sí, l'aigua que caigui serà benvinguda i pot ajudar a allunyar la por del risc d'incendi.

El mapa Alfa que elaboren els Agents Rurals per a aquest 7 de maig mostra que cap comarca catalana està en el nivell 2. Pràcticament, tot Catalunya està en nivell 0, tret d'una vintena de comarques del sud i també de l'Empordà, que estan a nivell 1 de risc d'incendi.

Nervis entre els productors de vi i cava

El sector del cava veu amb "molta preocupació" la falta de pluges: des de l'agost s'ha acumulat una mitjana de 100 litres per metre quadrat, mentre la xifra idònia hauria de rondar els 500 litres. "És catastròfic", afirma el representant de la vinya i el vi a Unió de Pagesos. El sindicat avisa que les pèrdues podrien arribar al 80%.

Més cautelosa és AECAVA, que confia salvar més de la meitat de la verema. Pagesos i patronal insten la Generalitat a facilitar ajudes per compensar les pèrdues al camp i també per adaptar els conreus a mitjà termini. La DO Cava, al seu torn, evita valorar els efectes de la sequera.

El president de l'Associació d'Elaboradors del Cava (AECAVA), Joaquim Tosas, apunta que és "aviat" per pronosticar quin efecte tindrà la sequera a la verema d'aquest estiu, però tem que serà "entre un 25 i un 40% inferior" a la collita del 2022. Apunta que són estimacions globals al conjunt de conreus del Penedès.

"Fa anys que els ceps passen set, i cada vegada han de fer un esforç més important per sobreviure en comptes de centrar-se a produir."

Paradoxalment, la sequera extrema d'ara arriba després d'un 2020 en què un excés de pluges va provocar una plaga de fongs que va arrasar bona part de la collita. Ara, les pèrdues que es preveuen no són per raïm que no es pugui aprofitar, explica, sinó que les vinyes produiran menys.

"Ho veiem amb preocupació", afirmen des d'AECAVA, que no descarten que aquest estiu s'hagi de tornar a avançar el calendari de collita si la situació meteorològica no canvia.

Des d'Unió de Pagesos ja donen per fet que la collita serà un 40% inferior "si no plou generosament en menys de quinze dies". "Cada dia que passa són més pèrdues", afirma el representant del sector de la vinya i el vi, Josep Marrugat, que assegura que cal que caiguin un mínim de 100 l/m2 abans que acabi el maig.

Marrugat diu que, si això no passa, la collita caurà fins a un 80% "perquè les vinyes no podran desenvolupar el raïm que surt ara". Segons Unió de Pagesos, "podria ser de les pitjors veremes de la història".

Pel que fa a l'impacte que tot plegat pot tenir en la producció de cava, Unió de Pagesos avisa que els cellers se'n ressentiran "molt" perquè els últims tres anys s'ha reduït considerablement el sobreestoc de vi que s'havia acumulat. "Ara la preocupació és poder embotellar", subratlla.

Des d'AECAVA, Tosas augura un "impacte fort" a l'hora d'embotellar. Recorda que els cellers venien de tenir excedents de vi, però que aquests s'han consumit des del 2020 arran de la reducció de la collita per la plaga del míldiu, pels dos estius de sequera dels darrers anys i per un auge considerable de les vendes.

Vinyes de regadiu en el futur?

Davant la sequera acumulada els darrers tres anys i la situació extrema actual, AECAVA considera que caldrà plantejar la instal·lació de sistemes de reg a les vinyes. Per aquest motiu demana "canvis normatius" i especialment reclama que es permeti "un aprofitament de l'aigua més raonable".

Joaquim Tosas apunta que ara el reg a les vinyes és un sistema molt residual que s'aplica a zones molt concretes o a determinats conreus joves. Mentre no hi hagi instal·lacions, apunta que aquest estiu moltes finques necessitaran un suport de reg manual.

Des d'Unió de Pagesos, però, qüestionen aquesta hipotètica solució i assenyalen les dificultats de reg que ara hi ha al canal d'Urgell, per exemple. El sindicat aposta per "defensar el secà i gestionar-lo bé per treure una producció que sigui viable per a la planta i també per al pagès".

Crida a l'administració

Per afrontar el futur a curt i mitjà termini, tant pagesos com elaboradors demanen la col·laboració de la Generalitat. En el cas dels viticultors, insten el Departament d'Acció Climàtica a definir com més aviat millor un pla d'ajudes que compensi la davallada de la producció d'aquest any.

Al seu torn, AECAVA apunta que s'hauria d'estendre la dessalinització d'aigua del mar i també les ajudes per instal·lar plaques solars.

Catalunya, en "alerta alimentària"

En paral·lel, aquest cap de setmana, l'Associació Catalana de Comunitats de Regants (ACATCOR) afirma que Catalunya viu una situació "d'alerta alimentària".

La junta directiva de l'associació demana a la Generalitat que apliqui la Taula de l'Aigua de Catalunya per establir les bases del futur Pacte Nacional de l'Aigua contemplat en l'acord de pressupostos.

També critica que les normes siguin més restrictives amb el sector agrari que amb l'industrial i amb l'esbarjo, quan la producció agrària no arriba a cobrir el 40% de les necessitats alimentàries de Catalunya.

En el repàs de les diverses comunitats de regants, remarquen la situació greu del canal d'Urgell. Hi ha 15.000 hectàrees de cultius com l'alfals que no es reguen des que va tancar.

Actualment, només es pot fer un reg per als arbres a principis de juny, però no es té garantia de poder salvar-los.