La sentència més milionària contra Uralita: haurà de pagar 3.5 milions a 14 veïns
La fàbrica d'Uralita a Cerdanyola i Ripollet va estar obert de 1907 a 1997

La sentència més milionària contra Uralita: haurà de pagar 3,5 milions a 14 veïns

L'advocada dels afectats per l'amiant acusa Uralita de "desafiar el sistema judicial i perjudicar els malalts" perquè tornarà a recórrer la sentència

RedaccióActualitzat

L'Audiència de Madrid obliga l'empresa Coemac, l'antiga Uralita, a pagar 3,5 milions d'euros a 14 famílies de Cerdanyola del Vallès i Ripollet afectades per malalties derivades de l'amiant. És la sentència més milionària contra l'empresa, que durant anys va fabricar amiant tot i saber els efectes nocius que tenia per a la salut.

En aquest cas, Coemac no haurà d'indemnitzar persones que tenien una relació laboral amb l'empresa, sinó familiars seus o persones que hi vivien a prop. Però el tribunal segueix el mateix criteri del Suprem amb els treballadors, és a dir, argumenta que Uralita coneixia el perill de les fibres d'amiant i no va fer res per evitar-lo:

"Coneixent el perill que comportava la utilització i inhalació de les fibres d'amiant, no va actuar amb la diligència exigible a l'emetre sense el control adequat a l'ambient exterior les fibres d'amiant de la seva explotació industrial, amb la qual cosa va incórrer en responsabilitat civil de caràcter extracontractual pels danys causats a Cerdanyola del Vallès i Ripollet."


Dos aspectes nous respecte de sentències anteriors

Aquesta sentència incrementa la quantitat a percebre pels afectats que establia una sentència anterior. El setembre del 2018 un jutjat de Madrid obligava Uralita a pagar 1,7 milions d'euros als 14 veïns. Ara, el tribunal corregeix la xifra i la fixa en 3,5 milions.

Justament, la quantitat de les indemnitzacions és una de les grans diferències respecte de sentències anteriors, ha assegurat l'advocada del Col·lectiu Ronda, Esther Costa, que defensa els afectats: "Aporta una nova manera de valorar les indemnitzacions que s'ajusta més a la necessitat de reparar el dany".
 

L'advocada del Col·lectiu Ronda Esther Costa defensa els afectats per l'amiant


Costa també destaca que el tribunal reafirma que Uralita és responsable de les malalties dels familiars de treballadors que estaven en contacte amb l'amiant quan rentaven la roba contaminada i també de les persones que vivien en les proximitats de les instal·lacions:

"La sentència el que ve a dir és: ‘Escolti, ja els hi hem dit moltes vegades que és responsabilitat seva, tant respecte als treballadors i familiars de treballadors, com respecte de les persones que vivien entorn de la fàbrica'. Per tant, consolida un criteri d'una sentència de l'audiència provincial que parlava sobre les responsabilitats sobreambientals, sobre persones que vivien al voltant. Aquesta sentència reafirma aquell criteri i li ve a dir a l'empresa que no lluiti més en aquest sentit perquè això ja està provat."


Casos eterns que fan que no es cobrin les indemnitzacions

Coemac ja ha anunciat que recorrerà la sentència al Tribunal Suprem, com ja ha fet amb altres causes similars. La defensa veu amb preocupació com s'estan dilatant aquests casos en el temps, de manera que els afectats no cobren les indemnitzacions:

"Estem valorant altres vies d'altres jurisdiccions com pot ser la via penal en funció de quines siguin les actuacions empresarials que se'ns presentin. Una vegada un jutge ha dictat una sentència, aquesta sentència s'ha de complir, ens agradi o no ens agradi. Ells estan desafiant el sistema judicial i de retruc estan perjudicant els malalts."

Es dona el cas, a més, que la companyia no està pactant indemnitzacions abans que arribin al jutjats, tot i que estan perdent un cas darrere l'altre. Per l'advocada del Col·lectiu Ronda és una mostra més que Coemac no té "cap responsabilitat corporativa".


Cerdanyola i Ripollet, focus contaminant 

Durant bona part del segle passat, l'empresa va utilitzar aquest mineral cancerigen per construir fibrociment. La fàbrica d'Uralita, en funcionament del 1907 a 1997, estava a la zona de Ripollet i Cerdanyola, on s'han detectat molts casos de malalties derivades del contacte amb l'amiant.

El doctor Josep Tarrés, metge de capçalera i pneumòleg, fa anys que s'encarrega d'elaborar una mapa de malalts de la zona del focus contaminant que ha servit el tribunal per donar, una vegada més, la raó als afectats.
 

Mapa de malalts derivats de l'amiant pròxims a la fàbrica d'Uralita


Tarrés, màxima autoritat del país en malalties derivades de l'amiant, alerta que hi pot haver una segona epidèmia. Tot i que s'havia previst que l'any 2020 s'arribaria al pic de patologies, manté que poden sortir nous casos de veïns o persones convivents afectades.

Actualment està diagnosticant entre 12 i 15 malalts anuals al Vallès i la incidència de mesoteliomes pleurals a Cerdanyola i al Vallès és, a hores d'ara, més de 8 vegades superior a la mitjana espanyola.

Els experts també recorden el risc de l'amiant instal·lat, en molts casos als anys 80, que si no ha caducat està a punt de fer-ho i desprèn partícules d'amiant molt nocives per a la salut. Per això, Tarrés defensa des de fa 30 anys que s'ha de desamiantar el país, un procés que es fa lent i amb poc èxit:

"Estem 30, 40, 50 i 60 anys endarrerits respecte d'altres països. No es fa res."

ARXIVAT A:
AmiantJudicialSalut
Anar al contingut