La degana del Col·legi d'Advocats de Barcelona, Maria Eugènia Gay, durant l'acte de debat sobre la sentència del procés
La degana del Col·legi d'Advocats de Barcelona, Maria Eugènia Gay, durant l'acte de debat sobre la sentència del procés

"La sentència de l'1-O va ser desproporcionada i injusta", diu la degana del Col·legi d'Advocats

Maria Eugènia Gay insisteix en "la necessitat de tornar al diàleg" com a via per solucionar el conflicte català

Actualitzat

La degana del Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), Maria Eugènia Gay, considera que la sentència del procés és "desproporcionada i injusta" i que "no respon a les necessitats" de Catalunya.

En un acte de debat sobre la sentència del Suprem, Gay ha insistit en "la necessitat de tornar al diàleg" com a via per solucionar el conflicte català:

"Evidentment tots estem d'acord que ha estat una sentència desproporcionada, injusta, que no respon a les necessitats que en aquests moments Catalunya precisa, que és precisament el fet de poder posar en comú l'essència del conflicte"

En l'acte, també hi han participat alguns dels lletrats dels condemnats, com Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull; i Olga Arderiu, advocada de Carme Forcadell.

 

Sindicats i patronal demanen diàleg i pressupostos

Gay ha moderat una taula rodona amb representants sindicals i empresarials. El secretari general de CC.OO. de Catalunya, Javier Pacheco, ha apuntat que la sentència del Suprem no ha tingut un impacte directe en l'economia, però ha subratllat que "hi ha imperfeccions" en l'estructura democràtica i ha criticat que el PP portés un conflicte polític als tribunals.

Per la seva banda, el secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros, ha dit que l'economia funciona al marge de la política, però que "la sentència aguditza el problema" polític. Ros, que també ha qualificat la sentència d'"injusta", ha afegit que la societat catalana és forta i no s'ha trencat malgrat les discussions intenses. A més, ha afirmat que Barcelona "encara és un pol d'atracció internacional".

 

Gay, durant la taula rodona amb representants sindicals i empresarials (ACN / Pol Solà)

 

L'adjunt a la presidència de Pimec, Lluís Bahamonde, ha reclamat solucions satisfactòries per al conflicte polític i ha indicat que les empreses i els autònoms volen "estabilitat".

L'advocat i vocal de la Cambra de Comerç de Barcelona Antoni Fitó ha criticat la "falta de voluntat política de l'Estat" per solucionar el conflicte i ha apuntat que, a llarg termini, pot incidir en el teixit empresarial català i generar inseguretat jurídica.

Els representants sindicals i empresarials han coincidit a reclamar l'aprovació de nous pressupostos a les diferents administracions.

 

Gay, mediadora la tardor de 2017

Maria Eugènia Gay ha intentat sempre mantenir una posició neutral en la situació política catalana. La tardor de 2017, per exemple, va intentar fer de mediadora entre el govern de Carles Puigdemont i el de Mariano Rajoy, quan hi havia sobre la taula la possibilitat d'una Declaració d'Independència com la que hi va haver el 27 d'octubre.

En una entrevista a Catalunya Ràdio el febrer de 2018, Gay va criticar la presó preventiva als líders independentistes, en un moment en què Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Quim Forn feia més de tres mesos que estaven empresonats.

 

García Rivas hi veu "una mostra d'autoritarisme"

En el mateix debat, el catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Castella - la Manxa, Nicolás García Rivas, ha qualificat la sentència de l'1-O de "mostra d'autoritarisme".

García Rivas ha assenyalat que la reforma del Codi Penal de 1995 va intentar eliminar el que havia prevalgut fins aleshores, és a dir, "una concepció del delicte de sedició com un delicte polític d'amenaça a l'Estat". Segons el professor de Dret Penal, la sentència del 14 d'octubre acaba amb aquesta concepció:

"De sobte, llegint la sentència, t'adones que el tribunal està redefinint el delicte com una sedició política, com la que hi havia abans del 1995, com la que es va utilitzar en el judici als fets de la Setmana Tràgica i en la declaració de l'estat català el 1934."

García Rivas ha apuntat que els fets no es corresponen amb el delicte de sedició perquè creu que la manifestació davant la conselleria d'Economia va ser "un exercici del dret de reunió" i el referèndum de l'1-O no va tenir "ànim de desobeir" perquè als votants se'ls havia convocat el 9 de juny, amb el decret de convocatòria posteriorment suspès per la justícia.

 

 

 

 

 

ARXIVAT A:
Procés catalàJudici procésSedició
Anar al contingut